Finalment, ICV, el partit que sempre es vanta de ser més coherent que ningú, ha fet el que fa sempre: esdevenir  la crossa dels socialistes per al que calgui. La negociació del passat cap de setmana entre els PSOE i ICV, capitanejada per Maria Teresa Fernández De la Vega i Joan Saura, ha acabat amb dos acords ben galdosos, que van en contra dels interessos catalanistes. El primer -i l'únic que de moment es complirà-, serveix per evitar la compareixença al Congrés dels Diputats de Rodríguez Zapatero perquè aclareixi per què "ha incomplert" el model de finançament contingut en l'Estatut de Catalunya. Aquest pacte estipula, també, que sigui el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, qui abans de finals d’aquest mateix mes d’agost justifiqui les actuacions del govern espanyol en aquest tema.

El segon acord consisteix en la prometença per part dels socialistes que el nou model de finançament autonòmic estarà definit abans de tres mesos "d'acord amb l'Estatut de Catalunya i amb la resta d'estatuts". Per aconseguir aquests objectius, tant el socialistes com els ecosocialistes han coincidit en el fet que s'ha d'accelerar el diàleg tant bilateral com multilateral per resoldre la qüestió del finançament. O sigui, que els d'ICV s'han empassat la lletra de l'Estatut per donar la raó a la visió centralista que defensa el PSOE amb relació a com resoldre la negociació del nou finançament.

Es veu que ICV sí que pot saltar-se la unitat catalana quan li plau i de la manera que vulgui. Ara, com que ICV no fa mai res que pugui posar en crisi el tripartit i el PSC, la pregunta és ben clara: en nom de qui han fet la feina bruta per salvar el PSOE i Zapatero d'haver de donar explicacions dels seus imcompliments? Tot plegat fa mala olor.