2d' Agost de 2014
"Realpolitik" a Síria
30/07/2012
La guerra civil a Síria és ja una realitat. L’aixecament popular ha derivat en un enfrontament militar obert quan sectors de l’exèrcit sirià s’han decantat pels rebels. La comunitat internacional hauria de tenir-ho en compte i hauria d’actuar en conseqüència. L’article 2.7. de la Carta de les Nacions Unides determina que les tropes de l’ONU no poden transgredir la sobirania nacional dels estats membres, que són la suprema autoritat per decidir i arreglar els conflictes interns. De fet, es defineix que les funcions de la comunitat internacional són intervenir per prevenir conflictes o bé, quan els conflictes hagin esclatat, intervenir per posar-hi fi o evitar que s’estenguin al països veïns. Ras i curt, cal que les víctimes surtin a la CNN a milers a l’hora de sopar perquè la comunitat internacional reaccioni.

La comunitat internacional no s’hauria d’amagar rere les interpretacions jurídiques de la seva pròpia legislació. A Iugoslàvia ho va fer durant el període 1991-1995 i tothom sap quin va ser el resultat: Bòsnia va patir la neteja ètnica que ha estat la pitjor vergonya de la comunitat internacional dels darrers temps. A Kosovo, 3 anys després, es va poder posar fi molt abans a la guerra perquè es va prescindir dels purismes. No pot ser que la comunitat internacional no hagi aprés res del passat. Les lliçons apreses a cop de foses comunes haurien de servir per prendre decisions en la resolució de la guerra civil siriana. No és fàcil, perquè Síria és l’escenari d’aquesta nova guerra freda no declarada entre orient i occident. Però si la comunitat internacional no és capaç de trobar la manera de protegir la població civil de forma directa, caldrà trobar-ne d’indirectes per tombar el règim. Oi que això també és realpolitik?
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris