17de Setembre de 2014
"La roja" com a consol
16/06/2012
El creixent desprestigi d’Espanya arreu del món ha provocat que la seva capacitat de decidir hagi caigut en picat. L’estat espanyol no té poder, collat per uns mercats que en recelen, una Unió Europea que no se’n refia i un Fons Monetari Internacional que comparteix amb Europa els mateixos dubtes. L’orgull espanyol es nega a reconèixer l’evidència i esmerça molts esforços per a fer veure que l’administració estatal és lliure de fer i desfer. Però la veritat, a aquestes alçades de la partida, és de mal dissimular i s’acaba imposant: l’administració espanyola viu sota la tutela internacional. Ras i curt. A falta de poder, a falta de la llibertat per poder prendre decisions, els governants espanyols es distreuen amb el de sempre i ataquen els interessos econòmics i culturals dels territoris de parla catalana (el que ha passat recentment a les Balears o el País Valencià en són dos exemples). Però no en tenen prou. Els cal sublimar la seva impotència amb samarretes de color vermell.

I és que ja ho diu la dita, que qui no té feina el gat pentina! Espanya s’aferra al nacionalisme simbòlic futbolístic ara que ja no pinta res enlloc i no hi ha qui vulgui escoltar-la. No deixa de ser curiosa aquesta fal·lera espanyola pel simbolisme —que els catalans, tot sigui dit, també tenim i fins i tot els portem dècades d’avantatge. La virilitat de la selecció espanyola de futbol, el fet de poder guanyar un torneig o un altre o bé una cursa de motos o de cotxes, són un bon recurs per estimular alegries col·lectives i exaltar Espanya. És clar que aquesta joia no pot amagar un rerefons més pervers. La càrrega extremadament nacionalista dels espots publicitaris i els abrandats comentaris esportius sobre les victòries de “la roja” són una potent eina —o si més no pretén ser-ho— per exercir el que el sociòleg francès, Pierre Bordieu, anomena “violència simbòlica”. Una manera no física de transmetre el símbols i el tarannà espanyols, condensats en la persistència quixotesca de “Manolo del bombo” i els comentaris televisius barroerament patrioters, als ciutadans. Hi ha una clara voluntat de fer passar tothom per l’adreçador perquè s’assumeixi l’arquetip tant sí com no. Tanmateix, avui dia amb el simbolisme no n’hi ha prou. Cal alguna cosa més per preservar la sobirania nacional.
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris