Amb l'aigua fins al coll
14/02/2012
00:00
-->
El dijous de la setmana passada l’escriptor grec Petros Màrkaris (Istambul, 1937) rebia el VII Premi Pepe Carvalho en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest premi, atorgat en el marc del saló BCNEGRA, una trobada de novel·la negra organitzada per l’Ajuntament, és un reconeixement a autors de prestigi i amb una trajectòria contrastada en l’àmbit de la novel·la negra. També serveix per homenatjar la memòria de Manuel Vázquez Montalbán i el seu personatge més cèlebre, el detectiu Pepe Carvalho. Representant destacat de l’anomenada novel·la negra mediterrània, Màrkaris ha estat precedit per l’èxit de la seva darrera obra, Amb l'aigua fins al coll, ambientada en la Grècia actual, sacsejada per la crisi econòmica i social. La trama policial es construeix a partir de l’assassinat per decapitació de diferents persones vinculades al món de la banca i les finances i per la indagació sobre les crides anònimes a la població d’Atenes per secundar una rebel·lió econòmica i no pagar els deutes contrets amb els bancs.
Diumenge al vespre, la plaça Sintagma d’Atenes i els seus voltants cremaven amb motiu d’un important esclat de violència social protagonitzat per milers d’irats manifestants que no van dubtar a enfrontar-se a la policia. Mentrestant, en el Parlament s’aprovava el pla de retallades exigit per Europa perquè Grècia pugui rebre un segon pla de rescat, el qual és previst que sigui de 130.000 milions d’euros, i evitar així la fallida econòmica. El pla aprovat contempla, entre d’altres mesures, retallades salarials a funcionaris, milers d’acomiadaments, rebaixes en les pensions i una reducció d’un 20% del salari mínim. En unes recents declaracions a l’agència EFE Màrkaris feia les reflexions següents: “No nego que la major part de la tragèdia sigui culpa nostra, però la intervenció europea no ha millorat les coses. S’han aplicat mesures severes i les coses van de mal borràs (...) Estem passant per una autèntica tragèdia. Estem immersos en una recessió profunda i no existeix una sortida clara al túnel.” La realitat de la crisi grega està superant per moments la negra ficció novel·lesca, tret, almenys de moment, de la història de les decapitacions. La recuperació econòmica no poc escampar tanta desesperança.
Diumenge al vespre, la plaça Sintagma d’Atenes i els seus voltants cremaven amb motiu d’un important esclat de violència social protagonitzat per milers d’irats manifestants que no van dubtar a enfrontar-se a la policia. Mentrestant, en el Parlament s’aprovava el pla de retallades exigit per Europa perquè Grècia pugui rebre un segon pla de rescat, el qual és previst que sigui de 130.000 milions d’euros, i evitar així la fallida econòmica. El pla aprovat contempla, entre d’altres mesures, retallades salarials a funcionaris, milers d’acomiadaments, rebaixes en les pensions i una reducció d’un 20% del salari mínim. En unes recents declaracions a l’agència EFE Màrkaris feia les reflexions següents: “No nego que la major part de la tragèdia sigui culpa nostra, però la intervenció europea no ha millorat les coses. S’han aplicat mesures severes i les coses van de mal borràs (...) Estem passant per una autèntica tragèdia. Estem immersos en una recessió profunda i no existeix una sortida clara al túnel.” La realitat de la crisi grega està superant per moments la negra ficció novel·lesca, tret, almenys de moment, de la història de les decapitacions. La recuperació econòmica no poc escampar tanta desesperança.
Comentaris
CLI_WritesComment
* Camps obligatoris