Les coses tal com són: 3,29% de dèficit

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va admetre ahir que l'executiu català tanca l'any amb un forat del 3,29%, un 0,63% més del previst. Aquest percentatge no computa, però, l'impagament de l'estat dels 759 milions corresponents a la liquidació del 2008 de la disposició addicional tercera de l'Estatut. És a dir, els compta com a ingressats. Tant és! El llindar de dèficit que s'havia imposat Govern, l'1,3% del PIB, s’ha traspassat de llarg. Part de l'engrossiment del dèficit pressupostat s'explica per la banda de la despesa. L’ajustament —el que tothom anomenada retallada— no ha estat a la pràctica del 10%, sinó del 6,94%. S'han deixat de gastar 1.858 milions d'euros del total de 2.680 que havien estat inclosos en el pressupost. La desviació més alta correspon al Departament de Salut, que, tot i que ha deixat de consumir 706 milions, n'ha invertit 582 més dels previstos. El biaix de la resta de departaments és de 213 milions. I pel que fa als ingressos, el Govern tampoc no ha obtingut els 200 milions de què confiava disposar gràcies a unes privatitzacions que no han tingut lloc per la contracció dels mercats.

Davant un panorama com aquest, qui pot negar que la situació financera de la Generalitat de Catalunya és insostenible? Com ja anunciat el conseller Mas-Colell, el cicle d’ajustaments no s’ha acabat. És imprescindible arrenglerar l’economia catalana d'acord amb les directrius que sobre els límit de dèficit marca la UE. “La contenció de la despesa hauria hagut de començar el 2009”, va sentenciar el conseller, referint-se al 4,2% de dèficit que va generar el govern tripartit l’any 2010 en comptes del 2,4% previst. Portem molts anys de retard, entre altres coses perquè Rodríguez Zapatero, com va admetre ahir a Sevilla, no va voler reconèixer que Espanya estava en plena crisi econòmica i calia contenir-se a tota costa. Però també portem dècades i dècades amb un finançament autonòmic injust i discriminatori. La combinació de les dues coses ha estat, certament, letal. Els responsables d’aquesta crisi no són exactament els governs. Les coses cal dir-les com són. Però els efectes sobre la ciutadania d’un temporal com aquest sí que depenen de les actituds governamentals. És com quan hi ha previst un episodi de neu i glaçades. Pots posar en marxa un pla preventiu i córrer el risc de no necessitar aplicar-lo o bé fer com Rodríguez Zapatero: fer veure que no passa res i quedar colgat tu i tot el país.