23d' Abril de 2014
Pobresa infantil
29/05/2012
El dijous passat, la Unicef va presentar a Barcelona un informe sobre la situació de la infància a Catalunya d’acord amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Segons els índexs que s’hi aporten, la taxa de pobresa infantil a Catalunya va créixer cinc punts del 2008 al 2010, tres més que a Espanya, i va passar del 18,5% al 23,8%. Això suposa que, l’any 2010, un total de 325.000 catalans i catalanes menors de 18 anys vivien per sota del llindar de la pobresa. Segons l’entitat de la NN.UU, aquestes xifres van empitjorar durant el 2011: cada vegada hi ha més nens i nenes pobres. El més preocupant és que aquesta pobresa es torni crònica. Els efectes de la crisi en importants segments de la nostra població infantil i adolescent, n’empitjora l’empobriment i en deteriora progressivament les condicions de vida. Enfonsar-se en la pobresa també té un fort impacte emocional i social que pot empènyer el jovent cap a l’exclusió social i cap a altres situacions conflictives: en el pla personal, pot arrossegar-los a la drogoaddicció; en el col·lectiu, a protagonitzar esclats de violència juvenil de tota mena. Invertir en la infància és, per tant, una bona estratègia de prevenció del risc de patir una fractura social de conseqüències irreparables.

Amb l'objectiu de donar compliment a una de les prioritats del Govern, el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya ha promogut el Pacte per a la Infància a Catalunya. Aquesta proposta neix de la necessitat de buscar el compromís de tota la societat catalana per fer passes endavant en favor dels drets de la infància. Es tracta que les polítiques d’infància guanyin centralitat i transversalitat en les polítiques del Govern i que les necessitats dels infants siguin més visibles per al conjunt de la nostra societat. L’objectiu, doncs, és arribar a un gran acord entre els diversos agents que intervenen en l’àmbit de la infància i l’adolescència —administracions, tercer sector, entitats professionals, agents socials, agents econòmics, organismes municipalistes i grups parlamentaris— per poder diagnosticar, de manera participativa i consensuada, les necessitats dels nens i nenes i així planificar, implementar i avaluar les mesures que es considerin més adients. Vetllar pel benestar present de qui haurà d’assegurar el nostre futur com país és, no cal dir, invertir en aquells valors segurs —la justícia, l’equitat i la cohesió social—, que haurien de ser compartits per la gent que tenim una visió humanista de la vida.
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris