Sobre la reforma laboral

A falta encara de saber-ne les concrecions finals, la reforma laboral aprovada divendres pel consell de ministres pretén una homologació de criteris amb Europa. Però les més de seixanta pàgines de la proposta de llei són l’instrument per a la creació de llocs de treball? La proposta té com a una de les propostes inicials l’abaratiment del cost de l'acomiadament improcedent, que passa dels 45 als 33 dies per anys treballat. A més, prohibeix enllaçar més de dos anys de contracte temporal, impulsa un nou contracte indefinit per als emprenedors i fomenta la formació. La reforma introdueix una flexibilització de la contractació que potser sí que és el requisit sine quan non per superar el 20% d’atur en el que ens trobem, però també és evident que precaritza el treball. Ni aquesta ni cap altra reforma no crearà, però, llocs de treball.

La rigidesa dels mercat laboral espanyol —i per tant català— és un impediment per al fomentar l’emprenedoria i la creació d’empreses. Per tant, la reforma és necessària. Cal afavorir les empreses al mateix temps que es garanteixen els drets dels treballadors. Però això voldria dir que els sindicats haurien de cedir protagonisme, per exemple, als treballadors de les empreses que estiguessin en una situació crítica per pactar amb els empresaris el que creguessin oportú per crear —o salvar— llocs de treball. Però, ai!, això és anatema. Aquests temps de crisi haurien de ser també de responsabilitat. I han de ser-ho per als sindicats i per a les patronals. Segurament, la proposta de reforma laboral del PP és limitada, poc imaginativa i amb receptes tan clàssiques que ja es veu que no arribaran a bon port. Però la reforma ja és aquí i negar-se a discutir-la seria tan irresponsable com empassar-la d’un glop per un grapat de vots al Parlament de Catalunya.