30d' Octubre de 2014
L'endemà de Grècia
18/06/2012
El que ahir es decidia a Grècia no era la formació d’un nou parlament a Atenes. Els grecs havien de decidir si legitimaven el memoràndum que els ha imposat la Unió Europea per accedir als fons de crèdit que han de possibilitar la recuperació de l’economia nacional. En les eleccions gregues també es decidia si el nou model de funcionament de la Unió, amb el qual les sobiranies estatals s’esborren i el poder de decisió de les estructures comunes és cada cop més gran, era acceptat. Les eleccions d’ahir a Grècia eren, doncs importants. I és una curiositat històrica que aquest punt d’inflexió s’hagi produït allà on va néixer la democràcia i el mateix concepte d’Europa. L’establishment de la UE respira avui tranquil: la victòria del partit conservador Nova Democràcia és l’aval polític que necessitava. El desig dels creditors és que les reformes dictades des de Brussel·les als països deutors garanteixin el retorn dels deutes adquirits. A veure si el nou govern grec es capaça de donar estabilitat als mercats i la política europea es tranquil·litza!

Grècia no és més pobre que alguns dels estats dels EUA. La diferència entre els EUA i la UE és, però, molt significativa: a Washington existeixen estructures polítiques federals competents que coordinen i vigilen els esforços de compensació entre estats. A Europa, en canvi, no. Tal com defensava ahir mateix la directora del FMI, Christine Lagarde, la unió monetària europea no pot esquivar sine die la qüestió de la unitat política. De fet, la directora del FMI parlava d’instituir un ministre de finances de la Unió amb poders de veritat. Cal caminar cap aquí si es vol sortir del mal pas actual. On no arriba la política arriben els mercats, i desborden les normes quan el regulador és dèbil. El tractat de Lisboa va ser un esforç inútil de superar les sobiranies nacionals. Sense cedir competències estatals —sense cedir sobirania, per tant—, les polítiques de creixent econòmic són inviables. Tant de bo que aquesta crisi serveixi per avançar cap a la unió política europea. Per a nosaltres, els catalans, també voldrà dir més Europa i menys Espanya. I això està bé.
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris