P.- En què consisteix aquesta iniciativa dels alcaldes i regidors pel dret a decidir?
R.- És una plataforma de càrrecs electes locals del Principat de Catalunya i, en menor mesura, d’altres indrets dels Països Catalans que ens posicionem clarament per un exercici lliure i sense complexos del dret a decidir.

P.- I això què vol dir?
R.- Nosaltres interpretem que els municipis d’aquest país necessiten vincular-se a la política nacional. Al capdavall, allò que li passi a Catalunya a nivell nacional també afecta a tots i cada un dels seus municipis alhora de subministrar serveis que, finalment, estan directament lligats al benestar. Des d’aquest moviment –del qual hores d’ara ja en formem part més de 1.000 regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses– entenem que una millor autonomia, un bon finançament o un exercici explícit de llibertat també afecten –i molt– als nostres municipis.

P.- Aquest dret a decidir, però, va només focalitzat sobre temes nacionals?
R.- Bé, els municipis tenim la capacitat de poder exercir consultes populars i processos participatius sobre moltes qüestions. És a dir, tenim algunes eines per exercitar la musculatura d’això que definim com el dret a decidir. Un dret a decidir que volem exercir en plenes facultats.

P.- Però aquest dret a decidir té límits? Ho pregunto perquè el tema sona una mica ambigu.
R.- No, no. El dret a decidir no té límits ni fronteres i, evidentment, des dels municipis no podem practicar un autisme nacional. Tots els que vam signar aquest manifest tenim molt clar que el que passa a Catalunya com a país ens afecta també a nosaltres. Així de simple.

P.- I, a part del manifest, hi ha alguna articulació més entre aquests càrrecs electes?
R.- Amb molt poc temps hem crescut molt. I més encara si tenim en compte que no hem fet cap gran difusió de la plataforma. Ara fa unes setmanes vam fer un dinar amb uns 200 integrants de la plataforma i en vam definir els eixos vertebradors. Ara, una cosa la tenim ben clara: és una plataforma transversal i radicalment allunyada de les estratègies partidistes. No hi anem en contra, però tampoc en formem part.

P.- I de moment té algun full de ruta?
R.- Ara per ara és molt embrionari, però és evident que s’haurà de solidificar en alguna articulació.

P.- Cada vegada surten més fundacions, agrupacions i associacions que diuen buscar la transversalitat. Per quin motiu creu que passa això?
R.- Perquè hi ha algunes qüestions on és bo i necessari que hi conflueixi gent de sensibilitats diverses. De fet, en un país que no és normal els punts comuns i d’unitat són fonamentals. Les mancances en l’autogovern o en el finançament, per exemple, no són problemes d’un sol partit. No és ni ha de ser un tema exclusiu d’un sol partit. És un tema de país i, com tots els temes de país, necessita unitat alhora de ser defensat. Si des d’un ajuntament no es tenen prou recursos per aplicar una política social, el problema és de tots. Si un nen estudia en barracons o un hospital està mancat de personal per falta de finançament, serà un problema de totes les formacions polítiques, sigui quina sigui la seva ideologia.

P.- Les estructures dels partits potser no ajuden gaire, oi?
R.- El discurs fàcil i simplista sempre carrega contra les estructures dels patits. Ara bé, si carreguem per destruir, després hem de proposar una alternativa i, ara per ara, ningú m’ha explicat quina seria la solució. Estic totalment d’acord amb la gent que predica que les estructures dels partits haurien de ser més obertes i democràtiques. Ara: tampoc hem de descuidar els magnífics fruits que fins ara ha proporcionat l’actual sistema.

P.- Val. Però jo em referia el fet que a França o EUA, per exemple, els seus executius estan formats per persones de diferents partits polítics i això, ara per ara, ni es contempla a Catalunya.
R.- Sí, sí, hi estic d’acord. I molt possiblement on és més fàcil la fragmentació política per buscar punts de consens és en els municipis. Molts dels problemes municipals traspassen eixos, fronteres i sensibilitats partidistes. A més, quan tu t’asseus en una taula amb diferents alcaldes no mires el seu color polític. El que mires i t’interessa és resoldre els problemes dels teus ciutadans que, al capdavall, és pel que treballes.