Alsàcia/Alsace/Elsass
15/03/2012
Capital
Strasbourg/Strasburg/Estrasburg
Nombre d’habitants
1.829.000 l’any 2007
Llengües
Elsässisch (alsacià), Francique, Welche (llengua d'oïl), francès d'Alsàcia i sens dubte el francès, el qual continua sent l'única llengua oficial. L'alsacià pertany al subgrup lingüístic germànic anomenat alt alemany parlat també a Alemanya, Suïssa i Àustria.
Govern actual
Des d'un punt de vista administratiu, Alsàcia és una regió com les altres regions franceses. Esta gestionada pel Consell General, del qual el Sr. Adrien Zeller és el president actual. La diferència amb les altres regions franceses és la persistència del dret local alsacià-mosellan que preval sobre el dret francès en molts àmbits.
Evolució històrica
Va ser el 1648 que la regió d'Alsàcia es va incorporar al regne de França després que el regne austro-ungar el cedís al tractat de Westfalia. Però la població alsaciana no es va sotmetre a la noblesa francesa i quan el rei francès va assetjar Estrasburg aquesta va resistir molt temps per no perdre el seu estatus de ciutat lliure. Encara que a partir de finals del segle XVII la regió va ser governada per un representant del rei, va conservar una àmplia autonomia. La Revolució Francesa va marcar un gir en les relacions entre els alsacians i el govern central. La població alsaciana va aprofitar l'oportunitat per a sollevar-se contra la noblesa local i es va sentir implicada en el futur comú de tots els francesos. Després d'aquest esdeveniment, la República va incorporar progressivament més territoris a Alsàcia.
Alsàcia va ser annexada per l'imperi alemany el 1871 a través del tractat de Frankfurt. El nou sobirà va imposar polítiques de germanització immediatament contestades pels alsacians que van alimentar els seus sentiments profrancesos. Sota l'imperi alemany, la regió va viure importants canvis polítics, com la creació d'una assemblea regional el 1874 i l'adopció de la Constitució d'Alsàcia-Lorena el 1911. La tradició política federalista alemanya segurament marc la identitat alsaciana i foment els futurs moviments autonomistes.
Durant la Primera Guerra Mundial Alsàcia i Lorena van ser l'escenari de les pitjors matances a les trinxeres. La població civil va patir terriblement i pobles sencers van ser arrasats. Al final de la guerra, Alsàcia va aprofitar l'oportunitat de la derrota alemanya per declarar la República Alsaciana dels Consells, una confederació de ciutats lliures encapçalades per consells obrers. La República va ser organitzada en forma de democràcia directa d'inspiració marxista i tènia com a lema “Ni alemanys, ni francesos, ni neutres!". La independència d'Alsàcia va durar sols 12 dies, vist que de seguida les tropes franceses van penetrar Alsàcia, van destituir els consells i finalment van annexar la regió Alsàcia-Lorena.
Amb la reincorporació a França, no sols es va acabar el somni d'una república independent, sinó que es van imposar les polítiques d'assimilació franceses. Des del punt de vista cultural, Alsàcia va sofrir una francització forçada que va imposar el francès i alhora va prohibir l'ús de l'alsacià en tots els àmbits de la vida pública, fins i tot l'escola, sense període de transició. Una altra mesura molt discriminatòria va ser la classificació de la societat alsaciana en quatre classes, marcades per les lletres A-D a les seves cartes d'identitat. Aquesta classificació va simbolitzar la presumpta francofilia dels alsacians basant-se en la seva ascendència i els va atorgar diferents drets segons el seu estatut. En paral•lel a aquestes mesures, el règim francès va expulsar uns 112'000 alsacians del territori. A partir de la instauració de comissions encarregades d'examinar individualment els alsacians en respecte a les seves actituds i opinions es pot parlar d'una verdadera cacera de bruixes.
Alsàcia va canviar de nou de sobirà el 1940 amb la seva incorporació al III Reich. Durant l'ocupació nazi, veient l'absència de sentiment de pertinença i d'allistament en la Wehrmacht, va ser instaurada la incorporació obligatòria. 100'000 joves alsacians van ser robats a les seves famílies i van ser enviats al front de l'Est. 30% d'ells van morir enfrontant-se a l'exèrcit d’Stalin i els que van tornar van ser tractats com a traïdors. Es recorden com els "Malgré-Nous" (malgrat nosaltres). Serà el 1944 que l'exèrcit francès, amb l'ajuda de les tropes nord-americanes, va avançar cap a Alsàcia, però sol va aconseguir expulsar els nazis el febrer del 1945.
L'amistat franco-alemanya va portar per primera vegada una pau durable a Alsàcia, però les dues guerres van deixar profundes empremtes en la població. La reincorporació a la República Francesa tampoc no es va fer sense friccions. La llengua regional és sovint confosa amb l'alemany per part dels altres francesos, la qual cosa crea tensions amb els alsacians que no volen ser confosos amb els alemanys. Alhora l'ús de l'alsacià és una forma de marcar la seva diferència amb la resta de França, és a dir la seva particularitat regional.
L'independentisme alsacià també va viure una fase violenta amb els atemptats a diversos edificis estatals en els anys 1980. Els anomenats llops negres van perpetuar diversos atacs a símbols de la República francesa i avui en dia continuen cridant l'atenció amb grafitis i propaganda antifrancesa.
Partits polítics
Schwarze Wölfe (els llops negres) és un grup separatista nacionalista alemany que ha estat l'autor de diversos atemptats a institucions i símbols francesos en els anys 1970-80. També tenen el seu representant legal, el Rat der Frankreich-Deutschen (Consell dels alemanys a França).
El Nationalforum Elsaß-Lothringen (Forum nacional d'Alsàcia i Lorena) és un partit nacionalista alemany, és a dir que considera Alsàcia i part de Lorena com a part d'Alemanya i reivindica la seva reintegració en ella. No és un partit nacionalista alsacià, però és important conèixer l'existència d'aquest tipus de pensament.
També existeix l'Autonomistische Partei Elsässisch-Lothringischer Volksbund, un partit independentista alsacià que va finançar els llops negres.
« tornar
Strasbourg/Strasburg/Estrasburg
Nombre d’habitants
1.829.000 l’any 2007
Llengües
Elsässisch (alsacià), Francique, Welche (llengua d'oïl), francès d'Alsàcia i sens dubte el francès, el qual continua sent l'única llengua oficial. L'alsacià pertany al subgrup lingüístic germànic anomenat alt alemany parlat també a Alemanya, Suïssa i Àustria.
Govern actual
Des d'un punt de vista administratiu, Alsàcia és una regió com les altres regions franceses. Esta gestionada pel Consell General, del qual el Sr. Adrien Zeller és el president actual. La diferència amb les altres regions franceses és la persistència del dret local alsacià-mosellan que preval sobre el dret francès en molts àmbits.
Evolució històrica
Va ser el 1648 que la regió d'Alsàcia es va incorporar al regne de França després que el regne austro-ungar el cedís al tractat de Westfalia. Però la població alsaciana no es va sotmetre a la noblesa francesa i quan el rei francès va assetjar Estrasburg aquesta va resistir molt temps per no perdre el seu estatus de ciutat lliure. Encara que a partir de finals del segle XVII la regió va ser governada per un representant del rei, va conservar una àmplia autonomia. La Revolució Francesa va marcar un gir en les relacions entre els alsacians i el govern central. La població alsaciana va aprofitar l'oportunitat per a sollevar-se contra la noblesa local i es va sentir implicada en el futur comú de tots els francesos. Després d'aquest esdeveniment, la República va incorporar progressivament més territoris a Alsàcia.
Alsàcia va ser annexada per l'imperi alemany el 1871 a través del tractat de Frankfurt. El nou sobirà va imposar polítiques de germanització immediatament contestades pels alsacians que van alimentar els seus sentiments profrancesos. Sota l'imperi alemany, la regió va viure importants canvis polítics, com la creació d'una assemblea regional el 1874 i l'adopció de la Constitució d'Alsàcia-Lorena el 1911. La tradició política federalista alemanya segurament marc la identitat alsaciana i foment els futurs moviments autonomistes.
