<<Jordi Vilajoana ha subratllat durant la seva intervenció en el ple la “imprescindible reforma del Senat”, coincidint amb la presa en consideració de la reforma del reglament de la Cambra, que ha sortit endavant per assentiment i que permet la configuració de les diferents comissions per a la desena legislatura.>>
Pots llegir l'article sencer al Blog de Jordi Vilajoana.
Existeix una realitat creixent: cada cop més la tecnologia que utilitzen els mòbils està present a la política. Una bona mostra d’això és l’estudi realitzat pel Pew Research Center, el qual afirmava que el 26% dels americans van utilitzar els seus aparells telefònics per obtenir informació o bé prendre part activament ens els processos electorals que escullen el Congrés i la Casa dels Representants.
Tenint en compte la importància d’aquest fenomen, el Centre de la Innovació Tecnològica (Center for Technology Innovation) del think tank nord-americà Brookings Institution proposa un debat públic que es podrà seguir en directe a través del seu webcast. Serà avui mateix entre les 8 del vespre i 2/4 de 10 de la nit (hora catalana). Després del debat, els panelistes respondran les preguntes del públic.
Alguns dels temes que es discutiran són els que esmentem a continuació: després de quatre anys de la campanya d’Obama, en la qual va ser revolucionari l’ús dels sms, ha canviat la relació entre la tecnologia del mòbil i el comportament dels votants als Estats Units i a d’altres països?; les aplicacions dels mòbils estan afectant els processos polítics?; la tecnologia del mòbil ha tingut una influència significativa en el periodisme polític?; i, finalment, com s’utilitzen aquestes innovacions tecnològiques a les eleccions que se celebren arreu del món?.
Podeu trobar més informació sobre el debat al següent enllaç
La patacada de Carme(n) Chacón per accedir a la secretaria general del PSOE no ha tingut res a veure amb l'aspecte, diguem-ne, íntim de la seva identitat. Ha estat, si de cas, la derrota política de les escorrialles del zapaterisme (perquè Rodríguez Ibarra té raó: Chacón representa això, com també el PSC) davant la vella guàrdia filipista del socialisme espanyol.
El valencianisme es pot definir com un moviment cívic que pretén la modernització de la nostra societat i que ha sigut capaç en les darreres dècades de generar importants aportacions en el camp de la cultura, de l’economia o del medi ambient. Al mateix temps, la universitat ha sigut tradicionalment un espai de reflexió i de debat científic i social (sent la teòrica factoria del coneixement humà). En eixe sentit, valencianisme i universitat, formen un binomi adient per a poder abordar el present i les perspectives de futur d’algunes de les principals problemàtiques que ens afecten com a poble. En eixe context, pretenem reunir un notable grup d’experts en diverses disciplines per a escoltar i debatre propostes que permeten construir una societat millor.
An event organized by the European Liberal Forum (ELF). Supported by the Catalanist and Democrat Foundation -CatDem- and Swedish International Liberal Centre (SILC). Funded by the European Parliament. Barcelona, November 30th, 2011.
Los días pasan y la primavera árabe siria parece no encontrar la claridad del desenlace a su agitada situación. En contra de lo que en un inicio pensaba el presidente sirio, Bashar Al Assad, sus tímidas reformas de apertura de hace casi un año no le han asegurado una revolución calmada. A día de hoy, la situación del país dista de encontrar un punto de equilibrio interno y se acentúa cada vez más el aislamiento internacional a su régimen.
Ahir es va celebrar el discurs anual sobre l’Estat de la Unió als Estats Units. Fou l’últim de l’actual mandat del president Barack Obama. No en va, el proper novembre hi haurà eleccions presidencials i el màxim mandatari als EUA s’haurà de sotmetre al vot de la ciutadania. El discurs - com no podia ser d’altra manera- es va centrar clarament en l’economia i els valors. Obama va assenyalar que la igualtat d’oportunitats en la qual ha cregut la classe mitjana nord-americana està desapareixent. I per això, durant el seu discurs va afirmar que la solució a aquest problema és ”aplicar les mateixes regles als de dalt que als de baix". És a dir, que tal com interpreta el diari nord-americà The Washington Post, la qüestió més important de tot el discurs és que la classe benestant haurà de tenir un rol molt més solidari i contundent en la recuperació econòmica dels Estats Units. En definitiva, el que proposa és que les polítiques financeres del futur han d’estar basades en la justícia econòmica. En fi, aquest reclam fou un dels punts fonamentals del discurs així com molt probablement també ho serà del full de ruta que l’equip del president haurà de presentar per a la seva campanya a la reelecció.
Aquest matí el nou president del Senat, Pío García-Escudero, ha destacat la necessitat d'endegar la necessària reforma de la Cambra Alta per convertir-la en una veritable Cambra Territorial. Des de CiU, el seu portaveu, Jordi Vilajoana ha assumit aquest repte que ha definit com "necessari i pendent". També ha assenyalat que "potser a Espanya la Constitució no se l'han acabat de creure" i per això "ningú s'acaba de creure l'Estat autonòmic".
"Som en plena campanya electoral. Fa dies que d'una forma especial les candidatures i els mitjans de comunicació fan un esforç per fer-nos arribar els seus arguments. Malgrat tot, segons les enquestes, hi ha un elevat percentatge d'electors que poden incloure's en els apartats dels que estàn "fastiguejats" i en conseqüència no és segur que exerceixin els seu dret al vot i els que encara estan "indecisos" respecte a qui votar."
"Quan han vist el títol d’aquest article es deuen haver espantat, oi? Doncs és que per a mi entre la fi de Berlusconi i determinades concepcions sobre què ha de ser el CoNCA hi ha una perillosa concomitància d’idees. En tots dos casos es defensa que els tècnics han d’estar per damunt dels polítics."
Si ho valorem des dels conjunt dels Països Catalans, l'impacte del terrorisme etarra ha estat indecent. I tanmateix, la fascinació per la dinàmica basca va trobar aquí, a Catalunya, un suport incontestable.
Fa moltíssims anys, a la televisió en blanc i negre posaven un anunci de Donuts on un nen que anava cap a l’escola sobtadament s’adonava que s’havia oblidat de l’esmorzar. «¡Òndia, els dònuts!», exclamava ficant-se la mà al cap. Amb els dònuts a la mà i un cop reprès el trajecte, s’adonava llavors que s’havia oblidat la cartera.
A l’anterior article us anunciava que aquest estiu s’han inaugurat a Skopje, la capital de Macedònia, dos llocs de memòria. Us vaig parlar del primer, l’impressionant monument en honor de l’emperador Alexandre el Gran. Avui us parlaré del segon, que és situat a cinc minuts caminant del primer. Es tracta d’un museu dedicat a l’Holocaust.
Deixant de banda el ridícul que van fer els parlamentaris en el tram final del debat de política general, quan el diputat Alfons López Tena va aconseguir muntar un sidral de proporcions majúscules, la veritat és que l'arrencada del curs polític ens ha mostrat diverses coses.
Obrim aquesta secció, que anirà canviant en formes i continguts, a fi i efecte de donar veu a persones joves que a pesar de tenir una visió crítica sobre la societat actual, volen contribuir a la millora del sistema democràtic sense saltar-se els límits del que és tolerable. Una iniciativa que vol demostrar que es poden aportar continguts a tots els debats i a totes les discussions sense creuar la línia vermella que esmenta el president Mas en l'article que inicia aquest recull.
Obrim aquesta secció, que anirà canviant en formes i continguts, a fi i efecte de donar veu a persones joves que a pesar de tenir una visió crítica sobre la societat actual, volen contribuir a la millora del sistema democràtic sense saltar-se els límits del que és tolerable. Una iniciativa que vol demostrar que es poden aportar continguts a tots els debats i a totes les discussions sense creuar la línia vermella que esmenta el president Mas en l'article que inicia aquest recull.
"Josep-Lluís Carod-Rovira és un polític superb. Tothom que l’hagi tractat una mica sap perfectament que està ben pagat d’ell mateix. L’última mostra és l’article que va publicar ahir a l’Avui, en el qual s’atribueix en exclusiva la recuperació electoral d’ERC. Ni una sola paraula, per exemple, del paper que va tenir Àngel Colom en la transformació d’ERC i de l’independentisme lligat a l’MDT —i a la violència política— que tendia a imitar l’esquerra abertzale." Poseu llegir l'article sencer, publicat a elSingularDigital el 06/06/11, al Blog d'Agustí Colomines.
"El professor Josep Termes, mestre d'historiadors, té en premsa un llibre que porta per títol, almenys provisionalment, Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980). Els auguro que serà important, perquè és una síntesi, de gairebé 500 pàgines, dels coneixements acumulats durant tota una vida (enguany Termes farà 75 anys) dedicada a l'estudi de l'obrerisme a Catalunya i a Espanya."
Durant la setmana del dissabte dia 11 de desembre fins a dissabte dia 18, en Brahim Yaabed, Coordinador de la Comissió Ciutadania, Diversitat i Identitats i la Mònica Sabata, col·laboradora de la Fundació CatDem, han estat recorrent el Paraguai tot realitzant un seguit de visites i d’entrevistes amb importants actors en el camp polític, social i cultural del Paraguai. Han conegut el Parque tecnológico de Itaipú, s’han reunit amb el Partido Liberal Radical Auténtico, amb el Ministeri d’Educació i cultura del Paraguai on han tractat la Llei de llengües, els Drets humans i on han pogut seure amb el Viceministro de Culto, el Sr. Hugo Brítez Ibarra. També han conegut a l’alcalde de Akahai, han estat amb la Comisión del Bilingüismo, amb la fundació del Taller de la Sociedad civil, amb la Fundación Oñondivepa i amb la CONEC.
Avui comença el debat d’investidura d’Artur Mas com a nou president de la Generalitat. Arrenca, doncs, una nova etapa en què, d’entrada, han desaparegut, o són a punt de desaparèixer, els líders que van pactar els dos tripartits. Ni Maragall, ni Carod-Rovira, ni Vallès, ni Saura, ni Baltasar, ni Bargalló, ni Vendrell, ni Benach, ni Huguet, ni Castells, ni Montilla,ni un llarg etcètera , ja no seran protagonistes de la política catalana en aquesta legislatur