Lapònia/Sáapmi

Capital
Kautokeino (capital simbòlica, Noruega)

Nombre d’habitants
Les estimacions van de 60.000 a 100.000 persones, de les quals la majoria viuen a Suècia.

Llengües
Llengua sami (família lingüística ugrofinesa); unes 30.000 persones parlen sami. Noruec, finès i suec.

Govern actual
El poble sami està reconegut com a minoria a Suècia, Finlàndia i Noruega. Gaudeix d'un reconeixement parlamentari a través de parlaments samis (Sámediggi) i d'un òrgan consultiu a nivell estatal. Aquests òrgans consultius es van crear a Noruega (1989), Suècia (1993) i Finlàndia (1996).

Evolució històrica
El poble sami és tradicionalment nòmada, per la qual cosa es reparteix per tot el nord d'Escandinàvia. Lapònia està repartida entre Noruega, Rússia, Suècia i Finlàndia. Fins i tot ben entrat el segle XX, el poble sami vivia molt allunyat de la resta de la població escandinava i mantenia la seva forma tradicional de vida. En el primer congrés sami, que va tenir lloc el 6 de febrer de 1917, es van establir les bases per al desenvolupament de l'actual cooperació entre nacions més enllà de les fronteres.
Fou a partir de la dècada dels 30 que aquesta regió va ser l'escenari de diversos canvis de sobirania territorial, sobretot durant la segona guerra mundial. Finlàndia va perdre una part de Lapònia en favor de la Unió Soviètica durant la Guerra d'Hivern, però aliant-se amb l'Alemanya nazi va recuperar aquest territori, aprofitant l’ocasió per annexar també terres històricament russes. Quan Finlàndia va canviar de bàndol i va firmar la pau amb la Unió Soviètica es va enfrontar a l'exèrcit alemany durant l'anomenada Guerra de Lapònia, que va devastar tota la regió.
Durant la guerra s'havien descobert jaciments de coure i níquel a Lapònia. Després de la guerra, es van trobar nous jaciments, i a finals dels anys 60, els quatre països sobre els quals s'estén Lapònia van implantar-hi indústries químiques, papereres i fins i tot nuclears.
El poble lapó no es va convertir en nació fins a partir de la dècada dels 60, quan van sorgir reinvidicaciones en relació amb el deteriorament de les seves condicions de vida. L’any 1986 va ser dissenyada la bandera sami pel Consell sami, una organització internacional no governamental amb membres d'organitzacions sami de Finlàndia, Noruega, Rússia i Suècia. Però serà durant els anys 90 que la identitat sami va rebre tot el reconeixement que es mereixia, a través dels fòrums de representació parlamentària. Anteriorment, polítics suecs i noruecs havien demanat perdó públicament per les discriminacions que havia sofert la comunitat sami. No hi ha dubte que la política d’imposició de la llengua i cultura noruega havia oprimit la nació sami i menspreat el seu mode de vida. Les seves tradicions havien estat considerades com primitives, gairebé incivilitzades, tot i que paradoxalment s'hagin convertit més tard en una veritable atracció turística. Durant el període d'imperialisme cultural noruec, les creences animistes/xamanistes sami i també la llengua sami van ser reemplaçats en part pel cristianisme i la llengua oficial de l'estat. Actualment, però es torna a posar de manifest un cert renaixement de la cultura sami. El Dia Nacional Sami, que es celebra el 6 de febrer, va ser instaurat el 2004 i simbolitza la unió de la nació sami a través de les fronteres.

Partits politics
Sámeálbmot bellodat (el partit del poble sami).