Kurdistan
15/03/2012
Capital
Kirkuk
Nombre d’habitants
Les estimacions van de 25 a 30 milions d’habitants repartits entre Turquia, Iran, Iraq i Síria.
Llengües
El kurd (llengua indoiraniana) és la llengua pròpia dels kurds, però també parlen el turc, el persa i l’àrab.
Govern actual
Els kurds son una nació sense estat. L’únic territori kurd que gaudeix de un cert autogovern és el nord d’Iraq, que fou reconegut com territori autònom el 2005. L’idioma oficial es el kurd i te una democràcia parlamentaria amb president Massoud Barzani.
Evolució històrica
La regió del Kurdistan és un territori repartit entre Turquia, l'Iraq, Síria i Iran, històricament reclamat pel poble kurd. Arquetipus de la nació sense estat, els kurds veuen el seu territori dividit en quatre zones, cada una sota la sobirania d'un altre estat. Des de fa més de 2000 anys, els kurds viuen sota dominació estrangera, encara que durant el domini musulmà gaudien de cert autogovern. Va ser amb la creació del califat persa (shiita) y del califat otomà (sunnita) que el Kurdistan va ser separat per primera vegada. En la part otomana del territori, els kurds van viure bastant tranquil•lament fins al segle XIX, quan la ingerència otomana en la regió van provocar fortes tensions. A partir del 1806 hi va haver diverses rebel•lions independentistes que van seguir fins al 1880.
Amb els moviments, primer, dels joves otomans i desprès dels joves turcs, la persecució de les minories grega, kurda i armènia d'Anatolia es va intensificar. A finals del segle XIX, es va crear primer el grup dels joves otomans, intel•lectuals d’Estambul impregnats pels ideals occidentals que volien modernitzar l'Imperi Otomà, referit com l'Home Malalt. El 1908, es va formar el grup dels joves turcs, liderat per Kemal Atatürk, que volia crear una República Turca basada en ideals occidentals i va iniciar una campanya de reforma en tots els àmbits de la vida pública i privada.
Després de la Primera Guerra Mundial i la derrota de l'Imperi Otomà, el Tractat de Sèvres teòricament va reconèixer el dret d'autodeterminació dels pobles dels antics imperis. El Tractat de Sèvres, firmat a França el 10 d'agost del 1920, deixava l'antic Imperi Otomà gairebé sense territori, prèvia la creació d'un estat armeni i d'un estat kurd a Anatòlia oriental. La resta d'Orient Pròxim va ser repartida entre França i la Gran Bretanya, els guanyadors de la guerra. Però, els nacionalistes turcs, sota el comandament de Kemal Atatürk, es van aixecar contra el tractat i van combatre contra els grecs, els armenis i els kurds per mantenir tota Anatòlia. Després de l'esmentada guerra, les parts van firmar el Tractat de Lausanne el 1923 que anul•lava el Tractat de Sèvres i va reduir a cendres els somnis d'independència dels kurds. Va ser amb aquest tractat que el territori majoritàriament poblat per kurds es va dividir entre Síria (sota control francès), Iraq (sota control britànic), Iran, Turquia i la Unió Soviètica.
Després de la Segona Guerra Mundial i la descolonització d'Orient Pròxim i Orient Mitjà, van ser traçades les fronteres actuals dels quatre estats sobre els quals es reparteix el territori del Kurdistan. El 1946, els independentistes del recent creat Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), van proclamar en la part iraniana del Kurdistan la República de Mahabad. L'estat es va mantenir independent durant 12 mesos fins i tot que l'exercit iranià va ocupar la ciutat de Mahabad.
Durant la Guerra Freda, els independentistes kurds van mantenir una agitació contínua en tots els països en els quals es trobaven repartits. En el 1961, el PDK, també present a l'Iraq, va iniciar en l'esmentat país una guerra de guerrilla que va durar més de 10 anys. El 1979, els kurds d'Iran es van rebel•lar contra la instauració del regim teocràtic. El regim dels ulemes va contestar a la rebel•lió kurda cridant a la guerra santa contra els kurds.
Durant els anys 1980, les tensions en el Kurdistan van augmentar, sobretot amb la creació del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), actiu principalment a Turquia. En els anys 1990, la situació va escalar amb l'augment de l'activitat armada del PKK i també de la repressió. Després de la Guerra del Golf de 1991, es va produir un nou aixecament dels kurds a l'Iraq que va ser aixafat sense que les tropes estrangeres intervinguessin. El mateix any, a Turquia, la diputada kurda Leyla Zana, va ser acusada de separatisme i va ser detinguda. Un any mes tard, es va produir a Turquia l'anomenat "Newruz sagnant" (any nou, de vegades nomenat Nowruz), data en la qual l'exercit turc va matar a uns 200 manifestants kurds. A partir de aquesta època, el nacionalisme kurd va tenir els seus màrtirs.
A mitjan dels noranta, van sortir fortes divisions entre les diferents forces politiques kurdes que van desembocar en la guerra civil del Kurdistan iraquià entre 1994 i 1997. Es van enfrontar les milícies del PDK amb les de la Unió Patriòtica del Kurdistan (escissió del PDK). Paral•lelament, l’exèrcit turc va reforçar la seva repressió contra els rebels presents en la part sud-oriental de Turquia, en el seu intent de neutralitzar la seva activitat van destruir més de 3000 pobles. La detenció d'Abdullah Öcalan el 1999, va provocar fortes reaccions per part dels kurds a tot el món.
L'invasió de l'Iraq per EUA i els seus aliats van fer sorgir noves esperances per als kurds del nord de l'Iraq. Efectivament, van aconseguir una major autonomia i representació en el govern central desprès de la derrota de Saddam Hussein. La creació de la Regió Autonoma Kurda al nord de l'Iraq, va ser un aspecte central, vist que pel seu territori passen els rius Eufrates i Tigris i sobretot és on es troben la majoria de les reserves petrolíferes de l'Iraq. Aquest és també el cas a Iran i Síria.
Durant l'any 2008, els rebels kurds i l’exèrcit turc han tornat ha enfrontar-se regularment. El govern turc fins i tot va votar un permís per a l’exèrcit turc d'intervenir en l'Iraq, perquè els guerrillers kurds es van refugiar a les muntanyes iraquians. Des de l'estiu 2008, els enfrontaments entre els guerrillers del PKK i l'exercito turc han empitjorat. El mes d'octubre d’aquest any, van morir mes de 20 soldats turcs i diverses desenes de rebels kurds. Les bases del PKK situades a les muntanyes iraquians a la frontera amb Turquia, estan bombardejades gairebé a diari per les forces turques.
Partits polítics
Hi ha moltes formacions polítiques kurdes sobretot a l'Iraq i a Turquia. Es poden agrupar en 4 categories: els d'ideologia islamista, els d'ideologia marxista-leninista, els de tendència més aviat democràtica i els partits conservadors. El que els uneix és la seva lluita per al major reconeixement de Kurdistan a la independència total. A continuació es presenten alguns dels més de 50 grups polítics kurds:
El Partit dels Treballadors de Kurdistan (PKK), de tendència independentista i marxista, va ser fundat a Turquia el 1973. El seu braç armat, les Forces de Defensa Populars, i el partit mateix són considerats organitzacions terroristes per Turquia, EUA i la Unió Europea. El president del partit, Abdullah Öcalan, és condemnat a cadena perpètua per delictes de terrorisme i separatisme.
El Partit Revolucionari de Kurdistan (PSK) també és un partit kurd il•legal actiu a Turquia que defensa l'objectiu de crear un estat kurd independent basat en principis marxistes-leninistes.
El Partit Demòcrata de Kurdistan esta present als quatre països en els quals viuen els kurds, però no necessàriament mantenen contacte.
Els Falcons per a la Llibertat de Kurdistan (TAK) és un altre grup paramilitar que surt en la llista de formacions terroristes de Turquia. També són actius en el Kurdistan iraquià.
La Unió Patriòtica de Kurdistan (PUK) és una formació socialdemòcrata de l'Iraq que declara treballar per a la llibertat, l'autodeterminació, la democràcia i la pau per al poble kurd de l'Iraq.
Un altre partit kurd, present a Turquia, és l'Hereketa Islamiya Kurdistane, un moviment sunni establert en el 1993 que no està llistat com a organització terrorista pel govern turc. El Partit Islamista Kurd, grup actiu a Turquia i l'Iraq, tampoc esta llistat com grup terrorista. El seu objectiu principal és establir un govern islamista en el Kurdistan, un objectiu percebut per ells com una missió sagrada. Els partits islamistes estrangers també estan assentats en el Kurdistan i igual com Hamàs, Hizbollah també té escissions kurdes a l'Iraq i Turquia.
La diàspora kurda sempre ha estat molt mobilitzada i els kurds de l'estranger han creat organitzacions a tots els països d'acollida, com per exemple els instituts kurds de Paris, Brusselas, Estocolm, Berlin i Londres, també centres culturals i d'estudi com el Washington Kurdish Institute. Com una majoria de kurds van ser desplaçats del seu territori tradicional, de vegades de forma molt violenta, la diàspora kurda va crear un nacionalisme nomenat transnacionalisme. És a dir que no volen crear un estat kurd turc, iraquià, iranià o sirià, sinó que desitgen unificar tot el territori per crear un Kurdistan unit.
« tornar
Kirkuk
Nombre d’habitants
Les estimacions van de 25 a 30 milions d’habitants repartits entre Turquia, Iran, Iraq i Síria.
Llengües
El kurd (llengua indoiraniana) és la llengua pròpia dels kurds, però també parlen el turc, el persa i l’àrab.
Govern actual
Els kurds son una nació sense estat. L’únic territori kurd que gaudeix de un cert autogovern és el nord d’Iraq, que fou reconegut com territori autònom el 2005. L’idioma oficial es el kurd i te una democràcia parlamentaria amb president Massoud Barzani.
Evolució històrica
La regió del Kurdistan és un territori repartit entre Turquia, l'Iraq, Síria i Iran, històricament reclamat pel poble kurd. Arquetipus de la nació sense estat, els kurds veuen el seu territori dividit en quatre zones, cada una sota la sobirania d'un altre estat. Des de fa més de 2000 anys, els kurds viuen sota dominació estrangera, encara que durant el domini musulmà gaudien de cert autogovern. Va ser amb la creació del califat persa (shiita) y del califat otomà (sunnita) que el Kurdistan va ser separat per primera vegada. En la part otomana del territori, els kurds van viure bastant tranquil•lament fins al segle XIX, quan la ingerència otomana en la regió van provocar fortes tensions. A partir del 1806 hi va haver diverses rebel•lions independentistes que van seguir fins al 1880.
Amb els moviments, primer, dels joves otomans i desprès dels joves turcs, la persecució de les minories grega, kurda i armènia d'Anatolia es va intensificar. A finals del segle XIX, es va crear primer el grup dels joves otomans, intel•lectuals d’Estambul impregnats pels ideals occidentals que volien modernitzar l'Imperi Otomà, referit com l'Home Malalt. El 1908, es va formar el grup dels joves turcs, liderat per Kemal Atatürk, que volia crear una República Turca basada en ideals occidentals i va iniciar una campanya de reforma en tots els àmbits de la vida pública i privada.
Després de la Primera Guerra Mundial i la derrota de l'Imperi Otomà, el Tractat de Sèvres teòricament va reconèixer el dret d'autodeterminació dels pobles dels antics imperis. El Tractat de Sèvres, firmat a França el 10 d'agost del 1920, deixava l'antic Imperi Otomà gairebé sense territori, prèvia la creació d'un estat armeni i d'un estat kurd a Anatòlia oriental. La resta d'Orient Pròxim va ser repartida entre França i la Gran Bretanya, els guanyadors de la guerra. Però, els nacionalistes turcs, sota el comandament de Kemal Atatürk, es van aixecar contra el tractat i van combatre contra els grecs, els armenis i els kurds per mantenir tota Anatòlia. Després de l'esmentada guerra, les parts van firmar el Tractat de Lausanne el 1923 que anul•lava el Tractat de Sèvres i va reduir a cendres els somnis d'independència dels kurds. Va ser amb aquest tractat que el territori majoritàriament poblat per kurds es va dividir entre Síria (sota control francès), Iraq (sota control britànic), Iran, Turquia i la Unió Soviètica.
Després de la Segona Guerra Mundial i la descolonització d'Orient Pròxim i Orient Mitjà, van ser traçades les fronteres actuals dels quatre estats sobre els quals es reparteix el territori del Kurdistan. El 1946, els independentistes del recent creat Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), van proclamar en la part iraniana del Kurdistan la República de Mahabad. L'estat es va mantenir independent durant 12 mesos fins i tot que l'exercit iranià va ocupar la ciutat de Mahabad.
Durant la Guerra Freda, els independentistes kurds van mantenir una agitació contínua en tots els països en els quals es trobaven repartits. En el 1961, el PDK, també present a l'Iraq, va iniciar en l'esmentat país una guerra de guerrilla que va durar més de 10 anys. El 1979, els kurds d'Iran es van rebel•lar contra la instauració del regim teocràtic. El regim dels ulemes va contestar a la rebel•lió kurda cridant a la guerra santa contra els kurds.
Durant els anys 1980, les tensions en el Kurdistan van augmentar, sobretot amb la creació del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), actiu principalment a Turquia. En els anys 1990, la situació va escalar amb l'augment de l'activitat armada del PKK i també de la repressió. Després de la Guerra del Golf de 1991, es va produir un nou aixecament dels kurds a l'Iraq que va ser aixafat sense que les tropes estrangeres intervinguessin. El mateix any, a Turquia, la diputada kurda Leyla Zana, va ser acusada de separatisme i va ser detinguda. Un any mes tard, es va produir a Turquia l'anomenat "Newruz sagnant" (any nou, de vegades nomenat Nowruz), data en la qual l'exercit turc va matar a uns 200 manifestants kurds. A partir de aquesta època, el nacionalisme kurd va tenir els seus màrtirs.
