Notícies
07/08/2008
Pimec, Cecot, Foment i la Cambra de Comerç de Barcelona decebuts amb els incompliments del govern Zapatero
Segons explica l'Avui d'aquest dijous 7 d'agost, el món empresarial català no es queda impassible davant l’incompliment del govern central de no tancar un acord sobre les bases del nou finançament per a Catalunya en el termini de dos anys que fixava l’Estatut i que s’acaba, precisament, el proper dissabte dia 9. Destacats representants d’aquest àmbit han fet palesa la seva decepció per aquest incompliment i apressen l’executiu central i el de la Generalitat a no dilatar la recerca d’una entesa.
En unes declaracions recollides pel rotatiu barceloní, el president de Pimec, Josep González, aposta per forçar una decisió abans de la negociació dels comptes de l’Estat. “Una nova data suposaria un compromís i una pressió positiva. Un segon incompliment seria intolerable”, va apuntar el president de Cecot, Antoni Abad, que considera que el nou model hauria de tenir una aplicació als comptes de l’any que ve. Tant González com Abad van mostrar la seva “decepció” perquè el gabinet de Zapatero no es preocupi de complir les dates. El president de Pimec, que va aplaudir el front unitari del govern i CiU, va recordar l’incompliment sobre la data de publicació de les balances fiscals. Abad va alertar de “la mala pedagogia” que suposa “saltar-se” els calendaris i la necessitat de fer un repartiment equitatiu dels recursos de l’Estat. Un portaveu de Foment també va assenyalar a aquest diari que no es pot pretendre que el cicle econòmic actual marqui el nou model, el futur del país. Dit això, va advocar per no donar per perdut la resta del mes d’agost i seguir negociant a la recerca d’un acord satisfactori.
No és la primera vegada que el món empresarial català es posiciona amb relació als incompliments socialistes sobre el finançament català. Esperem que ells tampoc no afluixin. El benestar dels ciutadans de Catalunya és almenys tan important com la solidaritat que sempre se'ns exigeix amb la resta de l'Estat. Ja n'hi ha prou, d'aquesta injustícia, i està bé que empresaris i treballadors facin campanya a favor d'una tracte just per a Catalunya. A tall d’exemple, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, va apuntar que la seva entitat ha xifrat en 3.800 milions d’euros els diners que la Generalitat ha de rebre amb el nou model.
En unes declaracions recollides pel rotatiu barceloní, el president de Pimec, Josep González, aposta per forçar una decisió abans de la negociació dels comptes de l’Estat. “Una nova data suposaria un compromís i una pressió positiva. Un segon incompliment seria intolerable”, va apuntar el president de Cecot, Antoni Abad, que considera que el nou model hauria de tenir una aplicació als comptes de l’any que ve. Tant González com Abad van mostrar la seva “decepció” perquè el gabinet de Zapatero no es preocupi de complir les dates. El president de Pimec, que va aplaudir el front unitari del govern i CiU, va recordar l’incompliment sobre la data de publicació de les balances fiscals. Abad va alertar de “la mala pedagogia” que suposa “saltar-se” els calendaris i la necessitat de fer un repartiment equitatiu dels recursos de l’Estat. Un portaveu de Foment també va assenyalar a aquest diari que no es pot pretendre que el cicle econòmic actual marqui el nou model, el futur del país. Dit això, va advocar per no donar per perdut la resta del mes d’agost i seguir negociant a la recerca d’un acord satisfactori.
No és la primera vegada que el món empresarial català es posiciona amb relació als incompliments socialistes sobre el finançament català. Esperem que ells tampoc no afluixin. El benestar dels ciutadans de Catalunya és almenys tan important com la solidaritat que sempre se'ns exigeix amb la resta de l'Estat. Ja n'hi ha prou, d'aquesta injustícia, i està bé que empresaris i treballadors facin campanya a favor d'una tracte just per a Catalunya. A tall d’exemple, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, va apuntar que la seva entitat ha xifrat en 3.800 milions d’euros els diners que la Generalitat ha de rebre amb el nou model.
Notícies relacionades
Declaració institucional del M.H President de la Generalitat
Avui comença el debat d’investidura d’Artur Mas com a nou president de la Generalitat. Arrenca, doncs, una nova etapa en què, d’entrada, han desaparegut, o són a punt de desaparèixer, els líders que van pactar els dos tripartits. Ni Maragall, ni Carod-Rovira, ni Vallès, ni Saura, ni Baltasar, ni Bargalló, ni Vendrell, ni Benach, ni Huguet, ni Castells, ni Montilla,ni un llarg etcètera , ja no seran protagonistes de la política catalana en aquesta legislatur
Tafanejant per Internet vaig topar amb el blog de la diputada socialista al Congrés Lourdes Muñoz Santamaría. Muñoz, que és informàtica i especialista en la societat de la informació, va viure en primera persona el malson de l’huracà Katrina l’agost del 2005, ja que va quedar atrapada al Centre de Convencions de Nova Orleans.
Los catalanes no confiamos en la Administración central en materia de financiación. Los entes autonómicos deben gozar de una parte de la soberanía fiscal tan originaria y completa dentro de su ámbito como la del Estado. Debemos poder negociar en esta materia de tú a tú". Lo dijo quien fue presidente de Convergència, Ramon Trias Fargas, en el marco del debate constitucional de 1978. Y así lo recoge Jordi Amat en su excelente libro biográfico sobre el político catalán. Lamentablemente, Trias Fargas no consiguió su propósito en aquella negociación: ni los socialistas, ni tampoco los centristas de la UCD abonaron aquellas tesis. Tampoco los socialistas y los centristas catalanes.
El document del Cercle d’Economia Una nova legislatura i un doble objectiu: desenvolupar una efectiva gestió de govern i refer el pacte constitucional, té tan sols tres pàgines. Són tres full d’una importància cabdal. Ho han destacat molts comentaristes, sobretot perquè, com bé es deia en l’editorial de la Fundació CatDem de dijous passat, el document del Cercle d’Economia no és un memorial de greuges ni una crítica a cap govern en concret o contra una determinada política.
El camí cap a la sobirania serà llarg. De moment, per tant, cal passar l’examen de les eleccions de la tardor que ve. S’equivocarà, doncs, qui difongui la idea que en aquestes eleccions es dirimeix el grau de sobirania del país. Aquest no és el repte. L’únic que s’hi discutirà és qui ha de dirigir l’autonomia (perquè és el que tenim de moment) i qui genera més confiança per encarar la superació d’aquestes dues greus crisis. Plantejar-ho d’una altra manera fora un engany
L’absència dels consellers Carod-Rovira, Huguet, Saura, Baltasar i Castells a les llistes electorals d’ERC, ICV-EUiA i PSC, respectivament, és tot un símptoma que arriben canvis. Els dos tripartits, però especialment el segon, han estat vertaderes màquines de triturar polítics
El president de la patronal Cecot ha publicat un interessant article, Deixem-nos de fal·làcies, a l'Avui del diumenge 4 d'abril. Hi tracta la decisió del govern de Madrid d'apujar l'IVA amb l'excusa de voler pal·liar el dèficit públic. Reduir-lo, diu, exigeix lideratge, pedagogia i esforç: "La fórmula a aplicar a les finances públiques és 3A+C. A d'aprimament, d'agilitat i d'austeritat i la C de cooperació. Cooperació público-privada intensa, a fons."
Les llampants propostes polítiques de José Luís Rodríguez Zapatero fan aigües. Ja fa temps que el president espanyol sembla obsessionat a fer creïbles una bona colla de propostes que, segons ell i el seu executiu, haurien de permetre a Espanya avançar a bon ritme i deixar lluny –tan aviat com sigui possible– aquesta crisi que tant li va costar de reconèixer que existia i que ha situat Espanya entre els estats europeus de risc, amb xifres rècord d’atur.
Nou llibre de Montserrat Guibernau, Per un catalanisme cosmopolita (Angle Editoria), que va guanay el Premi d’Assaig Breu Eines que atorga la Fundació Josep Irla, el jurat del qual està format per Anna Maria Alabart, Guillem López-Casasnovas, Begonya Román, Antoni Segura i Eduard Voltas.
Segons una interessada i molt malintencionada caricatura, l'objectiu del liberalisme polític no és altre que l'aprimament de l'Estat i, a llarg termini, la seva transformació en una entitat decorativa que, en el si d'una societat desigual i regida només per la llei del més fort, ja no tindrà cap funció.
Un bon dia la borsa puja, i un altre baixa. De vegades, fins i tot, puja o baixa moltíssim. Com que ens hi juguem els quartets, aquestes oscil·lacions imprevisibles generen una explicable inquietud. De moment, però, ningú no ha estat capaç de dissenyar un model que faculti a fer prediccions, ni tan sols de caràcter aproximat: el nombre de variables que intervenen en el fenomen és tan al·lucinantment gran que la simple pretensió d'anticipar amb precisió un resultat concret resulta quimèrica.
Ahir, en la vetllada de la Nit del Pensament que organitza la Fundació CatDem, el jurat del XIIIè Premi Ramon Trias Fargas d'Assaig Polític va atorgar per unanimitat el guardó a Josep Vicent Boira, autor de l'assaig "La commonwealth catalano-valenciana. La formació de l'eix mediterrani al segle XX (Les relacions econòmiques de Catalunya i València). La dotació del premi és de 6.000€ i publicarà l'obra l'editorial L'Arquer del Grup 62
Viatge del director de la Fundació CatDem a Medellín, Colòmbia, per participar en el seminari Gobernança democràtica i participació ciutadana, coorganitzat amb la corporació Medellín ConSentido. Hi reflexxiona sobre la pobresa, la violència i la necessitat de canvi.
Dos articles d'Agustí Colomines, director de la Fundació CatDem. Un publicat a elsingulardigital, sobre els reptes que planteja el nou curs polític, i l'altre, publicat a l'Avui, sobre quina és la percepció que és té de Catalunya des de l'estranger.
Francesc Homs afirma que l’objectiu de CiU és sortir del règim comú mitjançant la introducció d’una clàusula d’excepció per a Catalunya a la LOFCA
Luís Recoder argumenta el no de CiU al nou model de finançament.
I els del mig, tu i jo, podem penjar-nos directament davant l’agència tributària. Per a un governant que viu al trenta-sis un ric és qui no passa set ni gana, vesteix pantalons sense sorgits i ensenya les ungles netes i ben tallades. Així que prepareu les butxaques. A força de gratar-les no hi quedarà ni la burilla que hi vàreu desar de menuts.