Tàpies, Joael Joan i la cultura

El món de la cultura va perdre ahir un dels artistes més universals dels darrers temps: Antoni Tàpies. Ell fou un dels artistes més rellevants dels nostres temps perquè també va ser un artista-ciutadà compromès. Quan dilluns a la nit es va conèixer la notícia del seu traspàs, les mostres de dol i de reconeixement arreu del territori es van multiplicar. Tàpies era un dels grans homenots que ha engendrat aquest país. Per la seva obra, però també per l’actitud davant la cultura, a favor del país i defensant la creació més genuïna. Amb un posat greu i silenciós, ell era radicalment català i extremadament universal. El seu compromís a l’hora de defensar la cultura catalana era de ferro forjat, de la mateixa manera que sempre va utilitzar el seu art per defensar els valors cívics i espirituals. Sovint va prestar la seva obra per contribuir a defensar tota mena de causes nobles. En fi, diguem-ho clar: Tàpies fou un exemple que l’art d’avantguarda, la política i la catalanitat no tenen per què ser incompatibles amb l’universal. Només els pobres d’esperit i l’absurditat de la política van poder convertir un mitjó foradat, que després s’ha vist que era una impactant proposta artística, en una absurda polèmica nacional.

L’actitud vital de Tàpies contrasta amb el que es va viure durant la gala dels premis Gaudí, que es va celebrar a la sala Artèria Paral·lel el mateix vespre de la mort de l’artista. La direcció i el guió de la cerimònia, a càrrec de Joel Joan, va ser un autèntic despropòsit. Més mal educat que irreverent amb els representants polítics catalans que assistien a la gala, el director, actor i president de l’Acadèmia —subvencionada com totes les entitats cíviques d’aquest país— es va permetre fins i tot de ridiculitzar alguns col·legues del món de la faràndula. Se n’ha queixat —i amb raó— el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, a qui no va plaure la cerimònia i va manifestar-se en contra del mal gust dels presentadors. I és que la falta d’imaginació fa sortir les retallades per tot arreu, com en la penosa i avorrida posada en escena del Mercader de Venècia al TNC. Hi ha artistes als quals la cultura APM els ha contaminat de tal manera el cervell que substitueixen la crítica per l’insult, l’ofensa o el blasme xaró. Trobarem a faltar Tàpies perquè ja fa temps que es troben a faltar els artistes. Esperem que un dia desterrin la frivolitat i els retorni la inspiració. Potser que llegeixin els escrits sobre art que va escriure el mestre Tàpies, oi?