25d' Octubre de 2014
Consell d'Estat
01/03/2013
Després de fer-se públic l’informe del Consell d’Estat d’ahir, el govern espanyol diu que ja té tots els avals i els arguments necessaris per interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya del passat 23 de gener. Estava “cantat”, ho sabia tothom: el Consell d’Estat ha confirmat que la Declaració incompleix els articles 1.2, 2, 9 i 168 de la Constitució espanyola. On és la novetat? L’esmentat Consell és una institució els membres de la qual són proposats pel PP i pel PSOE. En són membres velles glòries de la política espanyola dels darrers quaranta anys, entre d’altres el que n’és president José Manuel Romay Beccaría (ministre amb José M. Aznar), Landelino Lavilla (ministre amb Adolfo Suárez i president del Congrés), Isabel Tocino i Ana Palacio (ministres amb José M. Aznar) i M. Teresa Fernández de la Vega (Vicepresidenta primera amb Rodríguez Zapatero, que n’és membre nat). També en són membres Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (que va ser portaveu d’AP al Congrés) i Fernando Ledesma (ministre amb Felipe González), que s’han desmarcat del dictamen. El govern espanyol afegirà aquest dictamen negatiu al que ja tenia de l’advocacia de l’estat per justificar la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat.

El PP, sovint amb la complicitat del PSOE, recorre a tots els mitjans per contrarestar el sobiranisme català, que cada dia és més fort i, a més, és la majoria al Parlament de Catalunya. I utilitza els organismes de l’estat de dret per anar contra la voluntat d’una part dels que, de moment, encara som ciutadans espanyols. Que el Consell d’Estat, l’advocacia i el Tribunal Constitucional, òrgans que es reparteixen els partits majoritaris, tinguin més a dir sobre el futur de Catalunya que els mateixos catalans i els Parlament que els representa és, senzillament, una anomalia democràtica. Si la Declaració de Sobirania arriba al Tribunal Constitucional ja sabem com acabarà. Ara: què anul·larà? Quina norma deixarà d’aplicar-se? Tot plegat és absurd però deixa les coses clares. L’estat no està disposat a negociar res i ataca per tots els fronts. Des de Catalunya, tanmateix, cal continuar avançant pas a pas en la direcció correcta. Carregant-nos de raons per aconseguir que la majoria sobiranista s’ampliï i perquè triomfi la democràcia. Més que no pas barrar el pas al sobiranisme, aquest dictamen dóna més arguments als que pensem que la sobirania catalana no encaixa de cap manera a l’estat espanyol.
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris