18de Desembre de 2014
Corrupció
Tallar d'arrel
25/02/2013 Francesc-Marc Álvaro
Hi ha la cosmètica i hi ha la cirurgia. I ara toca cirurgia d’urgències, perquè ja anem tard. A Catalunya, la força política que ha de ser més decidida, ràpida i exemplar contra la corrupció és CiU. Motius no en falten. Primer: té a les seves mans el Govern. Segon: és, encara, l’opció més votada pels ciutadans. Tercer: té el mandat democràtic de conduir el procés sobiranista. Quart: és el grup més important de les Corts espanyoles després de populars i socialistes. Cinquè: moltes persones fan feina sota la marca CiU en ajuntaments i d’altres administracions… I, per damunt de totes aquestes raons, una de molt evident: o Artur Mas talla d’arrel amb les ombres de corrupció a CiU o el seu lideratge serà víctima d’un excés de –diguem-ne- prudència, tolerància o lentitud. El capital polític que el president va acumular durant els anys d’oposició es pot fer malbé a causa d’una manca de reflexos i de cintura en aquest terreny tan sensible.

És el moment en què Mas ha de fer valdre la seva autoritat per exigir les dimissions que toquin, pensant només en la credibilitat de les institucions i del projecte que encapçala. Per damunt de les lleialtats personals hi ha una lleialtat superior, als votants i al conjunt de la societat. Cap persona –es digui Martorell, Crespo o Pujol Ferrusola- és més important que el contracte que tot partit signa amb la gent quan es presenta a les eleccions. Això concerneix també Unió i Duran, òbviament. No podem esperar altra cosa de Mas, un polític que, a més, ha demostrat la seva honestedat provadament, també enmig de la guerra bruta que va posar-se en marxa durant la passada campanya. Les bones intencions ja no serveixen: no n’hi ha prou amb la recent cimera anticorrupció ni amb un nou codi ètic que CDC aprovarà d’aquí a dos mesos. La velocitat dels esdeveniments i de la indignació reclama que Mas talli d’arrel. No perquè li ho demani ERC, sinó perquè la disjuntiva és la següent: o actues com el campió contra la corrupció o els votants no voldran ni escoltar-te.

El darrer baròmetre del CEO deixa ben clar que CiU i PSC van perdent suports. No és un fet conjuntural i, entre diversos factors, també hi influeix la corrupció. CiU està venent una Catalunya nova i això s’ha d’acreditar amb els fets. No hi ha patriotisme sense regeneració a fons i aquesta no pot ser retòrica ni a pas de tortuga. En teoria, el president sap el que s’ha de fer: “aquest joc brut dels altres –va dir dissabte- no és excusa per justificar la falta d’honestedat o certs comportaments poc ètics a casa nostra”. En la pràctica, és l’hora que alguns se’n vagin i deixin pas a dirigents als quals no se’ls pugui relacionar amb cap irregularitat o tripijoc. La història serà implacable amb qui s’arrapi al càrrec.

Toquen actituds contundents, fermes, inequívoques, coherents. Nosaltres ja hem avisat.

Article publicat a La Vanguardia el 25 de febrer de 2013.
« tornar
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris