30de Juliol de 2014
Cohesió social
La igualtat catalana d’oportunitats a preservar i potenciar
25/04/2012 Xavier Martínez Celorrio
L’actual crisi econòmica està causant un increment de les desigualtats arreu d’Europa amb una intensitat variable. Catalunya i Espanya són dos dels països on més ha crescut la desigualtat de renda 80/20, és a dir, la bretxa diferencial entre el 20% poblacional de més renda i el 20% més pobre. Entre el 2007 i el 2010, aquesta bretxa ha augmentat un 21% a Catalunya i un 28% a Espanya, mentre que la mitjana d’augment entre els països de l’eurozona és sols d’un 2%.

La crisi, a Catalunya, ens fa més desiguals, tiba les costures de la cohesió social i vulnerabilitza un 31% dels homes i un 40% de les dones entre vint-i-cinc i seixanta-quatre anys, que han perdut benestar, estatus i renda entre el 2003 i el 2009. Són indicadors regressius, de pas enrere i d’aprehensió davant una crisi depressiva que sembla no tenir sortida. Aquest increment costarà molt de pal·liar un cop sortits de la crisi i ressituats ja del tot en el mapa de la globalització; però costarà molt més si es desinverteix en educació, ciència i innovació, tal com diu l’OCDE (OCDE (2011) Divided We Stand: Why Inequality Keeps Rising), autèntics drivers de la recuperació econòmica.

L’augment temporal de la desigualtat solament és tolerable si s’acompanya d’una intensa mobilitat i fluïdesa social que permetin renovar les capes i classes socials entre generacions, tal com defensa l’ideari liberal. El problema és quan no es dóna una fluïdesa d’oportunitats i s’estanca els individus en la mateixa classe o capa social dels pares com una predestinació adscriptiva i inevitable.

Aquest no és el cas de Catalunya. Fins ara la societat catalana s’ha estructurat com a oberta, fluïda i meritocràtica, de manera que ha fet de l’educació el factor determinant de la mobilitat social i de les posicions socials que ocupem. És una societat on importa més l’alt o el baix nivell educatiu assolit que no pas l’origen social o la procedència. Vet aquí la importància estratègica de l’educació per a construir la cohesió social i reduir la rigidesa classista heretada del passat.

Catalunya té una estructura social més oberta i fluïda que no pas Itàlia, França i la Gran Bretanya. És menys classista que aquests països, però encara està allunyada de la màxima igualtat d’oportunitats i la menor desigualtat de renda que presenten Holanda i Noruega. Aquest és un els resultats del tercer informe Educació i mobilitat social a partir de dades del PaD de la Fundació Jaume Bofill que aviat donarem a conèixer.
La igualtat fluïda d’oportunitats que caracteritza el nostre model social seria més intensa i encara socialment més justa si se superés el dèficit fiscal amb Espanya, un cas únic al món i tot un exemple de nefasta i opaca política redistributiva, que és inconcebible per a qualsevol observador europeu. En l’actual context recessiu és irracional ofegar el finançament de Catalunya com a motor econòmic espanyol, però encara és més injust tolerar o provocar la pèrdua del model de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats que ens ha distingit fins ara tot i no tenir els instruments d’un estat.

Xavier Martínez Celorrio és professor de sociologia de la UB i membre de la comissió de cohesió social de la Fundació CatDem. 
« tornar
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris