24de Novembre de 2014
La solitud d'Ernest Maragall
28/07/2012
El diputat socialista Ernest Maragall va protagonitzar aquesta setmana al Parlament un gest insòlit: va trencar la disciplina de vot del seu grup polític. Maragall va decidir votar des de la seva consciència i no pas des del dictat de la direcció del PSC: es va alinear amb CiU, ERC, ICV, més el diputat no adscrit Joan Laporta, per aprovar una proposta de pacte fiscal que protegeixi Catalunya de l’espoli endèmic que pateix. La importància de la votació fa que aquesta desobediència sigui especialment destacable. El Parlament decidia com afrontar un problema greu i, a més, ho feia en un moment delicat degut als maldecaps de la Generalitat per fer quadrar els comptes. Al Parlament es van dibuixar dos blocs que aniran cobrant volum i presència a mesura que la relació entre Catalunya i Espanya esdevingui més irrespirable. La via del pacte i l’entesa en un context autonomista, va viure dimecres el que probablement serà l’última gran escena.

Devia ser això el que va empènyer el diputat Ernest Maragall a canviar de bàndol. El gest és sens dubte valent perquè tothom sap que no li sortirà de franc. Però Maragall va optar per no trair-se ell mateix. Pere Navarro no és ni de bon tros el paradigma d’un líder fort, però ho tindrà fàcil per menystenir el diputat díscol, membre destacat del sector catalanista del PSC, que avui dia ja és minoritari. Maragall diu, i té raó, que no és l’únic que pensa com ell dins el partit. Tot i així, aquestes persones a les quals no posa nom —com ara la diputada Montserrat Tura— de moment es limiten a gestionar discretament una carrera política que se’ls esgota. Talment com els darrers de Filipines, defensen un catalanisme que el partit ha abandonat sense dissimular-ho. Ni dins ni fora de la direcció Maragall no ha rebut cap suport públic. Al contrari. Membres de les joventuts del partit han recordat que la seva opinió no és representativa i cap dels seus companys de bancada ha contradit la direcció quan ha anunciat que “estudiarà” la seva actitud. El diputat rebel s’exclamava ahir en declaracions al mitjans: “Siguem catalans!” —exigia. Si això és el que vol, l’actual PSC no és el mitjà.
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris