20d' Octubre de 2014
Rull i Duran
04/03/2013
Aquest cap de setmana hem presenciat l’enèsima picabaralla entre els socis de la federació governamental. Tot va començar amb unes declaracions a El Periódico del president del Comitè de Govern d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, en el sentit que el problema de CiU és que ha perdut la centralitat política perquè s’ha allunyat dels seus postulats tradicionals des d’un punt de vista nacional i social. Al seu entendre l’independentisme i el conservadorisme no són propis de la federació. Aquestes reflexions no van agradar gens a CDC, que mitjançant el seu secretari d’Organització, Josep Rull, ha deixat clar que la centralitat política és ara per ara el dret a decidir, que segons el dirigent convergent és el que vol la gran majoria de Catalunya. Del conservadorisme, però, no en va dir res. Té raó Rull quan dóna per enterrada la vella política d’ambigüitat de CiU. De tota manera, Duran també té part de raó perquè és evident que la federació governamental ha perdut pes específic en l’escenari polític que s’ha obert a Catalunya en favor —segons les dades del CEO— d’ERC. Tanmateix, el problema no és que CiU s’hagi allunyat de la centralitat política, sinó que ha perdut la iniciativa política, cosa que és ben diferent, i, a més, ha hagut d’assumir en solitari el desgast d’unes retallades que en aquests moments semblen més fruit del conservadorisme que del reformisme.

Si bé quan es va fer la proposta de Pacte Fiscal la iniciativa era de CiU —i molt especialment del MHP Artur Mas—, ara mateix això ja no és així. Atrapats pel dia a dia en un context de duríssima crisi econòmica i política, CiU ha hagut de prendre en solitari decisions complicades per fer front a l’obligació de reduir el dèficit i quadrar els pressupostos, alhora que ha cedit a l’exigència d’ERC de celebrar el referèndum el 2014, una iniciativa que s’ha escapat de les mans de la federació. ERC —que dóna suport al govern sense participar en la duríssima tasca de gestió— es permet el luxe d’exigir i de pressionar el Govern fins a fer seus el lema sobiranista i l’agenda social. En aquest sentit, té raó Duran. ERC fa pagar car el seu suport, perquè en vol treure un rèdit partidista, i condiciona l’acció del mateix Govern amb declaracions amenaçadores que no porten enlloc. Així les coses, els ciutadans poden arribar a creure que, certament, CiU no té un full de ruta per encarar el dret a decidir i apaivagar els efectes socials de les retallades. Aparentment, doncs, CiU ha perdut la iniciativa política, tenallada, també, pels esquitxos de la corrupció. Cal posar ordre i l’únic líder que pot fer-ho és el MHP Artur Mas. Això no obstant, per aconseguir-ho caldrà que recuperi la perspicàcia que va tenir per encarar la manifestació de la Diada i el no de Madrid al Pacte Fiscal. En això, el conservadorisme tampoc no serveix de gaire.
Comentaris
CLI_WritesComment CLI_WritesComment
* Camps obligatoris