Cornualles/Kernow

Capital
Truro

Nombre d’habitants
531,600 l’any 2007

Llengües
L'anglès és l'idioma oficial, però es parla el còrnic; una llengua d'origen celta.

Govern actual
Cornualles és un comtat administratiu i cerimonial que ocupa gran part de la península del mateix nom, constituint l'extrem sud-occidental d'Anglaterra. No té estatut especial com Escòcia o Gal•les. Està regit pel Cornwall County Council i proveeix 5 membres del parlament britanic.
Cornualles és també un ducat pertanyent a la Corona Britànica que té associat el títol de Duc de Cornualles. En l'actualitat, aquest títol l'ostenta Camilla Mountbatten-Windsor (Llitera Parker-Bowles abans del seu casament amb el príncep de Gal•les, Carles d'Anglaterra).

Evolució històrica
Cornualles ha estat incorporat a Anglaterra al segle XI i la seva noblesa terratinent va ser gairebé totalment reemplaçada per anglesos. Durant el període de domini normany, es va formar una èlit cornu-normana que va continuar parlant el còrnic. Sembla que Cornualles va ser percebuda com a entitat a part d'Anglaterra tant pels anglesos com pels estrangers que visitaven les illes britanicas. Però el reconeixement que va rebre la nació còrnica ha anat disminuint amb el declivi del seu idioma a partir del segle XVIII.
La història del nacionalisme còrnic comença a finals del segle XIX. En aquesta època, la política del Partit Liberal britànic que avocaba la idea de "home rule all round" (govern propi per a tots) a Irlanda, Escòcia i Gal•les va tenir molta influència a Cornualles. Aquest discurs va obrir les portes a la defensa de la seva particularitat nacional per part dels liberals còrnics.
Henry Jenner ha estat una figura important de la presa de consciència de la nació còrnica. A inicis del segle XX, va promoure la participació de Cornualles en el Congrés Celta, va fundar el Gorseth Còrnic i va lluitar per reviure l'idioma còrnic. La llengua còrnica va ser molt viva fins a 1777 sent Dolly Pentreath l'última persona monolingüe. La publicació del "Handbook of the Cornish Language" el 1904 va provocar un interès per reviure-la. Malgrat que no s'ha fet cap cens sobre això, un estudi de l'any 2000 mostra que hi ha unes 2.000 persones que parlen l'idioma, encara que només unes 300 el parlen de forma fluida. L'any 2002 el govern britànic va reconèixer el còrnic com a idioma minoritari, però malgrat això no té un estatut legal al Regne Unit. El córnio s'ensenya a 12 escoles primàries i a voltes s'usa en cerimònies polítiques o religioses. L'any 2008 va ser acordada una forma escrita estàndard del còrnic.
El nacionalisme còrnic actual bàsicament reivindica una major autonomia per a Cornualles. El moviment argumenta que Cornualles no és simplement un comtat d'Anglaterra, la qual cosa és el seu estatus actual, sinó que és una nació a part. Mai no ha estat incorporada formalment a Anglaterra a través d'un Act of Union. És a dir que la legalitat de l'estatus constitucional de Cornualles i la seva administració actual són fortament qüestionades. Els autonomistes còrnics no necessàriament demanen la independència del Regne Unit sinó que demanen el reconeixement oficial de Cornualles com a nació constituent del Regne Unit, al mateix nivell que Escòcia, Irlanda del Nord i Gal•les. A més, els nacionalistes còrnics demanen el reconeixement del poble còrnic com a minoria, un assumpte que ha estat reprès pel Consell Europeu. La tercer reivindicació dels autonomistes concerneix l'economia deprimida de Cornualles. Cal dir que la regió ha estat reconeguda per la Unió Europea com una de l'Objectiu 1, el qual significa que la població de Cornualles esta desfavorida en comparació amb la resta del Regne Unit. Tradicionalment, el moviment d'autogovern còrnic ha rebut suport per part dels moviments gàelics i altres nacions celtes.
L'any 2000, la Conveció Constitucional Còrnica, ha llançat una campanya per a una assemblea còrnica. Aquest moviment va reunir diferents partits (Mebyon Kernow, Cornisa Solidarity, els Liberal-Democratas i els Conservadors) presents a Cornualles i va aconseguir recollir unes 50'000 firmes. Les enquestes fetes en el 2003 van mostrar que 55% dels còrnics estan a favor d'una assemblea pròpia.
El Consell Europeu ha anat pressionant el govern britànic perquè reconegui a la nació còrnica dins de la Convenció Marc per a la Protecció de Minories Nacionals. Les accions al nivell europeu no es van quedar en la mobilització del Consell. El 2006, el Cornish Stannary Parliament va denunciar la violació de la Convenció Europea dels Drets Humans en la Cort Europea dels Drets Humans.
Mebyon Kernow és el partit polític clau del moviment autonomista còrnic. És membre de l'aliança Lliure Europea, de la Lliga Celta i del Congrés Celta. Altres moviments van intentar liderar al nacionalisme còrnic com per exemple An Gof, una organització militant activa en els anys 1980 que va deteriorar símbols britanics i que va amenaçar diverses personalitats angleses.

Parits polítics
Mebyon Kernow (el partit per a Cornualles) creat el 1951 és una formació política progressista que inclou a tots els pensaments polítics amb l'objectiu de l'emancipació nacional de Cornualles. Creuen que Cornualles és una nació que té el mateix dret d'autodeterminació que Escòcia i Gal•les. Per aquesta raó fan campanya per al seu autogovern, a través de la creació d'una assemblea legislativa. El segon partit nacionalista important a Cornualles és el Cornish Nationalist Party. Va ser format el 1975, però actualment no esta registrat pel qual no pot participar en les eleccions. Altres grups polítics i de pressió, com a Cornish Solidarity o the Cornish Stannary Parliament militen per al reconeixement dels còrnics com a minoria nacional.