30d' Agost de 2014
Rescat
11/06/2012
Fa quatre anys la classe política i econòmica espanyola va traslladar-se a Nova York per explicar que el sistema de bancs i caixes espanyol era el més consistent del món. L’optimisme de Rodríguez Zapatero ratllava la irresponsabilitat. Passat el temps i caigut Zapatero, el govern del PP ha hagut de demanar 100.000 milions d’euros d’ajut per poder cobrir les nefastes operacions financeres del sistema bancari espanyol, el qual s’ha vist abocat a una fallida que no reconeixia ningú fins ara però que tothom amb dos dits de front ja intuïa. En quatre anys, doncs, les opinions optimistes han quedat absolutament desmentides i els inversors de moment no es refien d’Espanya de cap manera. Els populars estan més preocupats per Bankia que per salvaguardar les necessitats econòmiques reals. Tant se val, per tant, quin sigui el partit que mani a Madrid. El resultat és sempre el mateix: impulsar una política de façana que no porta enlloc. Uns van dir que no hi havia crisi, els altres diuen ara que no hi ha rescat. Canvia el color però al capdavall no canvia res.

Per desgràcia, els catalans anem en el mateix vaixell i no es fàcil desentendre’s del que passa a Espanya. Què guanyem els catalans amb la deriva política d’un govern espanyol que no sap liderar la sortida de la crisi? No res. Per què ens ha d’interessar, doncs, viatjar en un vaixell que s’enfonsa? Des del 2010 hem demostrat que som capaços de fer front a una situació crítica amb l’aplicació d’unes polítiques d’austeritat molt estrictes, però els nostres sacrificis són més durs de pair perquè responen a l’espoli i al poc marge que tenim per generar ingressos. A diferència dels governs espanyols, el president Mas parla clar i no amaga la realitat. A més, la consciència social que aquesta situació no es pot aguantar cada cop és més estesa. Que Espanya és un mal negoci ja no és una consigna tan sols nacionalista. La base del sobiranisme creix perquè la iniquitat és evident. Espanya ja ha estat rescatada. Si no fa bé els deures, el següent pas serà la intervenció pura i dura. Per contra, si el Govern continua en la línia del rigor i el bon fer, segur que tindrem l’oportunitat històrica de cercar l’aval europeu per trobar el nostre camí com a país sobirà. Un camí sense retorn.
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris