Berbers/Imazighen

Nombre d’habitants
36 milions repartits en tot el nord d’Àfrica, principalment al Marroc
i Algèria.

Llengües
El Tamazigh és la denominació general per a les llengües dels Imazighen. Existeixen molts dialectes regionals, com per exemple el rifeny o el cabil. La paraula Amazigh (singular d'Imazighen) vol dir home lliure.

Evolució històrica
Els Imazighen són els habitants de Nord d'Àfrica que eren presents abans de l'arribada dels colonitzadors, ja fossin romans, àrabs o otomans. Durant la fase d'arabització i islamització del Nord d'Àfrica, la població Imazighen va haver de renunciar a gran part de la seva cultura. Malgrat la colonització àrab, els Imazighen van mantenir part de la seva herència, com per exemple el Tamazigh. Durant la colonització francesa i italiana de la regió, la causa Amazigh no va ser reconeguda i la regió va ser considerada únicament com a àrab. Però les ideologies d'autodeterminació, d'afirmació cultural i d'independentisme van fer el seu camí des de París cap als països colonitzats. No van ser únicament les elits àrabs que van lluitar per a la independència dels seus països que van adoptar les idees occidentals, l'elit amazigh també va adoptar idees nacionalistes.
Va ser el segle XX que les primeres reivindicacions autonomistes van veure la llum. El berberisme és la denominació general d'aquests moviments que eren “panberbers” i d'inspiració laica. El seu major interès era el reconeixement de les llengües berberes. Més tard, aquest primer moviment político-cultural va ser criticat per ser utopista i no reconèixer les particularitats regionals de les diferents comunitats amazigh. Nous moviments regionals van sorgir criticant tant el nacionalisme àrab com el “panberberisme” i al contrari posant èmfasis en l'autonomia regional. Un exemple d'aquest nou tipus d'independentisme és el moviment dels Imazighen de Cabilia. Els nacionalistes lluitant per la independència del seu país, tant a Algèria com al Marroc, han anat posposant la qüestió berbera invocant la unitat en la lluita contra el colonitzador.
Durant la sagnant lluita per la independència algeriana d'una banda i l'opressió ferotge per part del rei Hassan II del Marroc, la causa amazigh va anar perdent força. Va ressorgir en els anys 1980 amb el moviment dels cabils anomenat la Primavera Berber. A partir de març 1980, els cabils demanaven l'oficializació de la llengua Tamazigh i el reconeixement de la identitat berber a Algèria. Aquestes manifestacions d'oposició al govern van ser desencadenades per la política d'arabització massiva de l'administració i de l'educació, després d'anys de domini del francès. Van ser principalment els cabils de França i dins de les universitats algerianes que es va promoure la recuperació identitària berber. La repressió del moviment per part de les autoritats va ser ferotge i nombrosos activistes van ser detinguts encara que les protestes eren pacífiques. Les conseqüències de la Primavera Bereber van traspassar les fronteres i també al Marroc els berebers van prendre consciència de la seva identitat.
Des de l'any 1996 la Constitució d'Algèria reconeix la dimensió amazigh del país i existeix un Alt Comissariat Amazigh. Al Marroc els imazighen van haver d'esperar fins a l'any 2001 perquè el rei Mohammed VI decidís promoure la cultura amazigh i crear l'Institut Reial de la Cultura Amazigh. Les llengües Tamazigh estan reconegudes a Algèria i també al Marroc i es poden estudiar a les escoles públiques.
La bandera amazigh va ser proposada per l'Acadèmia Amazigh i adoptada el 1998 pel Congrés Mundial Amazigh. El blau representa el mar mediterrani, el verd fa referència al la natura i les muntanyes i el groc representa el desert del Sàhara, mentre la lletra aza vol dir home lliure.
La diàspora amazigh va tenir un paper molt important en el moviment amazigh aportant els recursos materials i intel•lectuals necessaris perquè les seves reivindicacions fossin escoltades. També es va crear l'any 2000 la cadena de televisió Berbère Télévision que emet des de París.

Organitzacions polítiques
L'absència gairebé total de partits amazigh és probablement el major problema del moviment berber. A part de la regió de Cabilia, on la població està mobilitzada, no hi ha cap moviments d’aquest tip en altres parts d'Africa del Nord i hi ha pocs moviments que agrupin als diversos grups berbers. Però es pot citar al Rassemblement pour la Culture et la Démocratie (RCD), partit laic i berberista i al Congrés Mundial Amazigh com a model d'èxit.
La gairebé total absència de partits berbers no ve solament per la falta de voluntat política, sinó també de la dificultat que troben les formacions polítiques al Marroc, Tunísia i Algèria, països que no tenen un sistema polític caracteritzat pel pluralisme. L'última prova d'aquest obstacle és la dissolució del Parti Démocrate Amazigh al Marroc l'abril de l’any 2008.