Chiapas
15/03/2012
Capital
Tuxtla Gutiérrez
Nombre d’habitants
4.293.459 l’any 2005
Llengües
A part de l'espanyol, llengua oficial, els pobles indígenes mantenen els seus idiomes. A l'estat de Chiapas viuen els Tzeltal, els Tzotzil, els Chol, els Zoque, els Tojolabal, els Mame, els Chuj, els Kanjobal, els Mochó, els Quiché i els Ixil.
Govern actual
L'actual governador de Chiapas és el Sr. Juan Sabines Guerrero, membre del Partit Revolucionari Institucional (PRI). La província no té cap estatut d'autonomia que el diferenciï de la resta de les províncies mexicanes.
Evolució històrica
En finalitzar la Revolució mexicana, el poder triomfant va firmar un pacte amb els terratinents chiapanencs de governabilitat a canvi de respecte als privilegis d'aquests segons. Així, les reformes implementades pels governs postrevolucionaris van tenir un impacte molt menor a Chiapas. Durant les dècades posteriors, això va repercutir en el baix desenvolupament econòmic d'aquesta part del país. Així, per una part les elits locals es van tornar simples latifundistes agraris, aquestes petites fortunes no podien -ni fins ara el poden- comparar-se amb les dels industrials al nord del país. D'altra banda, Chiapas va continuar sent zona d'exclusió dels avenços en matèria de respecte als grups ètnics i en general a minories que en la resta del país es van anar aconseguint al llarg del segle XX. Durant el règim del Partit Revolucionari Institucional (PRI) que va durar més de 70 anys, els moviments camperols, obrers i populars que dissentien del model de nació priísta van enfrontar consecutives i sistemàtiques repressions de centenars d'estudiants, camperols, treballadors, mestres, etcètera, de cap a cap del territori nacional. Això va donar pas que molts joves consideressin els canals legals de participació política tancats i apostessin per la formació d'organitzacions armades per buscar l'enderrocament d'un règim que des del seu punt de vista era autoritari, i millorar així les condicions de vida de la població.
La pobresa acumulada unida a aquestes manques en respecte a les minories indígenes va causar l'aixecament armat de l'Exèrcit Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) l'1 de gener de 1994. Va sortir a la llum pública en l'estat mexicà en prendre diverses capçaleres municipals el mateix dia que entrava en vigor el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA). En paral•lel a les seves declaracions d'intencions (7 en total), l'EZLN va iniciar a consultar la població del Chiapas sobre les seves opinions i desigs. La Consulta per la Pau i la Democràcia, de 1994 va ser la primera d'una llarga sèrie de plebiscits. El desembre de 1994 davant d'un impàs del diàleg de pau, l'EZLN va crear 38 municipis autònoms superposats als municipis constitucionals. Al 1998, el govern estatal va realitzar una remunicipalització amb l'objectiu de contrarestar la força dels MAREZ (Municipis Autònoms Rebels Zapatistas). Es van crear 8 nous municipis "oficials", però lluny de representar la descentralització del poder, va permetre un major control dels poders locals per part del govern estatal.
El govern mexicà va demanar l'ajuda d'assessors del Pentàgon per enfrontar-se a aquest nou tipus de lluita. Els assessors nord-americans van haver d'investigar en profunditat a aquest moviment perquè no corresponia a cap model conegut. El que el grup d'investigadors va concloure va ser que l'EZLN havia estrenat una nova forma de lluita, la Netwar Social. Amb aquesta forma de lluita, es busca restituir els llaços de comunicació entre les agrupacions que lluiten per canviar els seus sistemes d'explotació nacionals, mentre "apunten a afectar el que el seu antagonista sap o pensa que sap sobre qui el desafia, sinó també sobre ell i el món que l'envolta".
De l'altre costat, les Forces Armades (FFAA) a Mèxic continuaven actuant més en una lògica contrainsurgent, pròpia de la dècada dels anys 70; així que es van veure en la necessitat de modernitzar-se, decisió que els insurgents i les organitzacions socials que simpatitzaven amb la seva lluita van identificar com una escalada a la militarització. La militarització de l'exèrcit mexicà es va acompanyar de la formació de grups paramilitars que van perpetuar diverses matances de civils amb l'objectiu de sembrar la por i així tallar el suport a d’insurrecció.
En reacció a la forta repressió per part de les autoritats, la població es va reunir en el carrer en una onada de protestes que van acabar per obligar el govern d'acceptar la Llei per al Diàleg, la Conciliació i la Pau Digna a Chiapas. Aquest document va donar pas a la firma del "Protocol de Bases per al Diàleg i Negociació de l'Acord de Concòrdia i Pacificació amb Justícia i Dignitat" a les Taules de San Miguel. Al seu torn aquest protocol va ser el punt de partida per al dialogo de San Andrés.
Entre l'any 1999 i 2000, l'EZLN va conèixer una fase de silenci, però el moviment va recuperar tota la seva força durant la lluita contra la dreta mexicana. Davant el resultat de les eleccions federals de l'any 2000, l'EZLN no en podia fer menys que acceptar l'elecció de Vicente Fox Quesada candidat del Partit Revolucionari Institucional (PRI). Per a l'EZLN, Fox no representava un canvi real en les relacions entre governants i governats; així que li sol•licitarà tres senyals com a mostra de voluntat pacífica i política. Una d'elles, la desmilitarització, quedaria reduïda al retir i tancament de només set posicions de les Forces Armades federals, quan segons el mateix EZLN cap a desembre de 1999 hi havia un total de 259 punts geogràfics a Chiapas controlats per l'Exèrcit mexicà. Un altre seria l'alliberament de tots els zapatistas presos en presons de Chiapas i altres estats; però aquesta es compliria a mitges. Lluny de complir amb el seu compromís, el primer president no priísta en 70 anys va apostar per continuar amb l'estratègia contrainsurgent dels qui el van precedir a la cadira presidencial. La tercera, que en realitat era la primera, seria el compliment dels Acords de San Andrés amb base en l'aprovació de la iniciativa de reformes constitucionals en matèria de drets i cultura indígena.
Durant la campanya electoral de les eleccions del 2006, el Comandant Marcos va iniciar la denominada altra campanya, va denunciar les irregularitats electorals (sobretot la desigualtat de representació en els mitjans de comunicació) i va intentar convèncer la població perquè no voti els candidats de la dreta. Va ser elegit com a president de la república al candidat del Partit Acció Nacional (PAN) Felipe Calderón Hinojosa. Les acusacions de frau electoral van desestabilitzar el país durant diversos mesos, fins que el Tribunal va reconèixer Calderón com a president.
Moviments polítics
L'EZLN és una organització político-militar, el comandament de la qual té per nom Comitè Clandestí Revolucionari Indígena-Comandància General (CCRI-CG) de l'EZLN, derivat de la seva composició majoritàriament indígena. A diferència d'altres moviments, l'EZLN d'ideologia anticapitalista, no busca la presa de poder, sinó més aviat la defensa dels drets col•lectius i individuals dels indígenes, la lluita per a un nou model de nació democràtica i la creació d'una xarxa de resistència altermundialista contra el neoliberalisme. En comparació amb altres moviments nacionalistes, l'EZLN no busca la independència de Mèxic, sinó que lluita per a un major reconeixement.
A part de l'EZLN no hi ha forces polítiques locals que mobilitzin la població del Chiapas. Són els partits nacionals com el PRI, el PAN i el Partit de la Revolució Democràtica (PRD) que monopolitzen l'escenari polític. La falta de representativitat d'aquests partits provoca un altíssim abstencionisme a la província.
« tornar
Tuxtla Gutiérrez
Nombre d’habitants
4.293.459 l’any 2005
Llengües
A part de l'espanyol, llengua oficial, els pobles indígenes mantenen els seus idiomes. A l'estat de Chiapas viuen els Tzeltal, els Tzotzil, els Chol, els Zoque, els Tojolabal, els Mame, els Chuj, els Kanjobal, els Mochó, els Quiché i els Ixil.
Govern actual
L'actual governador de Chiapas és el Sr. Juan Sabines Guerrero, membre del Partit Revolucionari Institucional (PRI). La província no té cap estatut d'autonomia que el diferenciï de la resta de les províncies mexicanes.
Evolució històrica
En finalitzar la Revolució mexicana, el poder triomfant va firmar un pacte amb els terratinents chiapanencs de governabilitat a canvi de respecte als privilegis d'aquests segons. Així, les reformes implementades pels governs postrevolucionaris van tenir un impacte molt menor a Chiapas. Durant les dècades posteriors, això va repercutir en el baix desenvolupament econòmic d'aquesta part del país. Així, per una part les elits locals es van tornar simples latifundistes agraris, aquestes petites fortunes no podien -ni fins ara el poden- comparar-se amb les dels industrials al nord del país. D'altra banda, Chiapas va continuar sent zona d'exclusió dels avenços en matèria de respecte als grups ètnics i en general a minories que en la resta del país es van anar aconseguint al llarg del segle XX. Durant el règim del Partit Revolucionari Institucional (PRI) que va durar més de 70 anys, els moviments camperols, obrers i populars que dissentien del model de nació priísta van enfrontar consecutives i sistemàtiques repressions de centenars d'estudiants, camperols, treballadors, mestres, etcètera, de cap a cap del territori nacional. Això va donar pas que molts joves consideressin els canals legals de participació política tancats i apostessin per la formació d'organitzacions armades per buscar l'enderrocament d'un règim que des del seu punt de vista era autoritari, i millorar així les condicions de vida de la població.
La pobresa acumulada unida a aquestes manques en respecte a les minories indígenes va causar l'aixecament armat de l'Exèrcit Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) l'1 de gener de 1994. Va sortir a la llum pública en l'estat mexicà en prendre diverses capçaleres municipals el mateix dia que entrava en vigor el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA). En paral•lel a les seves declaracions d'intencions (7 en total), l'EZLN va iniciar a consultar la població del Chiapas sobre les seves opinions i desigs. La Consulta per la Pau i la Democràcia, de 1994 va ser la primera d'una llarga sèrie de plebiscits. El desembre de 1994 davant d'un impàs del diàleg de pau, l'EZLN va crear 38 municipis autònoms superposats als municipis constitucionals. Al 1998, el govern estatal va realitzar una remunicipalització amb l'objectiu de contrarestar la força dels MAREZ (Municipis Autònoms Rebels Zapatistas). Es van crear 8 nous municipis "oficials", però lluny de representar la descentralització del poder, va permetre un major control dels poders locals per part del govern estatal.
El govern mexicà va demanar l'ajuda d'assessors del Pentàgon per enfrontar-se a aquest nou tipus de lluita. Els assessors nord-americans van haver d'investigar en profunditat a aquest moviment perquè no corresponia a cap model conegut. El que el grup d'investigadors va concloure va ser que l'EZLN havia estrenat una nova forma de lluita, la Netwar Social. Amb aquesta forma de lluita, es busca restituir els llaços de comunicació entre les agrupacions que lluiten per canviar els seus sistemes d'explotació nacionals, mentre "apunten a afectar el que el seu antagonista sap o pensa que sap sobre qui el desafia, sinó també sobre ell i el món que l'envolta".
De l'altre costat, les Forces Armades (FFAA) a Mèxic continuaven actuant més en una lògica contrainsurgent, pròpia de la dècada dels anys 70; així que es van veure en la necessitat de modernitzar-se, decisió que els insurgents i les organitzacions socials que simpatitzaven amb la seva lluita van identificar com una escalada a la militarització. La militarització de l'exèrcit mexicà es va acompanyar de la formació de grups paramilitars que van perpetuar diverses matances de civils amb l'objectiu de sembrar la por i així tallar el suport a d’insurrecció.
En reacció a la forta repressió per part de les autoritats, la població es va reunir en el carrer en una onada de protestes que van acabar per obligar el govern d'acceptar la Llei per al Diàleg, la Conciliació i la Pau Digna a Chiapas. Aquest document va donar pas a la firma del "Protocol de Bases per al Diàleg i Negociació de l'Acord de Concòrdia i Pacificació amb Justícia i Dignitat" a les Taules de San Miguel. Al seu torn aquest protocol va ser el punt de partida per al dialogo de San Andrés.
Entre l'any 1999 i 2000, l'EZLN va conèixer una fase de silenci, però el moviment va recuperar tota la seva força durant la lluita contra la dreta mexicana. Davant el resultat de les eleccions federals de l'any 2000, l'EZLN no en podia fer menys que acceptar l'elecció de Vicente Fox Quesada candidat del Partit Revolucionari Institucional (PRI). Per a l'EZLN, Fox no representava un canvi real en les relacions entre governants i governats; així que li sol•licitarà tres senyals com a mostra de voluntat pacífica i política. Una d'elles, la desmilitarització, quedaria reduïda al retir i tancament de només set posicions de les Forces Armades federals, quan segons el mateix EZLN cap a desembre de 1999 hi havia un total de 259 punts geogràfics a Chiapas controlats per l'Exèrcit mexicà. Un altre seria l'alliberament de tots els zapatistas presos en presons de Chiapas i altres estats; però aquesta es compliria a mitges. Lluny de complir amb el seu compromís, el primer president no priísta en 70 anys va apostar per continuar amb l'estratègia contrainsurgent dels qui el van precedir a la cadira presidencial. La tercera, que en realitat era la primera, seria el compliment dels Acords de San Andrés amb base en l'aprovació de la iniciativa de reformes constitucionals en matèria de drets i cultura indígena.
Durant la campanya electoral de les eleccions del 2006, el Comandant Marcos va iniciar la denominada altra campanya, va denunciar les irregularitats electorals (sobretot la desigualtat de representació en els mitjans de comunicació) i va intentar convèncer la població perquè no voti els candidats de la dreta. Va ser elegit com a president de la república al candidat del Partit Acció Nacional (PAN) Felipe Calderón Hinojosa. Les acusacions de frau electoral van desestabilitzar el país durant diversos mesos, fins que el Tribunal va reconèixer Calderón com a president.
Moviments polítics
L'EZLN és una organització político-militar, el comandament de la qual té per nom Comitè Clandestí Revolucionari Indígena-Comandància General (CCRI-CG) de l'EZLN, derivat de la seva composició majoritàriament indígena. A diferència d'altres moviments, l'EZLN d'ideologia anticapitalista, no busca la presa de poder, sinó més aviat la defensa dels drets col•lectius i individuals dels indígenes, la lluita per a un nou model de nació democràtica i la creació d'una xarxa de resistència altermundialista contra el neoliberalisme. En comparació amb altres moviments nacionalistes, l'EZLN no busca la independència de Mèxic, sinó que lluita per a un major reconeixement.
A part de l'EZLN no hi ha forces polítiques locals que mobilitzin la població del Chiapas. Són els partits nacionals com el PRI, el PAN i el Partit de la Revolució Democràtica (PRD) que monopolitzen l'escenari polític. La falta de representativitat d'aquests partits provoca un altíssim abstencionisme a la província.
Comentaris
CLI_WritesComment
* Camps obligatoris
CATEGORIES
ÍNDEX DE PUBLICACIONS