Capital
Cardiff (Caerdydd)

Nombre d’habitants
2.958.600 hab.

Govern actual
El País de Gal•les, políticament, forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. La Gran Bretanya és una Monarquia constitucional parlamentària, amb la Reina Isabel II com a Cap d’Estat. El primer ministre del RU és en Gordon Brown. Els ciutadans de Gal•les trien representants a l'Assemblea Nacional gal•lesa, la qual atén assumptes interns, i al Parlament britànic de Londres. El cap del govern a Gal•les és el Primer ministre (First Minister), càrrec que ocupa actualment Rhodri Morgan

Evolució històrica
Al s.XIII Llywelyn el Gran, reeixí a aplegar gairebé tot Gal•les a la seva autoritat. El seu successor, Llywelyn ap Gruffydd, nebot seu, morí lluitant contra els anglonormands —darrer rei de tot Gal•les—, l'any 1282. A la fi del s XIV Owain Glyndwn es rebel•là contra els dominadors durant setze anys i féu néixer noves esperances d'independència total (fins enviava els seus ambaixadors a les corts europees i al Vaticà). Vençut per Enric V d'Anglaterra, desaparegué misteriosament cap al 1416 en les boires de la muntanya sagrada, el Wyddfa, i passà a la llegenda, com Artús, heroi que un dia ha de tornar a restaurar el Gal•les independent. Les ànsies desesperades d'un nou salvador —expressades en les elegies dels bards— per un moment semblaren possibles gràcies al coronament d'un noble gal•lès com a rei d'Anglaterra. L'aparent reconciliació entre Gal•les i Anglaterra durant el regnat d'Enric VII portà el país al major desastre històric en el regnat d'Enric VIII a través de la Llei o Acta d'Unió del 1536, que representà la total destrucció de la independència de Gal•les. Com a conseqüència d'aquesta anomenada unió, la noblesa es traslladà a Anglaterra, els antics monestirs foren despullats i també començà l'atac ferotge a la llengua del país. En canvi, la imposició de l'Església Anglicana tingué una conseqüència paradoxal en la magnífica traducció al gal•lès de la Bíblia (1588), dirigida pel bisbe Morgan, traducció que representà un element salvador per a la llengua. La guerra civil del s XVII —reialistes contra puritans— trobà poc ressò a Gal•les. El racionalisme del s XVIII, general a Europa, no tingué ressò al país, que vivia un paroxisme de fervor religiós, expressat en la renaixença religiosa metodista (Methodist Revival), inspirada, curiosament, per una figura de l'Església Anglicana, Griffith Jones, rector gal•lès del comtat de Caerfyrddin, el qual, amb les seves escoles itinerants, ensenyà a llegir i escriure el gal•lès de la Bíblia —d'una gran bellesa— al poble. El seu exemple inspirà els fundadors del Moviment Metodista: Howell Harris, gran organitzador, William Williams Pantycelyn, inspirat compositor d'himnes místics, Daniel Rowland, predicador destacat, i Thomas Charles, fundador de l'Escola Dominical, decisiva en la cultura gal•lesa. La influència de la Capella, amb la seva organització democràtica, la seva política més avançada, fins radical, la seva obsessiva insistència en el conreu d'un pur gal•lès bíblic i en la instrucció popular, fou també el moviment de resistència a l'assimilació anglesa (ja aleshores quasi completa entre els alts estaments) i de preservació de la identitat gal•lesa de més amplitud fins avui. La confrontació obrera amb el capitalisme formà un cos obrer militant i actiu que protagonitzà nombroses revoltes al llarg del s XIX. La Llei d'Instrucció Pública del 1870 semblà donar el tret de gràcia a la llengua, puix que, davant l'eficàcia de les noves escoles públiques angleses, el gal•lès, prohibit i punit en el seu ús, semblà abocat a la desaparició enfront d'unes escoles gratuïtes i ben dotades. Hom pot dir que el final del s XIX i el començament del XX marquen el punt més baix de la llengua i fins de l'urc nacional. Però en acabar el primer quart del s XX es produí un canvi. El 1922 fou fundat l'autonomista Plaid Cymru, partit que des del 1983 té una presència regular d'entre dos i quatre diputats al parlament britànic. Els anys 1940-70 són el període en el qual es funden més escoles bilingües primàries, instituts bilingües i la Societat de la Llengua (1962), d'una importància cabdal per al recobrament de la personalitat nacional. Al mateix temps, comença a haver-hi una discreta presència del gal•lès als mitjans de comunicació, especialment a la televisió. Des d'un punt de vista polític, el moviment autonomista sofrí un revés important arran del resultat negatiu en el referèndum del 1979 sobre una proposta d'autogovern del govern britànic El retorn dels laboristes al govern britànic el 1997 proporcionà una nova oportunitat a l'autonomisme: en el referèndum del 12 de setembre la població de Gal•les votà a favor d'establir una Assemblea Nacional. Aquesta Assemblea, que oficialment entrava en funcionament a partir de l'1 de juliol de 1999, no tenia competències legislatives ni de fiscalitat. No obstant això, els parlamentaris gal•lesos exerceixen control sobre les entitats locals, i poden continuar assistint al Parlament britànic representant la seva nació. En les primeres eleccions al parlament gal•lès, celebrades el 1999, un partit laborista dividit entre el candidat oficialista Alun Michael i el més independent Rhodri Morgan guanyà per un estret marge (28 escons d'un total de 60), seguit pel Plaid Cymru (17), els conservadors (9) i els liberaldemòcrates (6). La fragilitat del govern provocà la caiguda de Michael. Substituït l’any 2000 per Morgan, aquest formà un govern de coalició amb els liberaldemòcrates. Fou revalidat en el càrrec en les eleccions del maig del 2003, en què, amb una participació de tan sols el 38%, els laboristes aconseguiren 30 dels 60 escons de la cambra, mentre que el Plaid Cymru baixà a 12, només un per sota dels conservadors. Per la seva banda, els liberaldemòcrates, que conservaven els sis escons, repetiren la coalició amb els laboristes.