23d' Octubre de 2014
Fer política o no fer-ne
25/05/2012
Ahir, el president de la Generalitat, el M. Hble. Artur Mas, va tancar la ronda de contactes amb tots els grups polítics del Parlament de Catalunya. Va ser el torn dels subgrups de SI i de C’s, que formen el Grup Mixt, i del diputat no adscrit Joan Laporta. De C’s ja se sabia què se’n podia esperar: rebuig total a qualsevol pretensió de millorar el finançament, atès l’espanyolisme que guia aquest grup. El més interessant, en canvi, va ser l’actitud d’Uriel Bertran en sortir de la reunió. El portaveu de SI —que molt sovint es deixa anar pel pendent del populisme amb gesticulacions teatrals— es va presentar a la cita amb el president Mas amb un imprevist pragmatisme constructiu: el pacte fiscal ha de voler dir recaptar tots els impostos a Catalunya i, per tant, tenir la clau de la caixa. La discrepància amb el Govern és, doncs, inexistent. Al capdavall, si el pacte fiscal no comporta una sobirania financera per a Catalunya en forma de concert o d’acord, més val no començar a negociar cap pacte fiscal. Si no s’ha de canviar la filosofia del model de finançament, que és el que propugnen el PP i el PSC, no cal pactar res.

Les discrepàncies amb SI són sobre l’endemà de les negociacions. Si el govern espanyol no accepta l’acord, diuen els independentistes conservadors, el president Mas hauria d’iniciar el procés per portar el país cap a la independència. Segons Bertran, la resposta del president ha estat demanar-los com ho farien. No en sabem la resposta. Tant és, de moment. El diàleg franc, la predisposició a escoltar, la mà estesa, la bona sintonia per arribar a acords amb aquells que s’avinguin a construir àmplies majories: aquestes han estat les armes d’Artur Mas durant les trobades d’aquest dies. Potser és per això que el diputat solidari va quedar sorprès que el president no fos el botifler que obstaculitza arribar a la “independència demà mateix”, que és com sovint el pinten els independentistes intransigents, sinó que es felicités per la predisposició de SI a sumar-se a la majoria que reclama el pacte fiscal i n’escoltés el seu plan B. El president Mas creu més en l’Estat propi, que vol dir obtenir dia a dia el poder de decisió en tot allò que constitueix el model social i polític català, que en la independència, que és tan sols un punt d’arribada. La demanda del president a SI sobre com arribar a la independència té aquest sentit. És la diferència entre fer política o no fer-ne. Aquesta és la qüestió i no pas veure qui la diu més grossa.
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris