22d' Octubre de 2014
IMG: els partits politics europeus es mouen
Els partits polítics europeus es mouen
07/03/2013 Marc Guerrero
La suma dels interessos nacionals no es correspon amb l'interès europeu. L'interès europeu és molt més que una simple agregació matemàtica. És un projecte col·lectiu que té voluntat de superar les velles reticències, projectar els valors democràtics al món i promoure el benestar entre els seus ciutadans. Aquest projecte només podrà fer-se plenament real si el seu pilar és la ciutadania, si compta amb la participació dels diversos actors polítics, socials i econòmics, i és capaç de promoure grans iniciatives transformadores. Per sort, fa pocs dies es va anunciar una de les iniciatives més potents dels últims temps, protagonitzada per dos actors polítics que pateixen els efectes del món global i de l'emergència de nous gegants mundials. La iniciativa de crear una zona de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea, la zona de lliure comerç més gran del món, pot representar un grandíssim potencial renovador de l'energia necessària per superar els reptes que assolen el Vell Continent.

En aquest context de necessària regeneració, una gran responsabilitat la comparteixen els partits polítics d'àmbit europeu, que lluiten per guanyar protagonisme. Sobre la qüestió dels partits europeus els pares fundadors no van donar una previsió institucional. Així, és al Tractat de Maastricht, uns anys més tard, on s'introdueix per primera vegada no solament el concepte de ciutadania europea, sinó també una referència genèrica als partits polítics a escala europea. Però 20 anys després, els partits encara estan lluny d'assumir el rol vital entre les institucions polítiques i l'opinió pública o ser l'element de pilotatge dels grups parlamentaris. El pes dels partits ha anat lligat a l'encara insuficient pes del Parlament Europeu.

Tot i això, els partits polítics europeus es mouen. Aquests últims dies s'han produït, a Espanya i a Catalunya, dues notícies en relació als partits europeus especialment destacables. El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, proposa un canvi de sigla del seu partit, de tal manera que passi a anomenar-se Partit dels Socialistes Europeus - PSOE. La proposta de Rubalcaba és de cara a les pròximes eleccions europees, que segurament seran el diumenge 25 de maig del 2014. Per la seva banda, el president de Catalunya, Artur Mas, va ser a Amsterdam a la segona cimera de governants liberaldemòcrates, organitzada pel partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE Party), on es va aprovar un manifest sobre les mesures que cal adoptar perquè Europa creixi econòmicament.

Amb la possibilitat certa de la potenciació d'aquests partits s'obre una nova dimensió de la política. En efecte, si aquests partits guanyessin capacitat d'influir, tindrien una dinàmica i uns objectius que superarien l'àmbit estatal i s'inscriurien en l'àmbit i els interessos europeus. Sembla clar que, en el context actual, són més necessaris que mai. El camí serà llarg, ja que les dinàmiques actuals són molt concretes i poderoses, però un impuls en aquesta direcció generaria una visió clarament europeista i ajudaria a definir i consolidar l'Europa política, amb una orientació clara cap a la defensa dels interessos de la ciutadania i de la diversitat de la Unió.

Arran de les recents eleccions italianes podem observar un exemple pràctic molt clarificador del potencial paper regenerador d'aquests partits. És evident que el resultat de les eleccions italianes també té conseqüències clares per al conjunt d'Europa. De fet, la responsabilitat del resultat també és europea. La construcció política de dalt a baix és un dels greus problemes europeus, i amb el cas de Mario Monti s'ha visualitzat molt clarament: quan ha pogut ser votat, menys del 10% dels ciutadans han donat suport a la seva proposta. Paral·lelament, ja fa dies que sonava amb força pels passadissos de les principals institucions europees el pronòstic que si Monti no treia un bon resultat a Itàlia, com ha passat, seria catapultat a les institucions europees, per exemple, com a possible president de la Comissió.

Una decisió d'aquestes característiques seria letal per al futur del projecte. És el procediment invers al que convé, és a dir, processos polítics participats democràticament des de les bases i no determinats per les cúpules estatals. Justament, una de les grans batalles dels últims mesos és la definició del procediment d'elecció del pròxim president/a de la Comissió. Històricament eren els caps d'estat i de govern els que escollien el líder. i després el Parlament Europeu, la cambra de representació dels ciutadans, avalava o no l'elecció. Ara des dels partits polítics europeus ens proposem liderar la iniciativa d'elecció i proposar els nostres candidats/es a aquesta i a altres responsabilitats. Seria un primer pas important en la millora de la nostra qualitat democràtica i representativa. Una millora que neix de l'actuació dels partits polítics europeus, en el ferit projecte col·lectiu.

Article de Marc Guerrero publicat el dia 02/03/13 al diari ARA
« tornar
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris