Còrsega/Corsica
15/03/2012
Capital
Ajaccio/Aiacciu
Nombre d’habitants
281.000 l’any 2007
Llengües
La llengua corsa té orígens de baix llatí i el toscà medieval. S'ensenya en les escoles de primària en cursos facultatius de dues hores setmanals. L’idioma oficial es el francès.
Govern actual
Còrsega gaudeix d‘un estatut particular entre les col•lectivitats territorials franceses. No constitueix una regió sinó simplement la "Col•lectivitat Territorial de Còrsega"; aquesta denominació es tradueix a la pràctica en un major poder relatiu que les restants regions de França. L'organització institucional de la Col•lectivitat Territorial és única a França. Es composa de l’Assemblea, el Consell Executiu i el Consell Econòmic Social i Cultural. Des de l'any 2004, Camille Rocca Serra és el president de l’Assemblea i Ange Santini és president del Consell Executiu (la qual cosa correspon a ser president del Consell Regional en les demés regions franceses). Les competències de la Col•lectivitat Territorial de Còrsega són molt mes àmplies que en les demes regions de França, per exemple en els sectors de l'educació, la planificació territorial (carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports, energia, etc.), la cultura i el turisme. Demes, les institucions de Còrsega tenen dret de codecisió en diversos àmbits on té competències compartides amb l'Estat, per exemple en l'agricultura, la pesca i el patrimoni històric.
Evolució històrica
Còrsega va ser incorporada al regne de França l'any 1768 amb la firma del tractat de Versalles amb Gènova. Durant les guerres napoleòniques, l'illa va ser ocupada per l'exèrcit britànic, però el departament de Còrsega va ser restaurat en el 1811 amb la nova capital Ajaccio. Fins a 1858 l'ús de l'italià era permès, però a partir d'aquesta data va ser proscrit totalment.
20'000 corsos van morir en la Primera Guerra Mundial, el qual significa que Còrsega va ser el departament francès que va pagar el tribut més alt proporcionalment a la seva població. Durant la Segona Guerra Mundial, l'illa torna a ser per segona vegada un camp de batalla. Les tropes italianes van ocupar Còrsega durant un any, del 1942 al 1943, i després de la caiguda del règim de Mussolini, va anar l'exèrcit nazi que va intervenir en l'illa. Còrsega va ser la primera regió de França en ser alliberada.
Durant el segle XIX fins a després de la Segona Guerra Mundial la majoria dels corsos rebutjaven la dominació francesa i l'ús del francès com a única llengua de comunicació, però no s’havien organitzat moviments nacionalistes mobilitzant gran part de la població. Va ser a partir dels anys 1960 que va tenir lloc una radicalització del moviment primer regionalista, desprès autonomista i finalment nacionalista. Cal dir que en aquesta època, l'illa es trobava en un estat de retard i d’aïllament en respecte a les infraestructures sanitàries, escolars, universitàries i de transport. Al llarg dels anys seixanta i setanta s'anaren incrementant les accions reivindicatives d'una autonomia envers l'estat francès, reflex d'un sentiment nacional ofegat pels clans oligàrquics de l'illa i per l'administració parisenca. Les organitzacions més radicals, el Front Nacional per a l'Alliberament de Còrsega (FNAC) i la Unione di U Populi Corsu, principalment optaren per dur a terme actes de violència contra institucions, edificis o béns que representaven el poder francès. El 1976 va ser creat el Fronte di Liberazione Naziunale di a Corsica (FLNC), organització que reivindica el reconeixement dels drets nacionals del poble cors, el dret d'autodeterminació i la creació d'una representació democràtica a Còrsega. El mateix any, va ser instituïda la bidepartamentalització amb l'Alta-Còrsega i la Còrsega-del-Sud.
La força del moviment independentista cors va obligar al govern a concedir una certa autonomia a l'illa l'any 1982. Creant (1982) una assemblea regional, però aquesta no és dota de govern, i les seves atribucions legislatives són molt limitades pel que fa a l'administració de recursos propis. Les competències de l'assemblea van ser ampliades el 1991 amb l'estatut Pierre Joxe. Però l'assassinat del prefet Claude Erignac i l'assumpte cridat de les "paillotes" van reanimar tant el nacionalisme cors com la lluita en seu contra per part dels representants de l'estat central.
La permanent situació de conflicte polític, social i àdhuc militar amb les organitzacions sobiranistes corses, i també les repetides denúncies de greus irregularitats per part de funcionaris francesos a l'illa, portaren el govern de Lionel Jospin a obrir, a l'estiu del 2000, unes negociacions amb els polítics corsos per a tractar de la qüestió d'un nou estatut per a l'illa. L’aprovació el 2001 del projecte d’estatut d’autonomia (que comportà una bel•ligerant oposició en tot l’espectre polític francès) semblà obrir una possibilitat de posar fi al conflicte crònic de l’illa i les seves conseqüències (corrupció, violència i estancament econòmic). Tanmateix, el text retornà del Senat considerablement retallat i, al gener del 2002, el Consell Constitucional suprimí els articles relatius a l’adaptació de les lleis franceses. Al juliol del 2003, el text fou sotmès a referèndum. El resultat fou negatiu (50,98%), malgrat que no tan sols els partits estatals sinó també els partits nacionalistes hi feren campanya a favor, i fou atribuït a una diversitat de causes, entre les quals l’actitud bàsicament contrària del funcionariat, que a l’illa representa gairebé el 40% de l’electorat, i les atribucions insuficients. El bloqueig de la situació creà fortes tensions entre els grups polítics de l’illa, i al març, Corsica Nazione (CN), un dels principals partits nacionalistes, abandonà l’assemblea territorial. Mentrestant continuaren tenint lloc atemptats, entre els quals els assassinats de dos destacats dirigents nacionalistes que denunciaren les activitats criminals d’una de les fraccions del FLNC. També hi hagué controvèrsia per les detencions dels líders nacionalistes Jean Colonna alguns dies abans del referèndum, acusat de l'assassinat del prefecte Claude Erignac el 1998 i, a lo abril del 2004, la de Jean-Guy Talamoni, líder de CN, acusat d’extorsió. Entre els anys 2003-05 l'FNLC mantingué una treva en els seus atemptats.
Partits polítics
El moviment Corse Nouvelle declara ser una formació que es situa fora de l’eix dreta-esquerra, així com fora de l'oposició entre republicans i nacionalistes. Aquesta formació expressa la voluntat de superar aquestes oposicions i unir els corsos per defensar millor els seus interessos. Unità Naziunale per la seva part és un moviment nacionalista radical que declara lluitar per a l'alliberament i la independència total de Còrsega. El partit Corsica Nazione Indipendente també reivindica participar en la lluita per a l'alliberament de Còrsega i ser aliat al FLNC. Manca Naziunale és un moviment que representa a les classes obreres en la seva lluita per la independència corsa.
« tornar
Ajaccio/Aiacciu
Nombre d’habitants
281.000 l’any 2007
Llengües
La llengua corsa té orígens de baix llatí i el toscà medieval. S'ensenya en les escoles de primària en cursos facultatius de dues hores setmanals. L’idioma oficial es el francès.
Govern actual
Còrsega gaudeix d‘un estatut particular entre les col•lectivitats territorials franceses. No constitueix una regió sinó simplement la "Col•lectivitat Territorial de Còrsega"; aquesta denominació es tradueix a la pràctica en un major poder relatiu que les restants regions de França. L'organització institucional de la Col•lectivitat Territorial és única a França. Es composa de l’Assemblea, el Consell Executiu i el Consell Econòmic Social i Cultural. Des de l'any 2004, Camille Rocca Serra és el president de l’Assemblea i Ange Santini és president del Consell Executiu (la qual cosa correspon a ser president del Consell Regional en les demés regions franceses). Les competències de la Col•lectivitat Territorial de Còrsega són molt mes àmplies que en les demes regions de França, per exemple en els sectors de l'educació, la planificació territorial (carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports, energia, etc.), la cultura i el turisme. Demes, les institucions de Còrsega tenen dret de codecisió en diversos àmbits on té competències compartides amb l'Estat, per exemple en l'agricultura, la pesca i el patrimoni històric.
Evolució històrica
Còrsega va ser incorporada al regne de França l'any 1768 amb la firma del tractat de Versalles amb Gènova. Durant les guerres napoleòniques, l'illa va ser ocupada per l'exèrcit britànic, però el departament de Còrsega va ser restaurat en el 1811 amb la nova capital Ajaccio. Fins a 1858 l'ús de l'italià era permès, però a partir d'aquesta data va ser proscrit totalment.
20'000 corsos van morir en la Primera Guerra Mundial, el qual significa que Còrsega va ser el departament francès que va pagar el tribut més alt proporcionalment a la seva població. Durant la Segona Guerra Mundial, l'illa torna a ser per segona vegada un camp de batalla. Les tropes italianes van ocupar Còrsega durant un any, del 1942 al 1943, i després de la caiguda del règim de Mussolini, va anar l'exèrcit nazi que va intervenir en l'illa. Còrsega va ser la primera regió de França en ser alliberada.
Durant el segle XIX fins a després de la Segona Guerra Mundial la majoria dels corsos rebutjaven la dominació francesa i l'ús del francès com a única llengua de comunicació, però no s’havien organitzat moviments nacionalistes mobilitzant gran part de la població. Va ser a partir dels anys 1960 que va tenir lloc una radicalització del moviment primer regionalista, desprès autonomista i finalment nacionalista. Cal dir que en aquesta època, l'illa es trobava en un estat de retard i d’aïllament en respecte a les infraestructures sanitàries, escolars, universitàries i de transport. Al llarg dels anys seixanta i setanta s'anaren incrementant les accions reivindicatives d'una autonomia envers l'estat francès, reflex d'un sentiment nacional ofegat pels clans oligàrquics de l'illa i per l'administració parisenca. Les organitzacions més radicals, el Front Nacional per a l'Alliberament de Còrsega (FNAC) i la Unione di U Populi Corsu, principalment optaren per dur a terme actes de violència contra institucions, edificis o béns que representaven el poder francès. El 1976 va ser creat el Fronte di Liberazione Naziunale di a Corsica (FLNC), organització que reivindica el reconeixement dels drets nacionals del poble cors, el dret d'autodeterminació i la creació d'una representació democràtica a Còrsega. El mateix any, va ser instituïda la bidepartamentalització amb l'Alta-Còrsega i la Còrsega-del-Sud.
La força del moviment independentista cors va obligar al govern a concedir una certa autonomia a l'illa l'any 1982. Creant (1982) una assemblea regional, però aquesta no és dota de govern, i les seves atribucions legislatives són molt limitades pel que fa a l'administració de recursos propis. Les competències de l'assemblea van ser ampliades el 1991 amb l'estatut Pierre Joxe. Però l'assassinat del prefet Claude Erignac i l'assumpte cridat de les "paillotes" van reanimar tant el nacionalisme cors com la lluita en seu contra per part dels representants de l'estat central.
La permanent situació de conflicte polític, social i àdhuc militar amb les organitzacions sobiranistes corses, i també les repetides denúncies de greus irregularitats per part de funcionaris francesos a l'illa, portaren el govern de Lionel Jospin a obrir, a l'estiu del 2000, unes negociacions amb els polítics corsos per a tractar de la qüestió d'un nou estatut per a l'illa. L’aprovació el 2001 del projecte d’estatut d’autonomia (que comportà una bel•ligerant oposició en tot l’espectre polític francès) semblà obrir una possibilitat de posar fi al conflicte crònic de l’illa i les seves conseqüències (corrupció, violència i estancament econòmic). Tanmateix, el text retornà del Senat considerablement retallat i, al gener del 2002, el Consell Constitucional suprimí els articles relatius a l’adaptació de les lleis franceses. Al juliol del 2003, el text fou sotmès a referèndum. El resultat fou negatiu (50,98%), malgrat que no tan sols els partits estatals sinó també els partits nacionalistes hi feren campanya a favor, i fou atribuït a una diversitat de causes, entre les quals l’actitud bàsicament contrària del funcionariat, que a l’illa representa gairebé el 40% de l’electorat, i les atribucions insuficients. El bloqueig de la situació creà fortes tensions entre els grups polítics de l’illa, i al març, Corsica Nazione (CN), un dels principals partits nacionalistes, abandonà l’assemblea territorial. Mentrestant continuaren tenint lloc atemptats, entre els quals els assassinats de dos destacats dirigents nacionalistes que denunciaren les activitats criminals d’una de les fraccions del FLNC. També hi hagué controvèrsia per les detencions dels líders nacionalistes Jean Colonna alguns dies abans del referèndum, acusat de l'assassinat del prefecte Claude Erignac el 1998 i, a lo abril del 2004, la de Jean-Guy Talamoni, líder de CN, acusat d’extorsió. Entre els anys 2003-05 l'FNLC mantingué una treva en els seus atemptats.
Partits polítics
El moviment Corse Nouvelle declara ser una formació que es situa fora de l’eix dreta-esquerra, així com fora de l'oposició entre republicans i nacionalistes. Aquesta formació expressa la voluntat de superar aquestes oposicions i unir els corsos per defensar millor els seus interessos. Unità Naziunale per la seva part és un moviment nacionalista radical que declara lluitar per a l'alliberament i la independència total de Còrsega. El partit Corsica Nazione Indipendente també reivindica participar en la lluita per a l'alliberament de Còrsega i ser aliat al FLNC. Manca Naziunale és un moviment que representa a les classes obreres en la seva lluita per la independència corsa.
Comentaris
CLI_WritesComment
* Camps obligatoris
CATEGORIES
ÍNDEX DE PUBLICACIONS