Illes Fèroe/Føroya
15/03/2012
Capital
Tórshavn
Nombre d’habitants
48 839 l’any 2008
Llengües
L'idioma feroès és l'idioma oficial, igual com el danès, que s'ensenya a l'escola com a segona llengua.
Govern actual
Les illes fèroe són una província autònoma del regne de Dinamarca des del 1948. El primer ministre (Løgmaður) és Kaj Leo Johannesen. Progressivament, els feroesos han guanyat competències de l'estat central, excepte la defensa, els assumptes exteriors i el sistema legal que continuen sent competència de Dinamarca.
El Rigsfællesskabet és el terme que defineix les relacions entre les dues regions insulars de Dinamarca que s'autogovernen (Fèroe i Groenlàndia) i l'estat central. No és exactament una federació i les illes fèroe i Groenlàndia estan representades cada un amb dues cadires en el parlament danès, mentre Dinamarca no esta representat en el legislatiu de cap de les dues regions.
Evolució històrica
Les illes fèroe van ser noruegues fins a la dissolució de la unió entre Dinamarca i Noruega el 1814 amb el tractat de Kiel que va atorgar la supremacia de les illes a Dinamarca. Durant el segle XIX va ser desenvolupada una indústria pesquera molt important. El despertar de la nació fèroe, data de finals del mateix segle i a l'inici es va concentrar en la defensa de l'idioma feroès, el qual va ser més aviat orientat culturalment.
La fase històrica que va del 1908 al 1938 es denomina el conflicte de l'idioma. Es refereix al debat sobre l'ús i l'estatut respectivament de l'idioma feroès i del danès. Bàsicament, el problema va ser que el danès era l'idioma de l'església, de l'educació pública, del govern i judicial, mentre el feroès era l’idioma popular. Des de mitjans del segle XIX el feroès havia estat codificat per Venceslaus Hammershaimb i després per l'emergent nacionalisme fèroe. Cal subratllar el fet que el debat va tener lloc entre els faroes i no entre ells i els danesos. La discussió va ser liderada per una banda pel Partit Unionista i per l'altra pel Partit d'Autogovern. Al final, el debat va trobar un compromís per a l'educació, per a la qual va ser acordat que el feroès s'usaria per a l'educació primària i desprès passaria al danès, perquè té una importància crucial en l'educació superior que es fa principalment a Dinamarca. Però, el debat no va acabar per tant, sinó que els defensors de l'idioma feroès van demanar l'ensenyament del feroès en tots els nivells i sobretot la introducció de l'assignatura d'ortografia i gramàtica feroesa de forma obligatòria. El parlament danès va acceptar la introducció de l'assignatura de feroès i va proposar mantenir el danès en l'educació secundària en algunes assignatures i donar les altres en feroès. Però el Partit Unionista es va oposar a aquesta ultima proposada, així que el parlament fèroe va rebutjar la proposta. Finalment, va ser l'elecció del Partit Social-Demòcrata al parlament fèroe que va fer passar la nova llei d'ensenyament en feroès que va ser aprovada pel govern danès el 1938. Va ser durant aquesta època històrica que el nacionalisme fèroe va tomar una orientació més bé política amb la creació dels partits polítics a les illes. Mes o menys alhora, l'idioma feroès va ser reconegut com a idioma eclesiàstic i avui en dia el clericat usa gairebé exclusivament el feroès. Finalment, el 1944, el feroès també va ser adoptat com a idioma judicial, igual com el danès. Encara que aquesta decisió fos presa durant l'ocupació britànica de les illes, es va mantenir després de la reincorporació en el Regne de Dinamarca.
Durant la segona guerra mundial, les illes van ser ocupades per les tropes britàniques mentre Dinamarca estava aliada a l'Alemanya nazi. Després de la guerra, les illes van ser tornades a Dinamarca, però una part de la població de les fèroe era favorable de la independència de Dinamarca. Així que el 1946, es va celebrar una votació pública sobre la secessió, la qual no es considera un referèndum, perquè el parlament no estava lligat pel resultat de la consulta popular. Encara que una petita majoria de la població va votar a favor de la independència, el parlament no va aconseguir cap acord sobre com implementar aquesta decisió, així que la coalició es va esfondrar. En els mesos següents, va sortir una nova coalició prodanesa de les eleccions parlamentàries. Així que el parlament va rebutjar la secessió del regne de Dinamarca, però va negociar, el 1948, un estatut d'autonomia molt àmplia amb Dinamarca. Aquest mateix els va permetre no seguir Dinamarca quan va adherir l’Unió Europea el 1973. També cal dir que les illes reben un ampli subsidi anual de l'estat central. Però, durant els anys 1990, dificultats econòmiques van començar a fer-se sentir amb el col•lapse de la indústria pesquera i les illes van haver de fer grans esforços per diversificar la seva economia. En els últims anys es va trobar petroli a prop de les illes i aquest descobriment dóna fe en l'existència de jaciments en l'àrea immediata. És que encara que l'economia feroesa s'hagi recuperat de la seva crisi, molts joves es van a estudiar i treballar a la península, el qual pot posar en perill el creixement econòmic.
Avui en dia, la població de les illes es reparteix en dues parts equivalents entre independentistes i unionistes. Però dins de cada camp, hi ha matisos sobre com atenir el seu objectiu. Alguns independentistes estan a favor d'una declaració immediata i unilateral d'independència, mentre altres prefereixen un procés progressiu amb el consens dels danesos. Alguns unionistes demanen un augment de l'autonomia de les illes sense perdre els forts llaços amb Dinamarca, mentre d'altres no volen cap canvi. Amb l'adopció d'un nou estatut el 1995, va ser adoptat el parlamentarisme i es van modernitzar l'estructura i el funcionament del parlament fèroe (Løgting). Actualment, una constitució pròpia esta en fase de planificació.
Partits polítics
El Partit d'Autogovern (Sjálvstýrisflokkurin), el Partit Popular-Autogovern Radical (Hin føroyski fólkaflokkurin - Radikalt sjálvstýri) i el Partit Republicà (Tjóðveldi) lluiten per a la independència total de les illes fèroe, encara que cada un representa una posició mes o menys moderada.
Per altra banda es troben el Partit Unionista (Sambandsflokkurin) i el Partit Socialdemòcrata (Javnaðarflokkurin). Els dos partits volen mantenir els llaços amb Dinamarca, encara que els unionistes són mes radicals que els socialdemòcrates.
« tornar
Tórshavn
Nombre d’habitants
48 839 l’any 2008
Llengües
L'idioma feroès és l'idioma oficial, igual com el danès, que s'ensenya a l'escola com a segona llengua.
Govern actual
Les illes fèroe són una província autònoma del regne de Dinamarca des del 1948. El primer ministre (Løgmaður) és Kaj Leo Johannesen. Progressivament, els feroesos han guanyat competències de l'estat central, excepte la defensa, els assumptes exteriors i el sistema legal que continuen sent competència de Dinamarca.
El Rigsfællesskabet és el terme que defineix les relacions entre les dues regions insulars de Dinamarca que s'autogovernen (Fèroe i Groenlàndia) i l'estat central. No és exactament una federació i les illes fèroe i Groenlàndia estan representades cada un amb dues cadires en el parlament danès, mentre Dinamarca no esta representat en el legislatiu de cap de les dues regions.
Evolució històrica
Les illes fèroe van ser noruegues fins a la dissolució de la unió entre Dinamarca i Noruega el 1814 amb el tractat de Kiel que va atorgar la supremacia de les illes a Dinamarca. Durant el segle XIX va ser desenvolupada una indústria pesquera molt important. El despertar de la nació fèroe, data de finals del mateix segle i a l'inici es va concentrar en la defensa de l'idioma feroès, el qual va ser més aviat orientat culturalment.
La fase històrica que va del 1908 al 1938 es denomina el conflicte de l'idioma. Es refereix al debat sobre l'ús i l'estatut respectivament de l'idioma feroès i del danès. Bàsicament, el problema va ser que el danès era l'idioma de l'església, de l'educació pública, del govern i judicial, mentre el feroès era l’idioma popular. Des de mitjans del segle XIX el feroès havia estat codificat per Venceslaus Hammershaimb i després per l'emergent nacionalisme fèroe. Cal subratllar el fet que el debat va tener lloc entre els faroes i no entre ells i els danesos. La discussió va ser liderada per una banda pel Partit Unionista i per l'altra pel Partit d'Autogovern. Al final, el debat va trobar un compromís per a l'educació, per a la qual va ser acordat que el feroès s'usaria per a l'educació primària i desprès passaria al danès, perquè té una importància crucial en l'educació superior que es fa principalment a Dinamarca. Però, el debat no va acabar per tant, sinó que els defensors de l'idioma feroès van demanar l'ensenyament del feroès en tots els nivells i sobretot la introducció de l'assignatura d'ortografia i gramàtica feroesa de forma obligatòria. El parlament danès va acceptar la introducció de l'assignatura de feroès i va proposar mantenir el danès en l'educació secundària en algunes assignatures i donar les altres en feroès. Però el Partit Unionista es va oposar a aquesta ultima proposada, així que el parlament fèroe va rebutjar la proposta. Finalment, va ser l'elecció del Partit Social-Demòcrata al parlament fèroe que va fer passar la nova llei d'ensenyament en feroès que va ser aprovada pel govern danès el 1938. Va ser durant aquesta època històrica que el nacionalisme fèroe va tomar una orientació més bé política amb la creació dels partits polítics a les illes. Mes o menys alhora, l'idioma feroès va ser reconegut com a idioma eclesiàstic i avui en dia el clericat usa gairebé exclusivament el feroès. Finalment, el 1944, el feroès també va ser adoptat com a idioma judicial, igual com el danès. Encara que aquesta decisió fos presa durant l'ocupació britànica de les illes, es va mantenir després de la reincorporació en el Regne de Dinamarca.
Durant la segona guerra mundial, les illes van ser ocupades per les tropes britàniques mentre Dinamarca estava aliada a l'Alemanya nazi. Després de la guerra, les illes van ser tornades a Dinamarca, però una part de la població de les fèroe era favorable de la independència de Dinamarca. Així que el 1946, es va celebrar una votació pública sobre la secessió, la qual no es considera un referèndum, perquè el parlament no estava lligat pel resultat de la consulta popular. Encara que una petita majoria de la població va votar a favor de la independència, el parlament no va aconseguir cap acord sobre com implementar aquesta decisió, així que la coalició es va esfondrar. En els mesos següents, va sortir una nova coalició prodanesa de les eleccions parlamentàries. Així que el parlament va rebutjar la secessió del regne de Dinamarca, però va negociar, el 1948, un estatut d'autonomia molt àmplia amb Dinamarca. Aquest mateix els va permetre no seguir Dinamarca quan va adherir l’Unió Europea el 1973. També cal dir que les illes reben un ampli subsidi anual de l'estat central. Però, durant els anys 1990, dificultats econòmiques van començar a fer-se sentir amb el col•lapse de la indústria pesquera i les illes van haver de fer grans esforços per diversificar la seva economia. En els últims anys es va trobar petroli a prop de les illes i aquest descobriment dóna fe en l'existència de jaciments en l'àrea immediata. És que encara que l'economia feroesa s'hagi recuperat de la seva crisi, molts joves es van a estudiar i treballar a la península, el qual pot posar en perill el creixement econòmic.
Avui en dia, la població de les illes es reparteix en dues parts equivalents entre independentistes i unionistes. Però dins de cada camp, hi ha matisos sobre com atenir el seu objectiu. Alguns independentistes estan a favor d'una declaració immediata i unilateral d'independència, mentre altres prefereixen un procés progressiu amb el consens dels danesos. Alguns unionistes demanen un augment de l'autonomia de les illes sense perdre els forts llaços amb Dinamarca, mentre d'altres no volen cap canvi. Amb l'adopció d'un nou estatut el 1995, va ser adoptat el parlamentarisme i es van modernitzar l'estructura i el funcionament del parlament fèroe (Løgting). Actualment, una constitució pròpia esta en fase de planificació.
Partits polítics
El Partit d'Autogovern (Sjálvstýrisflokkurin), el Partit Popular-Autogovern Radical (Hin føroyski fólkaflokkurin - Radikalt sjálvstýri) i el Partit Republicà (Tjóðveldi) lluiten per a la independència total de les illes fèroe, encara que cada un representa una posició mes o menys moderada.
Per altra banda es troben el Partit Unionista (Sambandsflokkurin) i el Partit Socialdemòcrata (Javnaðarflokkurin). Els dos partits volen mantenir els llaços amb Dinamarca, encara que els unionistes són mes radicals que els socialdemòcrates.
Comentaris
CLI_WritesComment
* Camps obligatoris
CATEGORIES
ÍNDEX DE PUBLICACIONS