Notícies
Baluchistan
Capital
Quetta
Nombre d’habitants
Gairebé 10 milions d'habitants; presència creixent de refugiats provinents dels països fronterers.
Llengües
El Baluchistan està poblat per baluches, brahuis, pachtunes, medes i khoras, cada ètnia amb el seu propi idioma i quantitat de dialectes. Les llengües mes parlades són el baluchi, el pachtun, el brahui i el persa. A part d'aquestes llengües regionals, els idiomes oficials del Pakistan, l'urdú i l'anglès, també es parlen a Baluchistan.
Govern actual
El Pakistan és un estat federal i cada província esta presidida per un governador que nomena el president. L'actual governador del Baluchistan és el Sr. Zulfikar Ali Magsi i el cap dels ministres és el Sr. Aslam Raisani. Per desgràcia el govern provincial pateix una corrupció generalitzada i la política de la província esta sotmesa a lleis i caps feudals. Els grans terratinents, anomenats Mirs, i alguns traficants de droga decideixen el futur de Baluchistan.
Evolució històrica
Els baluches són un poble tradicionalment nòmada que s'agrupava en confederacions de tribus i fins i tot regnes, com el de Kalat fundat en el 1638. Històricament, el seu territori es repartia entre els estats actuals de l'Afganistan, l'Iran i Pakistan, en el qual ha donat el seu nom a la província de Baluchistan. Va ser amb la colonització britànica que el Baluchistan va ser repartit entre els tres estats veïns. L'administració britànica va crear quatre estats a Baluchistan: Makran, Kharan, Las Bela i Kalat. Davant la independència de l'Índia britànica, els governants de Baluchistan van demanar la creació d'un estat independent. Cal dir que Gran Bretanya va deixer als prínceps dels estats de l'Índia la possibilitat d'elegir entre formar part de l'Índia, del Pakistan o de crear un estat independent. Mir Ahmed Yar Khan, príncep de l'estat de Kalat proclamà la independència del seu estat alhora que la creació de l'Índia i el Pakistan. L'exèrcit pakistanès va intervenir immediatament i Yar Kahn va ser obligat a firmar un acord de pau i a incorporar-se al Pakistan. Però el seu germà va rebutjar l'acord i va començar una guerrilla amb seu a l'Afganistan. Una sèrie de cinc guerres oposarà l'exèrcit pakistanès als lords de la guerra baluches durant més de 60 anys.
Avui en dia, la població civil de la província de Baluchistan és la primera víctima d'aquesta lluita contínua. És qui pateix la duríssima repressió pakistanesa, la qual provoca el progressiu empobriment de la província baluchi. De fet, la desigualtat de riquesa i de desenvolupament entre el Baluchistan i la resta del Pakistan és una de les majors causes del conflicte. Els baluches reivindiquen una major autonomia política i sobretot una repartició més justa de les riqueses. Vist el fet que la província de Baluchistan concentra 20% dels recursos miners del Pakistan i a més té gas, els baluches exigeixen una major part dels beneficis. També és la província més gran de Pakistan, amb 40% del territori total del país, i una zona estratègica per al trànsit de matèries primeres cap a oest. Malgrat tot això, el Baluchistan és la regió més pobre del Pakistan.
Els rebels nacionalistes de l'Exèrcit d'Alliberament del Baluchistan (BLA, Balouchistan Liberation Army) han tornat a agafar les armes contra les autoritats d'Islamabad el 2004 per lluitar contra la falta d'autonomia i la discriminació per part del govern central. Al subdesenvolupament de la regió i a la falta de reconeixement polític afegeix una tercera dimensió geoestratègica al conflicte. El Baluchistan s'ha tornat un territori clau a la regió després de la intervenció dels Estats Units a l'Afganistan i la seva aliança estratègica amb el Pakistan. El Pakistan retreu als seus veïns de protegir els rebels del BLA i permetre'ls preparar els seus atacs des de l'altre costat de la frontera.
International Crisis Group (ICG), una ONG especialitzada en la prevenció i la resolució de conflictes, ha publicat un anàlisi advertint a la comunitat internacional del perill d'explosió d'aquest conflicte i proposant una major implicació de Baluchistan en els projectes econòmics i una millor redistribució de les riqueses al Pakistan. Amb les eleccions de setembre del 2008 s'obre una nova etapa al Pakistan, però és massa aviat per dir si la situació del Baluchistan canviarà.
Quetta
Nombre d’habitants
Gairebé 10 milions d'habitants; presència creixent de refugiats provinents dels països fronterers.
Llengües
El Baluchistan està poblat per baluches, brahuis, pachtunes, medes i khoras, cada ètnia amb el seu propi idioma i quantitat de dialectes. Les llengües mes parlades són el baluchi, el pachtun, el brahui i el persa. A part d'aquestes llengües regionals, els idiomes oficials del Pakistan, l'urdú i l'anglès, també es parlen a Baluchistan.
Govern actual
El Pakistan és un estat federal i cada província esta presidida per un governador que nomena el president. L'actual governador del Baluchistan és el Sr. Zulfikar Ali Magsi i el cap dels ministres és el Sr. Aslam Raisani. Per desgràcia el govern provincial pateix una corrupció generalitzada i la política de la província esta sotmesa a lleis i caps feudals. Els grans terratinents, anomenats Mirs, i alguns traficants de droga decideixen el futur de Baluchistan.
Evolució històrica
Els baluches són un poble tradicionalment nòmada que s'agrupava en confederacions de tribus i fins i tot regnes, com el de Kalat fundat en el 1638. Històricament, el seu territori es repartia entre els estats actuals de l'Afganistan, l'Iran i Pakistan, en el qual ha donat el seu nom a la província de Baluchistan. Va ser amb la colonització britànica que el Baluchistan va ser repartit entre els tres estats veïns. L'administració britànica va crear quatre estats a Baluchistan: Makran, Kharan, Las Bela i Kalat. Davant la independència de l'Índia britànica, els governants de Baluchistan van demanar la creació d'un estat independent. Cal dir que Gran Bretanya va deixer als prínceps dels estats de l'Índia la possibilitat d'elegir entre formar part de l'Índia, del Pakistan o de crear un estat independent. Mir Ahmed Yar Khan, príncep de l'estat de Kalat proclamà la independència del seu estat alhora que la creació de l'Índia i el Pakistan. L'exèrcit pakistanès va intervenir immediatament i Yar Kahn va ser obligat a firmar un acord de pau i a incorporar-se al Pakistan. Però el seu germà va rebutjar l'acord i va començar una guerrilla amb seu a l'Afganistan. Una sèrie de cinc guerres oposarà l'exèrcit pakistanès als lords de la guerra baluches durant més de 60 anys.
Avui en dia, la població civil de la província de Baluchistan és la primera víctima d'aquesta lluita contínua. És qui pateix la duríssima repressió pakistanesa, la qual provoca el progressiu empobriment de la província baluchi. De fet, la desigualtat de riquesa i de desenvolupament entre el Baluchistan i la resta del Pakistan és una de les majors causes del conflicte. Els baluches reivindiquen una major autonomia política i sobretot una repartició més justa de les riqueses. Vist el fet que la província de Baluchistan concentra 20% dels recursos miners del Pakistan i a més té gas, els baluches exigeixen una major part dels beneficis. També és la província més gran de Pakistan, amb 40% del territori total del país, i una zona estratègica per al trànsit de matèries primeres cap a oest. Malgrat tot això, el Baluchistan és la regió més pobre del Pakistan.
Els rebels nacionalistes de l'Exèrcit d'Alliberament del Baluchistan (BLA, Balouchistan Liberation Army) han tornat a agafar les armes contra les autoritats d'Islamabad el 2004 per lluitar contra la falta d'autonomia i la discriminació per part del govern central. Al subdesenvolupament de la regió i a la falta de reconeixement polític afegeix una tercera dimensió geoestratègica al conflicte. El Baluchistan s'ha tornat un territori clau a la regió després de la intervenció dels Estats Units a l'Afganistan i la seva aliança estratègica amb el Pakistan. El Pakistan retreu als seus veïns de protegir els rebels del BLA i permetre'ls preparar els seus atacs des de l'altre costat de la frontera.
International Crisis Group (ICG), una ONG especialitzada en la prevenció i la resolució de conflictes, ha publicat un anàlisi advertint a la comunitat internacional del perill d'explosió d'aquest conflicte i proposant una major implicació de Baluchistan en els projectes econòmics i una millor redistribució de les riqueses al Pakistan. Amb les eleccions de setembre del 2008 s'obre una nova etapa al Pakistan, però és massa aviat per dir si la situació del Baluchistan canviarà.
Notícies relacionades
Quan Vladimir Putin encara era el nou tsar de Rússia -càrrec que ara ocupa d'una manera oficiosa, però igualment efectiva- va encunyar una expressió que combinava el més dolç dels eufemismes amb un cinisme descarnat: "diplomàcia energètica".
Michael Grant Ignatieff, eminent historiador, intel·lectual i polític canadenc, va ser nomenat dimecres passat cap interí del Partit Liberal canadenc, la principal força opositora del país. A més de professor a la Universitat de Harvard, Ignatieff ha exercit de periodista, autor i regidor cinematogràfic.
"Els aspectes monetaris són especialment sensibles a la percepció que les persones tenim sobre la marxa de l’activitat econòmica. El comportament de la borsa és paradigmàtic"
El passat dimarts 2 de desembre va tenir lloc al Parlament Europeu una trobada sobre la situació dels drets humans a Xina.
Andrew Davis, que fins ara ocupava el càrrec de director de política de Democrats Abroad Spain ha estat nomenat delegat de la Generalitat a l’oficina que s’inaugurarà el proper mes de gener a Nova York.
L’objectiu d’aquesta oficina serà facilitar les relacions del nostre pais amb els Estats Units, Canadà, Québec i les Nacions Unides.
Andrew Davis, que també ocupava un càrrec a la Junta de l’Ateneu Barcelonès i gaudia d’una beca de l’Institut Ramon Llull a la London School of Economics ens comentava la setmana passada en aquest mateix web l’elecció d’Obama en una entrevista que pots llegir clicant aquí.
Polèmiques en un got d’aigua, com la generada per la publicació d’un reportatge sobre Espanya i Catalunya al setmanari The Economist, són sempre fruit de moltes coses i cal filar prim a l’hora d’analitzar-les i reconduir-les.
Aquesta setmana, una delegació de joves de Kosovo visitarà Barcelona convidada per la Fundació CatDem. La visita s’emmarca en un programa de l’Àrea de Projecció Internacional de la Fundació.
Poques setmanes després de l'elecció del demòcrata Barack Obama com a nou president del Estats Units, la Fundació CatDem ha entrevistat Andrew Davis, director de política de Democrats Abroad Spain.
El diari Libération va publicar el passat 19 de novembre un manifest anomenat "Crida a més d'una llengua". Els firmants declaren que la llengua no és només un mitjà de comunicació, un patrimoni i una identitat, sinó també un mitjà inevitable per a la interacció entre persones.
Els habitants de l’illa de Groenlàndia van anar ahir a votar per la reforma del seu estatut d’autonomia. Amb més del 75% dels vots a favor, la majoria dels groenlandesos ha aprovat l’ampliació de la seva autonomia respecte Dinamarca.
Una setmana després que representants de la Fundació CatDem es desplacessin a Madrid per entrevistar-se amb corresponsals de la premsa estrangera, el Financial Times publicava ahir un extens article titulat “Catalunya intenta evitar l’ànim depressiu de l’economia espanyola”. La notícia la firmava el corresponsal a l’estat espanyol d’aquest rotatiu britànic, Victor Mallet, un dels periodistes que va assistir a la trobada.
Ahir, dia 25 de novembre, es va celebrar arreu del món el Dia Internacional contra la violència de gènere. Joaquima Alemany, presidenta de la xarxa internacional de dones liberals, denuncia en el seu article per el Liberal International, la violència que pateixen diàriament milers de dones. Pots llegir l’article de Joaquima Alemany al blog de la Comissió de Relacions Internacionals i Catalanisme.
Jaume Urgell, membre de la Comissió Relacions Internacionals i Catalanisme de la Fundació CatDem, ens proposa una descripció dels reptes i les oportunitats que es presenten a Catalunya en l’àmbit de la política exterior. Urgell insisteix que Catalunya no és un país a Espanya, sinó al món, i que resulta cada cop més imprescindible que reivindiqui una política exterior potent, amb els recursos i la centralitat necessaris, i d’abast global.
En un moment com l’actual, en què les crítiques a l’acció exterior del Govern català esdevenen una temptació o una excusa fàcil per raó de la crisi econòmica, la manca d’un acord pel finançament i l’aparent falta d’estratègia en diferents àmbits, cal fer el possible per reforçar la idea que Catalunya ha d’impulsar una acció exterior creixent en recursos, centralitat i abast, però que alhora es preocupi de crear valor públic.
El dimarts 18 de novembre va tenir lloc al Institut d’Estudis Nord-americans una conferència d'anàlisi dels resultats de les eleccions als EUA. En aquest acte es va plantejar la qüestió de si l’elecció de Barack Obama com a nou President del Estats Units provocarà un nou enfocament en la política exterior d’aquest país i, conseqüentment, en les relacions internacionals a nivell mundial.
El cap de setmana passat va tenir lloc a Washington la trobada de treball de líders mundials sobre les respostes a la crisi mundial, sota el nom “Summit on Financial Markets and the World Economy”. Pots llegir l’article d’en Marc Guerrero al Blog de la Comissió de Relacions Internacionals i Catalanisme, sobre les contradiccions de la política europea i la impossibilitat de la Unió Europea de perfilar-se en el ordre mundial del segle XXI.
Pots descarregar l'article sencer d'en Marc Guerrero publicat al setmanari el 3 de vuit.
L’editorial holandesa i belga Kosmos va publicar la setmana passada una guia de conversa holandès-català que ve acompanyada d’un petit recull de vocabulari. Aquesta guia, que forma part de la col·lecció “Wat & Hoe” (Què & Com), sortirà a les llibreries en els propers dies. Val a dir que en aquesta publicació hi han participat dos col·laboradors de la Fundació CatDem, en Caspar Visser i la Mercè Sales Jardí.
Els congolesos d’ètnia Tutsi, dirigits pel General Laurent Nkunda, van reiniciar el mes passat les ofensives contra els rebels Hutu, tant congolesos com ruandesos.
La primera setmana de novembre, la seu de la fundació CatDem va acollir la segona reunió de la Comissió Relacions Internacionals i Catalanisme.