17de Setembre de 2014
Sense Eurovegas també viurem
08/06/2012
L’enigmàtic Sheldon Adelson, impulsor del projecte Eurovegas, tenia avui junta anual d’accionistes de la seva societat. Els rumors —i temors— sobre la viabilitat financera d’Espanya han arribat fins a uns quants dels accionistes i, per apaivagar-los, el president de Las Vegas Sands Corporation ha assegurat que el seu projecte és europeu i no pas espanyol. També els ha dit que no és segur que el macrocomplex es construeixi a Espanya. I ha deixat anar: “Si succeís alguna cosa que desestabilitzés l'euro o altres situacions que fessin que el projecte no fos viable financerament, tindríem encara molt temps per prendre una decisió positiva o negativa”. Així doncs, el magnat nord-americà posa aigua al vi i deixa en suspens les aspiracions de Madrid i Barcelona. Vol guanyar temps i alhora pretén fer pujar la tensió entre les dues capitals que competeixen per ser la seu del projecte, a veure si una les dues fa un pas en fals. La previsió era que aviat se sabria alguna cosa sobre on s’instal·laria el projecte. Ara sembla ser, ateses les insinuacions d’Adelson, que la decisió es retardarà. Potser no caldria tant de suspens, oi? Ja n’hi ha prou de corredisses, viatges, reunions, propostes i contrapropostes dels uns i dels altres per satisfer les demandes dels impulsors del projecte. Ja sabem que som un país perifèric i que, a més, tenim l’estat al qual pertanyem en contra des de fa anys, però no cal arrossegar-se.

De tota manera, i un cop dit això, cal aclarir una altra cosa: quan finalment els nord-americans prenguin la decisió, tant si l’Eurovegas s’instal·la al Llobregat com si ho fa als afores de Madrid, o fins i tot si no ho fa enlloc, això no canviarà les nostres obligacions com a país. Es construeixi o no el gran complex d’esbarjo, cal continuar buscant alternatives per rebaixar les taxes d’atur i impulsar Catalunya com un país de negocis. Cal ser valents, tenaços, seriosos, dinàmics i innovadors —amb el punt d’imaginació que ha fet surar empreses impossibles— per aturar la sagnia actual. I això també cal que s’ho apliquin els nostres polítics, que tanmateix han demostrat tenir intel·ligència, lideratge i finor per aconseguir que el projecte de parc recreatiu europeu dels nord-americans comptés amb Catalunya. La discussió sobre l'Eurovegas no s'hauria d'haver plantejat mai en termes morals. Calia debatre, si de cas, sobre el model i sobre els avantatges econòmics que ens podia aportar. Ara, el problema de veritat el tindrem l’endemà de saber on es construirà finalment aquest projecte, perquè més enllà dels guanys en inversions i llocs de treball promesos, hem de garantir-ne la sostenibilitat ambiental, la legalitat de totes les propostes i una estètica adequada. Si finalment no hi ha Eurovegas, tampoc no passarà res. Només voldrà dir que ens caldrà buscar alternatives sense caure en el triomfalisme suïcida dels que es pensen que ho tindrem tot pagat sempre, ni en l’amargor apocalíptica dels que estan en contra de tot per sistema. Ens caldrà treballar i tenir idees, que no és poc.
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris