Capital
Edimburg/Dùn Èideann

Nombre d’habitants
5’144’000 l’any 2007

Llengües
A part de l’anglès, el gaèlic i el scot són llengües reconegudes com a llengües regionals.

Govern actual
Escòcia és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya (RU). La Gran Bretanya és una monarquia constitucional parlamentària, amb la Reina Isabel II com a cap d’estat. Escòcia té cert autogovern, i part dels poders legislatius i executius han estat traspassats, respectivament, al parlament i al govern escocès. El primer ministre del RU és el Gordon Brown, mentre que el primer ministre d'Escòcia és el Alex Salmond. Les competències de Gran Bretanya estan llistades en el Scotland Act de 1998 i concerneixen entre d'altres les relacions internacionals, els impostos, la seguretat social i la defensa. Escòcia esta representada en el British House of Commons amb 59 membres i el Scotland Office representa el govern central a Escòcia.

Evolució històrica
Per l'Act of Union del 1707 el parlament aprovà la integració d’Escòcia a Anglaterra, que temia una nova aliança francoescocesa durant la guerra de Successió d’Espanya; d’aquesta manera restà constituït el regne de la Gran Bretanya. El parlament escocès fou abolit; a canvi, Escòcia podia comerciar lliurement amb Anglaterra i les seves colònies, i conservava el Dret i l'ordenament eclesiàstic propi. Durant el segle XVIII Escòcia destacà per la seva vida cultural: la universitat d'Edimburg visqué una època brillant, i sorgiren nombroses figures intel•lectuals, com ara el filòsof David Hume i l'economista Adam Smith, molts dels quals, però, gravitaven dins l'òrbita cultural anglesa. Durant el segle XIX el país s'industrialitzà i tingué lloc un fort augment de la població. Políticament, durant tot aquest segle a Escòcia predominà el partit whig (a partir de 1868, Partit Liberal), però la incapacitat d'aquest d'incorporar les reivindicacions dels sectors més desfavorits (entre els quals, els miners) portà a la creació, l’any 1888, del Partit Laborista Escocès, precedent del Partit Laborista Britànic, al qual s'uní posteriorment i que, ja abans del 1914, havia esdevingut la primera força escocesa. La crisi dels anys trenta produí el ressorgiment nacionalista que donà lloc al Partit Nacionalista Escocès, fundat el 1934, d'una banda, i a la radicalització i les divisions dels laboristes, de l'altra. El govern conservador instaurà l’any 1939 una lleu descentralització administrativa. Els anys setanta, el descobriment de jaciments de petroli a la costa escocesa del mar del Nord donà un fort impuls al nacionalisme, però el projecte d'autonomia del govern laborista fou invalidat per la baixa participació en el referèndum de 1979. Durant el mandat conservador (1979-97), foren rebutjades totes les peticions autonomistes. En tornar al poder l’any 1997 els laboristes elaboraren un nou projecte d'autonomia segons el qual es restablia el parlament escocès dissolt l’any 1707 (Devolution), aprovat el mateix any amb un 74% dels vots i una participació del 55%. La pregunta inclosa en la consulta sobre la capacitat normativa del parlament autonòmic sobre els impostos rebé un suport del 63,5% dels vots. El 6 de maig de 1999, les primeres eleccions al nou parlament escocès (129 escons) donaren, amb una participació del 56%, una majoria relativa al Partit Laborista (56 escons). A continuació es situà el Partit Nacional Escocès (SNP), amb 35, el Partit Conservador (18) i el Partit Liberaldemòcrata (17). El laborista Donald Dewar fou elegit primer ministre principal (títol oficial del cap de govern escocès) i formà un govern de coalició amb els liberaldemòcrates. Dewar morí sobtadament a l’octubre del 2000 i fou substituït per Henry Mc Leish, que dimití al novembre del 2001, acusat de corrupció. Fou substituït pel també laborista Jack MacConnell, revalidat en el càrrec a les eleccions de maig del 2003, reeditant la mateixa coalició de govern amb els liberals, tot i que els laboristes, afectats per nous casos de corrupció, per la impopularitat de la intervenció britànica entre el seu electorat i per algunes mesures controvertides -com ara una dràstica llei antitabac en locals públics- sofriren un considerable retrocés (50 escons). El mateix els passà als nacionalistes, que amb 27 escons, es mantenien, mentre un cinquè partit, el Partit Socialista Escocès, emergia amb força (passant d’1 a 6 escons). El 2004 s'inaugurà la seu del parlament a Holyrood (Edimburg), un edifici projectat per l'arquitecte català Enric Miralles. A les següents eleccions (maig del 2007) el Partit Nacional Escocès s'imposà per un estret marge als Laboristes (47 contra 46 escons) i formà un govern en minoria amb els Ecologistes, amb presidència d’Alex Salmond, el qual, des del seu càrrec, plantejà el debat sobre un referèndum per a la independència. L'Estatut Constitucional d'Escòcia continua sent subjecte de debat, i des de l'any 2007 existeix un “debat nacional” que intenta proposar diverses solucions. Tres propostes han sorgit d'aquest debat: el federalisme, l'augment dels poders del parlament regional i el referèndum sobre la independència d'Escòcia; aquesta última opció, però, ha estat rebutjada. Després de la derrota del referèndum, els partits de l'oposició han proposat de crear una comissió constitucional escocesa per a revisar la distribució dels poders entre l'estat central i les institucions escoceses. El maig del 2002 el Govern de Catalunya, presidit per Jordi Pujol, i el govern escocès signaren un acord per a impulsar les regions en l'àmbit de la UE.

Si ho voleu, podeu llegir la proposta “Escollir el futur d'Escòcia. Diàleg Nacional”, elaborat pel govern escocès.

Partits polítics
El partit nacional escocès (Scottish National Party, SNP), de centre-esquerra i socialdemòcrata, fa campanya per l’independència d'Escòcia. Guanyà el major nombre d'escons en les eleccions del 2007 i Alex Salmond, leader de SNP, va aconseguir el càrrec de Primer Ministre. El partit ecologista escocès, aliat de SNP, també defensa la independència d'Escòcia. El tercer partit important, d'ideologia autonomista, és el dels Demòcrates Liberals Escocesos, organització d'ideologia federalista i unionista. El Partit Socialista Escocès, encara que continua existint, és molt minoritari i no té escons al parlament.