20de Desembre de 2014
Justícia exemplar?
19/06/2012
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és un òrgan constitucional, col·legiat i autònom, integrat per jutges i altres juristes, que exerceix funcions de govern del poder judicial, amb la finalitat de garantir la independència dels jutges en l’exercici de les seves funcions. Dins d’aquest marc general, les funcions principals del CGPJ són portar a terme nomenaments, ascensos i trasllats, inspeccionar el funcionament dels jutjats i tribunals, i exigir les corresponents responsabilitats disciplinaries als membres de la carrera judicial. El president d’aquest òrgan, Carlos Dívar, ha anunciat que aquesta setmana prendrà una decisió “rotunda i contundent” sobre si dimitirà el càrrec o no arran de l’escàndol desfermat per les despeses a compte de l’erari públic de presumptes viatges particulars a Marbella. Això sí, abans de plegar, Dívar ha volgut fer-se una foto de comiat amb el rei Joan Carles I amb motiu de la celebració a Cadis del bicentenari del Tribunal Suprem. Desig que ha estat frustrat, per bé que no se sap si per la incomoditat que la foto hauria pogut generar en la ja de per si malmesa monarquia espanyola o bé per l’excusa oficial: el viatge del monarca a l’Aràbia Saudita per expressar personalment el condol a la família reial saudita arran de la mort del príncep hereu Naif bin Abdulaziz

Que la justícia no funciona, no és cap notícia nova que pugui sorprendre ningú. Que en el sistema judicial hi ha sectors delerosos del més ranci centralisme i nostàlgics dels òrgans judicials del règim franquista, com ara Tribunal d’Ordre Públic (TOP), tampoc. Ja estem avesats al fet que les lluites per controlar el poder judicial desbordin l’estricte marc intern per esquitxar al conjunt de la societat amb les seves misèries i mesquineses personals. El que ha aconseguit alterar les coses i sorprendre molta gent és que qui ha de regir el màxim òrgan que garanteix el bon govern del món de la judicatura hagi caigut tan baix. Carregar ostentoses despeses privades als pressupostos de la institució és, senzillament, d’idiotes. En una situació en què milions de persones i famílies viuen situacions molt dures, si és que no són dramàtiques, el comportament dels representants de l’estat hauria de ser, no bo, sinó exemplar. A banda de censurar les actuacions d’una persona en particular, el que cal és que es revisin i es reforcin els mecanismes democràtics que fan inviables fets com aquests, especialment en aquells llocs de responsabilitat que haurien de ser exemple d’honestedat, decència, sacrifici i austeritat.
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris