Els Quatre Presidents + dos sindicalistes

Ahir l’Ateneu Barcelonès es va vestir de gala i la sala d’actes es va omplir de gom a gom. L’ocasió s’ho valia. L’entitat va convocar, amb encert i en consonància amb els temps que corren, un acte de reivindicació del concert econòmic per a Catalunya. A la conferència hi van participar representants de la societat civil catalana: Francesc Cabana, president de l’Ateneu Barcelonès; Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya; Joaquim Gay de Montellà, president del Foment del Treball; Baldiri Ros, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Josep M. Álvarez, secretari general d’UGT de Catalunya i Miquel Roca i Junyent, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Llevat dels representants d’UGT i CCOO, els altres oradors d’ahir el vespre representaven les institucions que 1901 ja van reivindicar el concert davant les Corts Espanyoles i que va propiciar la candidatura electoral anomenada dels Quatre Presidents.

L’acte va tenir alts i baixos. El grau de compromís, de convenciment i d’eufòria respecte de la causa catalanista dels ponents va marcar-ne el sentit. Tanmateix, i malgrat la tebior d’algun dels representants empresarials i sindicals, Miquel Roca i Junyent va aportar els arguments més polítics i més inapel·lables a favor del concert econòmic: “l’autonomia financera és la muralla al desenvolupament del país”, circumstància que s’ha agreujat amb la crisi econòmica. L’enderrocament d’aquesta muralla serà possible quan tothom accepti que reivindicar el concert econòmic no és una extravagància. A pesar que l’aspiració sobiranista va més enllà del concert, com va assenyalar Roca avui dia és imprescindible per superar la situació d’ofec financer. S’ha acabat aquella etapa que el mateix Roca va ajudar a bastir. Aquests són uns altres temps i les necessitats també són diferents. La societat civil ha de fer costat al Govern i al Parlament en la previsible negociació amb el poder central i centralista. El president Artur Mas tindrà avui ocasió de constatar quina és la predisposició de Mariano Rajoy. De moment, pinten bastos i per això la unitat catalana és més necessària que mai.