17d' Abril de 2014
Montoro i altres herbes
27/07/2012
A l’inefable ministre Cristóbal Montoro no li han calgut ni vint-i-quatre hores per desacreditar, emprant aquell to foteta i de suficiència que gasta, l’aprovació dimecres passat del projecte de pacte fiscal, que inclou, per primera vegada, el concert econòmic com a model de relació financera entre Catalunya i l’estat. Els arguments del ministre —que, recordem-ho, arrossega el descrèdit d’haver hagut de fer tot el contrari del que es proclamava en el programa electoral del seu partit— són els de sempre: en una situació de crisi, Espanya ha de mostrar-se unida davant el món i no és moment ni de “fintes polítiques” ni de “sortides falses”. Montoro no deu ser conscient de la transcendència que té la proposta catalana de pacte fiscal. Si el cop de porta del govern central per aturar les legítimes aspiracions fiscals catalanes és molt sonor, ja només quedarà enfilar el camí de la independència. Ras i curt. Montoro se’n burla, però el final serà inevitable.

La reacció de l’altra banda de la bancada, la socialista, també ha estat d’antologia. El primer a aparèixer en escena ha estat, com sempre, el portaveu de la Junta d’Andalusia: “No permetre’m cap pacte fiscal que suposi desigualtats entre els ciutadans d’Espanya”. Amb un altre to però amb la retòrica populista esquerranosa habitual, els socialistes llancen el mateix missatge que el PP. Pel que fa als de Pere Navarro, ni hi són ni se’ls espera per defensar el que ha votat la majoria absoluta del Parlament. Ahir mateix, el batlle de Terrassa alertava contra la “frustració” i el “xoc de trens” que a parer seu acompanya la proposta de pacte fiscal que ells van rebutjar (excepte l’honorable vot afirmatiu d’Ernest Maragall, ja més fora que dins del PSC). En una carta als militants, Navarro s’ha ofert per ajudar el president Mas a rectificar. Si les crides a la rectificació vénen dels que no tenen ni sortides ni horitzó, això vol dir que les coses s’estan fent bé. Contra les reaccions dels uns i dels altres, dels espanyols de dretes i dels espanyols d’esquerres —que sempre estan d’acord en el fonamental tema d’Espanya—, cal fermesa i determinació per defensar una proposta de pacte fiscal que és majoritària, justa i legítima.
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris