El concert econòmic i la UE

516 vots a favor del concert econòmic i només 113 en contra i 8 abstencions. El concert econòmic ha obtingut, doncs, un suport ampli i majoritari. Un suport incontestable i rotund. Aquest és el resultat de la votació de l’esmena a favor del federalisme fiscal a l’Informe anual sobre fiscalitat, presentada conjuntament pels eurodiputats catalans Ramon Tremosa, Raül Romeva i Oriol Junqueras —que a la cambra d’Estrasburg s’han convertit en tot un exemple de transversalitat i de treball en comú per al país—, i que també va rebre el suport dels representants bascos, escocesos i flamencs. En concret, el text introduït pels eurodiputats de les principals nacions sense estat de la Unió Europea conclou que “el federalisme fiscal implica una major eficiència econòmica i [...] podria ser un instrument útil per responsabilitzar els governs regionals en la gestió dels impostos”. És a dir, situa una política fiscal regional com a exemple per als països de la Unió i en demana a la Comissió Europea el seu impuls.

Aquest clar pronunciament del Parlament Europeu no pot passar com si res en l’actual context polític català, atès que la demanda catalana d’un nou pacte fiscal, en la línia del concert econòmic, és la proposta estrella del Govern del president Artur Mas. ¿Quantes vegades no s’ha dit que la integració fiscal i monetària europea feia irrellevant qualsevol voluntat catalana d’aconseguir un model de finançament que asseguri el poder de la Generalitat en la recaptació de tots els impostos que es paguen a Catalunya? Si la demanda d’aquest pacte fiscal entre la Generalitat i l’Estat cada vegada obté més suport a Catalunya —CiU, ERC, ICV, entitats cíviques i agents socials, des de Foment del Treball a CCOO i UGT, i fins tot personalitats socialistes dissidents, com l’exconseller Ernest Maragall— i alhora rep un ampli aval de la UE, Rajoy no podrà continuar fent-se el desentès, com si el reclam català fos una mena d’extravagància. Benvinguda sigui, doncs, l’esmena aprovada a Estrasburg.