Durant la Primera Guerra Mundial Alsàcia i Lorena van ser l'escenari de les pitjors matances a les trinxeres. La població civil va patir terriblement i pobles sencers van ser arrasats. Al final de la guerra, Alsàcia va aprofitar l'oportunitat de la derrota alemanya per declarar la República Alsaciana dels Consells, una confederació de ciutats lliures encapçalades per consells obrers. La República va ser organitzada en forma de democràcia directa d'inspiració marxista i tènia com a lema “Ni alemanys, ni francesos, ni neutres!". La independència d'Alsàcia va durar sols 12 dies, vist que de seguida les tropes franceses van penetrar Alsàcia, van destituir els consells i finalment van annexar la regió Alsàcia-Lorena.
Amb la reincorporació a França, no sols es va acabar el somni d'una república independent, sinó que es van imposar les polítiques d'assimilació franceses. Des del punt de vista cultural, Alsàcia va sofrir una francització forçada que va imposar el francès i alhora va prohibir l'ús de l'alsacià en tots els àmbits de la vida pública, fins i tot l'escola, sense període de transició. Una altra mesura molt discriminatòria va ser la classificació de la societat alsaciana en quatre classes, marcades per les lletres A-D a les seves cartes d'identitat. Aquesta classificació va simbolitzar la presumpta francofilia dels alsacians basant-se en la seva ascendència i els va atorgar diferents drets segons el seu estatut. En paral•lel a aquestes mesures, el règim francès va expulsar uns 112'000 alsacians del territori. A partir de la instauració de comissions encarregades d'examinar individualment els alsacians en respecte a les seves actituds i opinions es pot parlar d'una verdadera cacera de bruixes.
Alsàcia va canviar de nou de sobirà el 1940 amb la seva incorporació al III Reich. Durant l'ocupació nazi, veient l'absència de sentiment de pertinença i d'allistament en la Wehrmacht, va ser instaurada la incorporació obligatòria. 100'000 joves alsacians van ser robats a les seves famílies i van ser enviats al front de l'Est. 30% d'ells van morir enfrontant-se a l'exèrcit d’Stalin i els que van tornar van ser tractats com a traïdors. Es recorden com els "Malgré-Nous" (malgrat nosaltres). Serà el 1944 que l'exèrcit francès, amb l'ajuda de les tropes nord-americanes, va avançar cap a Alsàcia, però sol va aconseguir expulsar els nazis el febrer del 1945.
L'amistat franco-alemanya va portar per primera vegada una pau durable a Alsàcia, però les dues guerres van deixar profundes empremtes en la població. La reincorporació a la República Francesa tampoc no es va fer sense friccions. La llengua regional és sovint confosa amb l'alemany per part dels altres francesos, la qual cosa crea tensions amb els alsacians que no volen ser confosos amb els alemanys. Alhora l'ús de l'alsacià és una forma de marcar la seva diferència amb la resta de França, és a dir la seva particularitat regional.
L'independentisme alsacià també va viure una fase violenta amb els atemptats a diversos edificis estatals en els anys 1980. Els anomenats llops negres van perpetuar diversos atacs a símbols de la República francesa i avui en dia continuen cridant l'atenció amb grafitis i propaganda antifrancesa.
Partits polítics
Schwarze Wölfe (els llops negres) és un grup separatista nacionalista alemany que ha estat l'autor de diversos atemptats a institucions i símbols francesos en els anys 1970-80. També tenen el seu representant legal, el Rat der Frankreich-Deutschen (Consell dels alemanys a França).
El Nationalforum Elsaß-Lothringen (Forum nacional d'Alsàcia i Lorena) és un partit nacionalista alemany, és a dir que considera Alsàcia i part de Lorena com a part d'Alemanya i reivindica la seva reintegració en ella. No és un partit nacionalista alsacià, però és important conèixer l'existència d'aquest tipus de pensament.
També existeix l'Autonomistische Partei Elsässisch-Lothringischer Volksbund, un partit independentista alsacià que va finançar els llops negres.
Comentaris
CLI_WritesComment
* Camps obligatoris
CATEGORIES
ÍNDEX DE PUBLICACIONS