21de Desembre de 2014
Plaça 21
05/07/2012
Ernest Maragall va anunciar ahir la creació de la plataforma Plaça 21. Amb aquesta iniciativa, el sector més sobiranista del PSC intentarà oferir als catalans una opció política progressista, de caire socialdemòcrata, "sobirana en totes les instàncies i respecte de totes les decisions". Això vol dir sense l’ombra del PSOE. Un dels pesos pesants del PSC, Antoni Castells, ja ha anunciat que donarà suport a la iniciativa. Falta saber què faran la resta de “barons” socialistes. L'actitud d'Àngel Ros, Josep Fèlix Ballesteros o Joaquim Nadal i els "obiolistes" ens indicarà fins a quin punt aquest projecte tindrà continuïtat o no i si serà viable. Més enllà dels pronòstics, resultarà interessant constatar si és possible que tot torni a començar de nou, com si no haguessin passat els anys i el ressorgiment del PSC-C fos possible. Si el projecte "maragallista" prospera, l’any que ve tindríem, per dir-ho així, dos partits socialistes en el mapa polític català. Igual que fa trenta-sis anys, abans que el PSOE es mengés el socialisme autòcton sense que els catalanistes del seu interior hi oposessin resistència.

El panorama polític i social català ha canviat molt des de la creació del que coneixem avui com a PSC. En els anys de la transició la societat catalana reclamava consens i unitat. Llavors una gran majoria de gent estava convençuda que només amb la unió entre catalans i espanyols demòcrates es podien combatre les seqüeles de la dictadura. Al cap de més de tres dècades, és evident la decepció per un esforç tan títànic com inútil. En aquest sentit, el discurs unificador entre socialisme i catalanisme ha perdut força. Avui dia, quan el perill militar ja no existeix, el fracàs del projecte del PSC-PSOE és una bona metàfora del fracàs del federalisme, que propugnava l’encaix de Catalunya a Espanya. L'any 1976, els socialistes catalans van actuar moguts per la necessitat de frenar una possible involució democràtica i pel temor a la implantació pura i dura del PSOE a Catalunya. En aquests moments, però, cap d’aquests dos arguments serveix per prendre decisions. Més aviat sembla el contrari: ara la ruptura democràtica és a mans del sobiranisme catalanista. Vejam què faran els socialistes.
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris