Notícies
El català decadent
Josep Martí
Enric Juliana va dibuixar en el seu dia a les planes de La Vanguardia el perfil del català emprenyat. Fa un parell de mesos els estudis oficials elaborats pel Govern ens presentaven una nova categoria, el català perplex. I ara, pel que sembla, va agafant força la idea del català decadent. Carai, si en som de coses! I cap de bona, a dir veritat.
D’ençà que David Madí (Democràcia a sang freda, Editorial Mina) va avalar el terme “dolça decadència” per referir-se al present de Catalunya; d’altres actors –Monzó, Piqué, Roig, Porcel, Puyal- han coincidit –amb diferents arguments- en la utilització d’aquesta paraula per descriure el moment actual. Ningú, però, no ha parlat encara del català decadent en singular. I en deuen haver, penso, perquè per a tenir un país decadent ho han de ser d’entrada els indígenes. Dos i dos són quatre, sempre que no faci la suma un executiu de Lehman Brothers.
Aventuro la meva hipòtesi. Els catalans decadents existim i ens comptem per desenes de milers. Treballem menys del que ho van fer els nostres pares, ens agrada poc acotxar el llom i tenim tendència a la droperia. Hem après als llibres d’història que els nostres rebesavis van ser els pioners de la revolució industrial i estem convençuts que amb això n’hi ha prou per ser els primers de la classe per als segles dels segles, amén.
Els catalans decadents valorem més la ideologia que els fets. Perdonem, masteguem i engolim tota classe de traïdories a condició que vagin embolicades amb el paper vistós de les paraules boniques. Deplorem les responsabilitats i cedim al govern fins i tot la potestat per dictar quan és que hem d’explicar als seus fills que són adoptats i quins són els dies que les criatures han de visitar els avis.
Tenim tots els drets i cap obligació. Trobem cars els llibres de text i ens gastem el seu import multiplicat per tres en dos sopars de cap de setmana; volem cobrar per cuidar els pares però que ningú no ens toqui la vivenda que esperem heretar més aviat que tard; no volem fer cua quan anem al metge però ens plantem a la porta de l’ambulatori quan encara no tenim un moc al nas.
Els catalans decadents confonem la lleialtat amb la covardia i vivim convençuts que som capaços de canviar el món amb els comentaris que signem amb pseudònim a l’edició digital del nostre diari preferit. Opinem més que llegim. Escoltem menys que no pas parlem i tenim el melic socarrat de tant mirar-lo de prop. Enyorem el que no hem viscut i a força de somniar futurs hem esgarrat presents que fins fa no gaire prometien.
Els catalans decadents esperem que la fruita caigui de l’arbre per madura. Sense adonar-nos que, en molts casos, quan això passa ja està podrida.
Publicat a elsingulardigital el 10/11/08.
Notícies relacionades
El valencianisme es pot definir com un moviment cívic que pretén la modernització de la nostra societat i que ha sigut capaç en les darreres dècades de generar importants aportacions en el camp de la cultura, de l’economia o del medi ambient. Al mateix temps, la universitat ha sigut tradicionalment un espai de reflexió i de debat científic i social (sent la teòrica factoria del coneixement humà). En eixe sentit, valencianisme i universitat, formen un binomi adient per a poder abordar el present i les perspectives de futur d’algunes de les principals problemàtiques que ens afecten com a poble. En eixe context, pretenem reunir un notable grup d’experts en diverses disciplines per a escoltar i debatre propostes que permeten construir una societat millor.
An event organized by the European Liberal Forum (ELF). Supported by the Catalanist and Democrat Foundation -CatDem- and Swedish International Liberal Centre (SILC). Funded by the European Parliament. Barcelona, November 30th, 2011.
Empresaris, sindicats de classe i entitats cíviques faran avui dimarts un acte cívic a l'Ateneu Barcelonès on, units, reivindicaran que Catalunya compti amb un nou finançament: el pacte fiscal que defensa el Govern.
L'acte rememora el 'missatge dels cinc presidents', quan el 1899 els presidents de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País, l'Ateneu Barcelonès, Foment del Treball, l'Institut Català de Sant Isidre i la desapareguda Lliga de la Defensa Industrial Catalana van demanar junts el concert econòmic per a Cataluya en un missatge per escrit a la reina María Cristina.
Los días pasan y la primavera árabe siria parece no encontrar la claridad del desenlace a su agitada situación. En contra de lo que en un inicio pensaba el presidente sirio, Bashar Al Assad, sus tímidas reformas de apertura de hace casi un año no le han asegurado una revolución calmada. A día de hoy, la situación del país dista de encontrar un punto de equilibrio interno y se acentúa cada vez más el aislamiento internacional a su régimen.
<< Tot plegat molt pulcre i seré. No sé què passaria si el Govern decidís obrir una pàgina al web de la Generalitat íntegrament dedicada al dret de decidir. M’imagino que l’escàndol seria majúscul. Però, és clar, ni el PPC ni el mateix PSC són els conservadors, els laboristes o els liberal demòcrates escocesos, els quals representen el bloc, diguem-ne, “unionista”. >>
Aquest matí el nou president del Senat, Pío García-Escudero, ha destacat la necessitat d'endegar la necessària reforma de la Cambra Alta per convertir-la en una veritable Cambra Territorial. Des de CiU, el seu portaveu, Jordi Vilajoana ha assumit aquest repte que ha definit com "necessari i pendent". També ha assenyalat que "potser a Espanya la Constitució no se l'han acabat de creure" i per això "ningú s'acaba de creure l'Estat autonòmic".
"Som en plena campanya electoral. Fa dies que d'una forma especial les candidatures i els mitjans de comunicació fan un esforç per fer-nos arribar els seus arguments. Malgrat tot, segons les enquestes, hi ha un elevat percentatge d'electors que poden incloure's en els apartats dels que estàn "fastiguejats" i en conseqüència no és segur que exerceixin els seu dret al vot i els que encara estan "indecisos" respecte a qui votar."
"Quan han vist el títol d’aquest article es deuen haver espantat, oi? Doncs és que per a mi entre la fi de Berlusconi i determinades concepcions sobre què ha de ser el CoNCA hi ha una perillosa concomitància d’idees. En tots dos casos es defensa que els tècnics han d’estar per damunt dels polítics."
Si ho valorem des dels conjunt dels Països Catalans, l'impacte del terrorisme etarra ha estat indecent. I tanmateix, la fascinació per la dinàmica basca va trobar aquí, a Catalunya, un suport incontestable.
Fa moltíssims anys, a la televisió en blanc i negre posaven un anunci de Donuts on un nen que anava cap a l’escola sobtadament s’adonava que s’havia oblidat de l’esmorzar. «¡Òndia, els dònuts!», exclamava ficant-se la mà al cap. Amb els dònuts a la mà i un cop reprès el trajecte, s’adonava llavors que s’havia oblidat la cartera.
Més avall us oferim algunes de les reaccions destacades al comunicat dels agents polítics principals. També hem cregut adequat recuperar la conferència enregistrada a la CatDem l’octubre de 2009 sobre la mediació en la resolució de conflictes, a càrrec del coordinador de Lokarri, Paul Rios, un dels principals promotors de la Conferencia Internacional de Donostia.
Quina coincidència! La setmana passada van esdevenir-se dos fets espectaculars el mateix dia: la captura i linxament (per què ha estat això, oi?) de Muammar al-Gaddafi i l’anunci d’ETA d’abandonar definitivament les armes. No hi ha dubte que tots dos fenòmens passaran a la història, d’entrada per la transcendència que tenen i, sobretot, perquè representen el final d’una era. I què tenen en comú l’un i l’altre si, com és obvi, estan tan lluny geogràficament?
La Conferència Internacional per Promoure la Resolució del Conflicte al País Basc reunirà avui a Sant Sebastià l’exsecretari general de l’ONU Kofi Annan, l’exministre francès Pierre Joxe, a l’exprimera ministra noruega i membre de The Elders (grup de figures internacionals per la pau creat per Nelson Mandela), Gro Harlem Bruntland, i a tres figures imprescindibles del procés de pau nord-irlandès: el principal negociador britànic, Jonathan Powell, cap de gabinet de Tony Blair; el líder de Sinn Féin, Gerry Adams; i l'exprimer ministre irlandès Bertie Ahern.
A l’anterior article us anunciava que aquest estiu s’han inaugurat a Skopje, la capital de Macedònia, dos llocs de memòria. Us vaig parlar del primer, l’impressionant monument en honor de l’emperador Alexandre el Gran. Avui us parlaré del segon, que és situat a cinc minuts caminant del primer. Es tracta d’un museu dedicat a l’Holocaust.
Deixant de banda el ridícul que van fer els parlamentaris en el tram final del debat de política general, quan el diputat Alfons López Tena va aconseguir muntar un sidral de proporcions majúscules, la veritat és que l'arrencada del curs polític ens ha mostrat diverses coses.
Obrim aquesta secció, que anirà canviant en formes i continguts, a fi i efecte de donar veu a persones joves que a pesar de tenir una visió crítica sobre la societat actual, volen contribuir a la millora del sistema democràtic sense saltar-se els límits del que és tolerable. Una iniciativa que vol demostrar que es poden aportar continguts a tots els debats i a totes les discussions sense creuar la línia vermella que esmenta el president Mas en l'article que inicia aquest recull.
El portaveu de CiU al Senat, Jordi Vilajoana, acompanyat d’Eva Parera, Coralí Cunyat i Joan Maria Roig –tots quatre senadors designats pel Parlament de Catalunya-, ha comparegut avui davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya per ratificar que demà en el debat a la Cambra Alta sobre la reforma constitucional CiU no votarà i defensarà les vuit esmenes del Grup amb l’objectiu de frenar la laminació de competències autonòmiques.
El director de Política Lingüística d'Aran, Jusèp Loís Sans, no es cansa d’explicar que la situació de l'aranès és delicada: “cada any deixen de parlar-lo una mitjana d'entre un 1 i un 1,5% de la població d'Aran” —va dir en unes declaracions de no fa gaires dies. Actualment, l’aranès és la llengua habitual del 23,4% dels poc més de 10.000 habitants d'Aran, mentre que el castellà és la llengua habitual del 38%.
Obrim aquesta secció, que anirà canviant en formes i continguts, a fi i efecte de donar veu a persones joves que a pesar de tenir una visió crítica sobre la societat actual, volen contribuir a la millora del sistema democràtic sense saltar-se els límits del que és tolerable. Una iniciativa que vol demostrar que es poden aportar continguts a tots els debats i a totes les discussions sense creuar la línia vermella que esmenta el president Mas en l'article que inicia aquest recull.