Andreu Ulied, membre de l'Àrea de Pensament "La Catalunya en Xarxa" de la Fundació CatDem va ser un dels quatre enginyers participants al col·loqui organitzat per La Vanguardia per debatre les reformes a la via central de Barcelona.
Pots llegir les conclusions d'aquesta taula rodona clicant aquí.
Pel que fa a Vielha e Mijaran i Aran, CiU ha obtingut uns resultats històrics, recollint vots que no són seus, però que haurà de saber administrar per poder fidelitzar-los. Per primera vegada en democràcia, en clau espanyola, l'aranesisme i el catalanisme es donen la mà per caminar junts. És el moment de crear una relació estable i duradera en què els valors d'ambdós es submergeixin en una línia de treball compartida per al futur, pel bé d'Aran i Catalunya.
la frase de Clinton en la seva primera campanya electoral “És l’economia, estúpid!” és, a Catalunya, més escaient que mai. No ens podem permetre perdre més temps. Només podrem sortir del pou amb un govern fort i amb les idees clares. Un govern dels millors.
Los catalanes no confiamos en la Administración central en materia de financiación. Los entes autonómicos deben gozar de una parte de la soberanía fiscal tan originaria y completa dentro de su ámbito como la del Estado. Debemos poder negociar en esta materia de tú a tú". Lo dijo quien fue presidente de Convergència, Ramon Trias Fargas, en el marco del debate constitucional de 1978. Y así lo recoge Jordi Amat en su excelente libro biográfico sobre el político catalán. Lamentablemente, Trias Fargas no consiguió su propósito en aquella negociación: ni los socialistas, ni tampoco los centristas de la UCD abonaron aquellas tesis. Tampoco los socialistas y los centristas catalanes.
La Fundació CatDem obre una via d'informació sobre una de les lleis que canviaran l'ordenació territorial del nostre país: La llei de Consell de Governs locals. En tràmit a proposta del Departament de Governació i Administracions Públiques, aquí podeu trobar el text de la proposta i articles relacionats.
Ahir, en la vetllada de la Nit del Pensament que organitza la Fundació CatDem, el jurat del XIIIè Premi Ramon Trias Fargas d'Assaig Polític va atorgar per unanimitat el guardó a Josep Vicent Boira, autor de l'assaig "La commonwealth catalano-valenciana. La formació de l'eix mediterrani al segle XX (Les relacions econòmiques de Catalunya i València). La dotació del premi és de 6.000€ i publicarà l'obra l'editorial L'Arquer del Grup 62
Els nostres polítics han celebrat la magnífica inversió en Rodalies de Barcelona. No s'ha remarcat que, en la campanya electoral, Rodríguez Zapatero va prometre 6.000 milions d'euros per tapar el fet que aleshores el servei literalment queia a trossos i que cada dia petava una catenària per pura i estricta obsolescència.
Ara que ha plogut tantíssim, ara que no sembla haver-hi cap problema de subministrament d'aigua ni a curt ni a mitjà termini, convindria parlar en profunditat de les sequeres endèmiques que pateix aquest país, i de les infraestructures necessàries per pal·liar-les. Ara, tot just ara, sembla el moment més oportú per obrir un gran debat polític sobre la qüestió. Suposo que algun -o molts- lectors hauran mirat de reüll la foto que encapçala aquest article, tot pensant: aquest senyor cada dia està més tocat del bolet (o coses pitjors). Potser algú, fins i tot, ha afegit: podent parlar del cotxe del president del Parlament de Catalunya, o de l'óssa Hvala i les seves generoses contribucions a la biodiversitat del Pirineu, per què dimonis hem de perdre el temps amb un tema que ja no té el més mínim interès?
Més de 8000 líders mundials responsables de la presa de decisions sobre desenvolupament sostenible participen a aquesta trobada organitzada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
Segons diversos intel•lectuals i científics de gran prestigi com Stephen Hawking, el canvi climàtic es presenta com un dels problemes més importants que tota la humanitat haurà d’afrontar durant el segle XXI. Just abans d’ahir, dilluns 29 de setembre, l’Agència Mediambiental Europea (EEA) va publicar el seu darrer informe referent al canvi climàtic i les seves greus repercussions que pot tenir, sobretot, a Europa.
Generalment, quan un historiador ha d’explicar el significat històric de la Diada Nacional de Catalunya, acostuma a recórrer a l'explicació (però, de vegades tan sols a la narració) dels fets ocorreguts entre el 1700 i el 1714 i, en concret, durant la defensa de Barcelona que va acabar amb la derrota de l'11 de setembre