A mitjan dels noranta, van sortir fortes divisions entre les diferents forces politiques kurdes que van desembocar en la guerra civil del Kurdistan iraquià entre 1994 i 1997. Es van enfrontar les milícies del PDK amb les de la Unió Patriòtica del Kurdistan (escissió del PDK). Paral•lelament, l’exèrcit turc va reforçar la seva repressió contra els rebels presents en la part sud-oriental de Turquia, en el seu intent de neutralitzar la seva activitat van destruir més de 3000 pobles. La detenció d'Abdullah Öcalan el 1999, va provocar fortes reaccions per part dels kurds a tot el món.
L'invasió de l'Iraq per EUA i els seus aliats van fer sorgir noves esperances per als kurds del nord de l'Iraq. Efectivament, van aconseguir una major autonomia i representació en el govern central desprès de la derrota de Saddam Hussein. La creació de la Regió Autonoma Kurda al nord de l'Iraq, va ser un aspecte central, vist que pel seu territori passen els rius Eufrates i Tigris i sobretot és on es troben la majoria de les reserves petrolíferes de l'Iraq. Aquest és també el cas a Iran i Síria.
Durant l'any 2008, els rebels kurds i l’exèrcit turc han tornat ha enfrontar-se regularment. El govern turc fins i tot va votar un permís per a l’exèrcit turc d'intervenir en l'Iraq, perquè els guerrillers kurds es van refugiar a les muntanyes iraquians. Des de l'estiu 2008, els enfrontaments entre els guerrillers del PKK i l'exercito turc han empitjorat. El mes d'octubre d’aquest any, van morir mes de 20 soldats turcs i diverses desenes de rebels kurds. Les bases del PKK situades a les muntanyes iraquians a la frontera amb Turquia, estan bombardejades gairebé a diari per les forces turques.
Partits polítics
Hi ha moltes formacions polítiques kurdes sobretot a l'Iraq i a Turquia. Es poden agrupar en 4 categories: els d'ideologia islamista, els d'ideologia marxista-leninista, els de tendència més aviat democràtica i els partits conservadors. El que els uneix és la seva lluita per al major reconeixement de Kurdistan a la independència total. A continuació es presenten alguns dels més de 50 grups polítics kurds:
El Partit dels Treballadors de Kurdistan (PKK), de tendència independentista i marxista, va ser fundat a Turquia el 1973. El seu braç armat, les Forces de Defensa Populars, i el partit mateix són considerats organitzacions terroristes per Turquia, EUA i la Unió Europea. El president del partit, Abdullah Öcalan, és condemnat a cadena perpètua per delictes de terrorisme i separatisme.
El Partit Revolucionari de Kurdistan (PSK) també és un partit kurd il•legal actiu a Turquia que defensa l'objectiu de crear un estat kurd independent basat en principis marxistes-leninistes.
El Partit Demòcrata de Kurdistan esta present als quatre països en els quals viuen els kurds, però no necessàriament mantenen contacte.
Els Falcons per a la Llibertat de Kurdistan (TAK) és un altre grup paramilitar que surt en la llista de formacions terroristes de Turquia. També són actius en el Kurdistan iraquià.
La Unió Patriòtica de Kurdistan (PUK) és una formació socialdemòcrata de l'Iraq que declara treballar per a la llibertat, l'autodeterminació, la democràcia i la pau per al poble kurd de l'Iraq.
Un altre partit kurd, present a Turquia, és l'Hereketa Islamiya Kurdistane, un moviment sunni establert en el 1993 que no està llistat com a organització terrorista pel govern turc. El Partit Islamista Kurd, grup actiu a Turquia i l'Iraq, tampoc esta llistat com grup terrorista. El seu objectiu principal és establir un govern islamista en el Kurdistan, un objectiu percebut per ells com una missió sagrada. Els partits islamistes estrangers també estan assentats en el Kurdistan i igual com Hamàs, Hizbollah també té escissions kurdes a l'Iraq i Turquia.
La diàspora kurda sempre ha estat molt mobilitzada i els kurds de l'estranger han creat organitzacions a tots els països d'acollida, com per exemple els instituts kurds de Paris, Brusselas, Estocolm, Berlin i Londres, també centres culturals i d'estudi com el Washington Kurdish Institute. Com una majoria de kurds van ser desplaçats del seu territori tradicional, de vegades de forma molt violenta, la diàspora kurda va crear un nacionalisme nomenat transnacionalisme. És a dir que no volen crear un estat kurd turc, iraquià, iranià o sirià, sinó que desitgen unificar tot el territori per crear un Kurdistan unit.
Comentaris
CLI_WritesComment
* Camps obligatoris
CATEGORIES
ÍNDEX DE PUBLICACIONS