Artur Mas vol "més Europa i més Catalunya"

Fa un any que Artur Mas governa a Catalunya. En una entrevista amb el Frankfurter Allgemeine Zeitung, Mas parla de "les xifres inflades de desocupació," de les expectatives sobre la primera reunió amb el president Rajoy el dimecres i de la prohibició de les curses de braus.

Com està Catalunya, com està Espanya, i com està Catalunya a dins d’Espanya?
Catalunya va coixa, Espanya també i Catalunya a dins d’Espanya està en estat d’espera. Però tot i que la situació econòmica és molt difícil, crec que tant Catalunya com Espanya poden canviar el rumb. Això no és Grècia. La nostra situació és fins i tot millor que la d'Itàlia. Per tant, si treballem amb decisió, estic convençut que trobarem una solució.

Fa un any que governen amb mesures rigoroses contra el dèficit i per mantenir el deute sota control. Què ha après que el nou govern central, del president Rajoy encara ha d'aprendre?
El meu lema va ser des del primer dia: “Hem de governar per a les pròximes generacions i no per guanyar les pròximes eleccions”. Potser, paradoxalment, es poden guanyar les eleccions d'aquesta manera. La nostra experiència de l'any 2011 no ha estat del tot positiva. Malgrat totes les decisions difícils, impopulars i pel que sembla, en contra de totes les crítiques i manifestacions, hem guanyat les últimes eleccions locals i també les nacionals [referint-se a les estatals]. Per tant, hi ha una majoria silenciosa que entén el que fem.

A Espanya hi ha un atur del 23% i a Catalunya, del 20% però encara hi regna una pau social notable. Per què?
Les estadístiques oficials aquí no coincideixen amb la realitat. Un polític no ho hauria de dir, però les xifres d'atur estan inflades. Per dues raons: en primer lloc hi ha molts espanyols que treballen en l'economia submergida, probablement més que a la resta d'Europa. A més, hi ha grups que són contats encara que ja no busquen feina, com els jubilats anticipats. Per últim hi ha treballadors que perceben la prestació per desocupació però ja no estan buscant feina. Per tant de les xifres oficials s’hi poden restar uns cinc punts percentuals. No obstant això, el problema és bastant seriós. Espanya ha passat els últims 20 anys en un estat de benestar prou fort com per esmorteir l'impacte d'aquesta crisi.

D’on han de venir el creixement i l’ocupació?
A Catalunya els llocs de treball no venen de l’administració pública o les multinacionals. Aquí l’ocupació la creen les petites i mitjanes empreses. Pel què fa a sectors, l’ocupació vindrà d’un augment de les exportacions, d’una certa re-industrialització pel retorn de les empreses deslocalitzades a l’estranger i de les indústries del sector serveis, especialment el turisme. En aquest sentit el 2011 ha estat un any rècord en turistes a Catalunya.

Catalunya és la regió més rica, però segueix sent el motor de l'economia espanyola?
En gran mesura sí. L'economia catalana continua aportant una cinquena part del PIB espanyol. Catalunya i la Comunitat de Madrid, cada una amb al voltant de set milions d'habitants, són els dos motors principals. Però Catalunya és més industrialitzada i centrada en l’exportació i això representa el 23% del seu PIB. En el cas de Madrid només l’11%.

Aquest dimecres es reunirà per primera vegada a Madrid amb Mariano Rajoy. Què esperen l’un de l’altre?
La trobada serà un primer tanteig. Li diré que el meu govern està preparat per a les grans reformes estructurals, per exemple en el mercat laboral i per fer complir una política d'austeritat. Això no és un xec en blanc, però volem cooperar amb el govern central. En el mateix sentit, vull parlar amb ell sobre l'estimulació del creixement econòmic a Europa. Alguns països de la Unió, amb Alemanya al capdavant, són molt prudents. I després hi ha el programa català.

De què es tracta?
De la jurisdicció tributària. Volem la mateixa sobirania que té el País Basc. Un no pot ser responsable de les despeses i no dels ingressos. La majoria de les comunitats autònomes són totalment dependents de Madrid pel que fa als ingressos. Actualment Madrid decideix sobre els impostos i després ens envia una part dels diners. Vull que Catalunya tingui plena capacitat de decisió sobre els seus impostos

És aquest el moment per a un canvi que afecti la unitat d'Espanya?
Tenim un objectiu clar. Volem més Catalunya i més Europa. Això significa més poder polític a Europa i més poder polític al país. En el curt termini això no és possible. Però és absolutament necessari. Si pensem en Europa d’aquí 20 anys, les regions i els ciutadans locals han de tenir més pes. No té sentit que els governs centrals tinguin tanta influència. No volem compartir la nostra sobirania amb Madrid. Volem tenir sobirania pròpia.

Pensen el mateix els set milions de catalans?
La societat catalana no està clarament definida, però en els últims anys hi ha hagut evolucions interessants. Cada dia hi ha més persones que veuen clara la necessitat d’augmentar la sobirania de Catalunya, cosa que no implica necessàriament ser independents. Amb la Unió Europea la independència dels estats perd sentit, vegeu el cas de Grècia. Tot i això, l’independentisme creix constantment a Catalunya. Potser podríem formar part d’una federació o confederació amb Espanya. Ara, hi ha la sensació que necessitem un Estat propi per tirar endavant. No es tracta necessàriament de trencar amb Espanya. És més aviat una emancipació. Els fills quan creixen no volen trencar amb els seus pares, sinó que volen tenir una casa pròpia. Això no obstant, aquesta no és encara la posició dominant a Catalunya, però té un 50% de recolzament i aquesta xifra va augmentant.

Escòcia és un model per a seguir?
Hi ha algunes similituds. No obstant això, el Regne Unit no és Espanya i Catalunya no es Escòcia. Catalunya, a Espanya té un pes molt més important que Escòcia al Regne Unit. Catalunya compta amb una població molt barrejada, Escòcia menys. Però Gran Bretanya té una democràcia molt més forta i més amable que l’espanyola.

Per què Catalunya ha prohibit les curses de braus, però permet la celebració dels toros ("correbous") en els carnavals?
No hem prohibit les curses de braus per raons d'identitat, sinó per respecte als animals. Les curses de braus a Catalunya ja s'estaven debilitant i, finalment, només es centraven en el turisme. En els "correbous" al delta de l'Ebre el toro no mor. Aquesta és una gran diferència.


Podeu llegir l'entrevista original en alemany en aquest enllaç.