P-A què es dedica la Comissió de relacions internacionals i catalanisme?
R-Som una comissió formada per una vintena de persones expertes en l’àmbit internacional que, bàsicament, treballem per dues coses que, des del nostre punt de vista, són fonamentals. Per una banda, definir una actuació exterior catalana de referència. I per altra, millorar el prestigi internacional de Catalunya i, de retruc, del catalanisme. Al capdavall, els dos elements que volem impulsar des de la comissió van lligats.

P-Però per què s'ha de millorar el prestigi internacional de Catalunya?
R-Si tu jugues en un context global com l’actual és impresindible que la teva veu sigui escoltada internacionalment. I per ser escoltat has de ser ben vist i, sobretot, respectat. Però no només a Europa sinó, també, al món. A més, aquí s’hi suma el fet que Catalunya no és un Estat i que, per tant, ha de tenir els seus propis mecanismes per ser present al món. Però independentment d’això, el nacionalisme català sempre ha tingut una vocació universal. És a dir, sempre ha apostat per ser la punta de llança en molts camps i això, finalment, també et situa al món.

P-I en els últims temps, aquesta vocació s’ha perdut?
R-En molts terrenys sí. Especialment, però, en el polític. Durant molts anys els governs de CiU, amb el lideratge de Pujol, es van caracteritzar per portar a terme una actuació exterior molt potent que, en els últims anys, s’ha diluit. Aquest paper internacional s’ha de tornar a posar damunt la taula urgentment. Catalunya no pot mirar com les oportunitats passen enfront seu sense reaccionar. Ara, més que mai, hem de ser presents a Europa i, sobretot, presents al món.

P-Però en una Europa construida i definida només pels Estats com hi ha de tenir veu Catalunya?
R-L’aposta nostra sempre ha estat per una Europa dels pobles. De fet, el catalanisme ha estat, des de sempre, molt lligat a un sentiment europeista. Catalunya ha tingut un lideratge molt fort a l’Assemblea de Regions d’Europa, als Quatre Motors d’Europa o al Comitè de les Regions Legislatives, per exemple. Ara, és cert que aquesta via, si les coses no canvien, sembla esgotada si només hi pots participar quan ets un Estat. Això, però, no ens ha de fer perdre l’esperança.

P-Per què?
R-Doncs perquè en el globalitzat món on vivim, els Estats cada dia tenen menys poder. El control estatal és cada vegada més complicat i les fronteres que semblaven inamovibles s’estan desdibuixant. Sense anar més lluny Espanya, amb molt poc temps, ha perdut moltes competències enfront l’UE. S’està definint una nova estructura institucional, a Europa i al món, que ha de ser una gran oportunitat pels anhels de llibertat de Catalunya.

P-I com ho ha de fer Catalunya per situar-se al món?
R-Com a catalans hem de tenir l’ambició de ser els millor. Però els millors en tots els àmbits. Ja sigui en el terreny individual o col·lectiu hem de buscar d’excel·lir. Hem d’aportar al món projectes solvents, eficients i seriosos. Hem de generar més Dalís, Mirós, Massagués, Gaudís o Carreras. Hem de fer que des d’una prespectiva catalana se’ns escolti al món. Ja sigui en temes educatius, mèdics, d’infrestuctures o empresarials hem d’aconseguir ser un referent mundial. Només d’aquesta manera podrem ser escoltats. Som un poble petit i el nostre tamany no ens permet excercir de potència. Això és una evidència, no cal pensar-hi més. Per tant: o som els millors o, directament, no serem.

P-Ferran Sàez diu que Catalunya hauria d’intentar estar a tots els organismes possibles.
R-Completament d’acord. Catalunya hauria de ser present a totes les institucions possibles. Com més millor. Si volem ser presents al món no podem renunciar a cap espai de poder. Per més petit que sigui l’espai, l’hem d’ocupar. Ja que la suma de molts espais petits ens farà grans. Ara bé: no n’hi ha prou en ocupar espais.

P-Què vol dir?
R-Vull dir que a part d’ocupar espais de poder -que ja és molt important- també és bàsic crear-ne.  Però bé, de la mateixa manera que és fonamental tenir bons aliats internacionals.  Des de sempre hem tingut un dèficit en aquest terreny. Tenir bons aliats és un tema cabdal.

P-I suposo que això també ajuda alhora de saber-se explicar internacionalment.
R-Sí, sí. Des de la comissió, per exemple, vam impulsar una trobada amb corresponsals de premsa internacional per explicar-los què era Catalunya i què era això del catalanisme. De fet, a mi em va sorprendre el poc coneixement que tenien de Catalunya i del catalanisme. Aquí alguna cosa falla. No pot ser que la veu dels mitjans de comunicació internacional situats a Espanya desconeguin què és Catalunya.

P-A part d’aquesta trobada, què més s’impulsa des de la comissió per tal d’aconseguir aquests dos reptes que plantejava al principi?
R-Doncs per exemple hem construit un Observatori Internacional CatDem, estructurat en tres grans apartats. Per una banda l’estudi del dret a decidir. És a dir, estem fent un seguiment internacional de totes aquells regions que volen decidir lliurement el seu futur. La segona pota és el que en diem els joves d’excel·lència internacional. Aquí busquem posar de relleu tots aquells joves escampats pel món que estan fent una feina destacable i que, per tant, són un motiu d’orgull per Catalunya. I el tecer apartat és un seguiment dels conflictes internacionals. Des de Catalunya hem de seguir i analitzar els conflictes mundials per interpretar com poder repercutir als nostres interessos i per ajudar en la recerca de solucions globals.