Illa de Man/Ellan Vannin

Capital
Douglas/Doolish

Nombre d’habitants
80,058 l’any 2006

Llengües
L’anglès i el manx son las dues llengües oficials de l’Illa de Man. El manx és una llengua gaèlica d’origen celta que va ser reconeguda com a llengua regional autòctona legítima per a la Carta Europea per les llengües Regionals i Minoritàries.

Govern actual
L’Illa de Man és una dependència de la corona britànica que ha mantingut el seu autogovern i la seva jurisdicció. El cap d’estat es la reina Elizabeth II que també té el títol de Lord of Mann, però, l’illa no es part ni del Regne Unit, ni de la Unió Europea. La corona esta representada pel Lieutnant Governor que actualment es el vicealmirall Sir Paul Kenneth Haddacks.
Cal dir que el parlament de la illa, el Tynwald, fundat el 979, és el cos legislatiu que ha funcionat de forma contínua més antic del mon. L’executiu de l’illa és el Consell de Ministres, compost per membres del Tynwald i dirigit pel Primer Ministre, actualment Tony Brown. El Tunwald i el Lieutnant Governor tenen competència en totes las àrees domèstiques, i el govern del Regne Unit s’ocupa de les relacions exteriors, defensa i “good governance”.

Evolució històrica
Fins al segle XVIII, l’illa va passar de ser alternativament part d’Escòcia i Anglaterra varies vegades. Però a poc a poc Anglaterra va confirmar la seva potencia i delegar un governador de la corona britànica a l’illa. Durant el regne dels earls anglesos, els habitants de l’illa van patir molt pels impostos que els va imposar els earls britànics. El 1703, el Act of Settlement, va marcar el descens del feudalisme, però els llaços amb la Corona anglesa no van desaparèixer. Aquest acta, que els habitants anomenen la Carta Magna de l’illa, va ser adoptada per preservar els drets dels insulars. Per haver restaurat la propietat dels pagesos i reduït els impostos feudals, l’acta avui es considerat el fondament de la Constitució de l’Illa de Man.
A l’inici del segle XVIII, desprès del canvi de sobirans a l’illa, el comerç de contrabanda va augmentar moltíssim i la Corona britànica va intervindré ràpidament. Al 1965 el parlament britànic va votar el Isle of Man Purchase Act (també conegut com a Revestment Act). Aquesta acta va canviar la repartició de les competències entre el Tynwald i el parlament britànic. Des d’aleshores, el Regne Unit va ser responsable de la legislació sobre duanes, ports i transport. L’estatut actual de dependència de la Corona britànica data del 1765, però l’illa no va ser incorporada totalment a Gran Bretanya. Fins ara, encara que el Lords de Man no van ser els millors sobirans, el govern de l’illa va tenir interès en el benestar de la seva població. Però desprès del 1765, els oficials britànic sols els interessava treure el màxim de diners.
El 1866, es va iniciar la transició democràtica a la illa, paral•lelament l’augment de l’autonomia davant a la Corona britànica. A partir d’aquest moment, però sobretot durant el segle XX, l’Illa de Man es va desenvolupar com a centre turístic i paradís fiscal. Actualment, l’impost corporatiu és de 0% per gaire tots els tipus de rendes. L’única excepció son els profits dels bancs i de la terra. Cal dir que l’economia de l’illa es basa sobretot en el “offshore banking” i el turisme, mentre que les ocupacions tradicionals com la pesca i la agricultura han disminuït molt durant el segle XX. El nacionalisme manx dels últims anys sobretot es va oposar al model econòmic implantat a la illa. Van reprotxar la corrupció de les entitats financeres i el blanqueig de diners.
La llengua manx va desaparèixer gradualment durant el segle XX y l'últim parlant natiu de manx va morir el 1974. Però en aquesta època el renaixement lingüístic ja havia iniciat i molts habitants de l’illahavien adoptat el manx com a segona llengua. Avui existeixin cada vegada més nens bilingües i gent qu’utilitza el manx a casa, però aquesta part de la població es limita encara a un 2,2%. Amb l’objectiu d’estudiar, mantenir i desenvolupar l’herència i la cultura de l’Illa de Man, es van crear diverses institucions com el Isle of Man College, el Centre for Manx Studies i la National Heritage Agency.

Partits polítics
Cal dir que en l’Illa de Man la gran majoria d’escons son ocupats per candidats independents. Però hi ha principalment dos partits importants en las eleccions. El partit més fort de l’illa és el Liberal Vannin Party, una formació creada el 2006, que lluita per la independència de l’Illa de Man. A l’altra banda, però també independentista, hi ha el Manx Labour Party, una formació socialdemòcrata creada a inicis del segle XX.
Mec Vannin és el partit més radical de tots els partits independentistes, però no té escons. Reivindica l’establiment d’una república sobirana. Volen deixar de ser una dependència de la corona britànica i introduir polítiques fiscals i d’immigració per tal de mantenir la comunitat (identitat) de l’illa.