18de Desembre de 2014
EAPC: direcció pública professional
03/07/2012
Ara fa cent anys, el 2 de juliol de 1912, Enric Prat de la Riba va publicar les bases per les quals es creava l’anomenada Escola de Funcionaris d’Administració Local (EFAL), amb l’objectiu de disposar d’un cos funcionarial amb capacitació tècnica i professional per desenvolupar les tasques d’una administració pública moderna, eficaç i al servei de la ciutadania. El programa formatiu inicial, impartit en català, contemplava, entre d’altres, les àrees de dret públic, hisenda pública, procediment administratiu i procediment judicial. L’any 1922 l’EFAL canvià de nom per adoptar el d’Escola d’Administració fins que l’any 1924 fou suprimida per la dictadura del general Primo de Rivera. L’Escola va reprendre la seva activitat l’any 1930 i durant el període de la II República va tenir una gran rellevància en la formació del cos de funcionaris de la Generalitat. L’any 1939 se’n tornaren a prohibir les activitats, aquesta vegada per ordre de la dictadura del general Franco. Amb el restabliment de la Generalitat, el 14 de maig de 1979 es promulgà un decret per restablir l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) tal com la coneixem actualment. La celebració enguany del seu centenari fa que l’EAPC esdevingui la segona escola de funcionaris més antiga d’Europa, després de la de Düsseldorf. La institucionalització d’un país és la millor manera de preservar-ne la continuïtat nacional.

Després d’un segle d’història, un dels principals reptes que afronta la gestió pública catalana és la formació dels quadres que han de dirigir-la i, en conseqüència, la definició d’un perfil d’alta direcció pública en el marc d’una carrera professional basada en els mèrits, el potencial i el prestigi —seguint l’estela del reconegut model d’èxit impulsat per la francesa École Nationale d'Administration (ENA). És en aquest context que cal prendre nota de la proposta d’Estatut de la Direcció Pública Professional de Catalunya impulsada per l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP), amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona, la CECOT, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, l’Associació de Tècnics d’Administració de la Generalitat de Catalunya, el Club Direcció Pública ESADE Alumni i el Centre Sector Públic-Sector Privat de l’IESE. El document consta de 23 articles, agrupats en 4 capítols: I) Principis generals; II) Designació i acreditació; III) Exercici de la direcció pública professional; i IV) Competències en matèria de direcció pública professional. Els criteris essencials en què es fonamenta la proposta són els següents: funcions exercides amb objectivitat per professionals; selecció oberta d’acord amb la competència; acord de gestió; mandat de durada determinada; responsabilitat pels resultats i, finalment, un model salarial equitatiu i ajustat als resultats. La potenciació dels debats oberts entre agents socials, actors polítics i estaments públics, de ben segur que contribueix a renovar aquell objectiu inicial que es plantejava Prat de la Riba ara fa cent anys: que Catalunya pogués disposar d’una gestió pública professional.
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris