Empresaris, sindicats de classe i entitats cíviques faran avui dimarts un acte cívic a l'Ateneu Barcelonès on, units, reivindicaran que Catalunya compti amb un nou finançament: el pacte fiscal que defensa el Govern. L'acte rememora el 'missatge dels cinc presidents', quan el 1899 els presidents de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País, l'Ateneu Barcelonès, Foment del Treball, l'Institut Català de Sant Isidre i la desapareguda Lliga de la Defensa Industrial Catalana van demanar junts el concert econòmic per a Cataluya en un missatge per escrit a la reina María Cristina.

Durant els darrers anys nombrosos experts acadèmics han teoritzat sobre les característiques que té el lideratge femení i com contribueix en els diferents contextos socials i polítics. També des de la societat en general hi ha persones que es preocupen per aquest rol de les dones al món. The Council of Women World Leaders (Consell de Dones Líders Mundials) és una xarxa internacional formada per dones presidentes i primeres ministres. Des de fa quinze anys mobilitza les líders d’arreu del món per treballar conjuntament sobre temes que tenen una importància cabdal per a les dones. Enguany celebren el seu 15è aniversari. Per aquest motiu, el think tank nord-americà anomenat Woodrow Wilson International Center for Scholars va entrevistar dues membres del Consell: Mary Robinson (ex Presidenta d’Irlanda ( 1990-1997) i alta comissionada de les Nacions Unides pels drets humans), i Margot Wallström (alta representant per la Nacions Unides contra la violència sexista a les zones mundials amb conflictes). A les entrevistes que us oferim a continuació podreu escoltar les seves opinions sobre la situació actual de les dones que exerceixen lideratge arreu del món i quines són les seves perspectives pel futur. http://www.wilsoncenter.org/article/closing-the-gender-gap-women-leaders-force-mulitplier També us oferim l’enllaç on trobareu més informació sobre el Consell: http://www.wilsoncenter.org/about-the-council

<>

“La diferència entre un bon i un mal professor dura tota la vida”. Així ho demostra un nou estudi efectuat per economistes de les universitats de Harvard i Colúmbia. L’esmentat informe té molta rellevància perquè el tamany de la seva base de dades és enorme (un milió d’alumnes) i perquè el seguiment de l’alumnat ha estat exhaustiu en el temps: des de quart de primària fins a l’edat adulta.

<< Tot plegat molt pulcre i seré. No sé què passaria si el Govern decidís obrir una pàgina al web de la Generalitat íntegrament dedicada al dret de decidir. M’imagino que l’escàndol seria majúscul. Però, és clar, ni el PPC ni el mateix PSC són els conservadors, els laboristes o els liberal demòcrates escocesos, els quals representen el bloc, diguem-ne, “unionista”. >>

Diuen que una bona manera de superar les dificultats del present és fer un exercici d’imaginació i pensar què volem per al futur: com imaginem o desitgem que sigui l’esdevenidor sense les dificultats del present. No es tracta de fer una fugida endavant, sinó de pensar quina és la meta que volem atènyer i, per tant, quines són les dificultats o obstacles del present que ens poden impedir d’arribar-hi.

Més avall us oferim algunes de les reaccions destacades al comunicat dels agents polítics principals. També hem cregut adequat recuperar la conferència enregistrada a la CatDem l’octubre de 2009 sobre la mediació en la resolució de conflictes, a càrrec del coordinador de Lokarri, Paul Rios, un dels principals promotors de la Conferencia Internacional de Donostia.

Quina coincidència! La setmana passada van esdevenir-se dos fets espectaculars el mateix dia: la captura i linxament (per què ha estat això, oi?) de Muammar al-Gaddafi i l’anunci d’ETA d’abandonar definitivament les armes. No hi ha dubte que tots dos fenòmens passaran a la història, d’entrada per la transcendència que tenen i, sobretot, perquè representen el final d’una era. I què tenen en comú l’un i l’altre si, com és obvi, estan tan lluny geogràficament?

La Conferència Internacional per Promoure la Resolució del Conflicte al País Basc reunirà avui a Sant Sebastià l’exsecretari general de l’ONU Kofi Annan, l’exministre francès Pierre Joxe, a l’exprimera ministra noruega i membre de The Elders (grup de figures internacionals per la pau creat per Nelson Mandela), Gro Harlem Bruntland, i a tres figures imprescindibles del procés de pau nord-irlandès: el principal negociador britànic, Jonathan Powell, cap de gabinet de Tony Blair; el líder de Sinn Féin, Gerry Adams; i l'exprimer ministre irlandès Bertie Ahern.

A l’anterior article us anunciava que aquest estiu s’han inaugurat a Skopje, la capital de Macedònia, dos llocs de memòria. Us vaig parlar del primer, l’impressionant monument en honor de l’emperador Alexandre el Gran. Avui us parlaré del segon, que és situat a cinc minuts caminant del primer. Es tracta d’un museu dedicat a l’Holocaust.

El portaveu de CiU al Senat, Jordi Vilajoana, acompanyat d’Eva Parera, Coralí Cunyat i Joan Maria Roig –tots quatre senadors designats pel Parlament de Catalunya-, ha comparegut avui davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya per ratificar que demà en el debat a la Cambra Alta sobre la reforma constitucional CiU no votarà i defensarà les vuit esmenes del Grup amb l’objectiu de frenar la laminació de competències autonòmiques.

El director de Política Lingüística d'Aran, Jusèp Loís Sans, no es cansa d’explicar que la situació de l'aranès és delicada: “cada any deixen de parlar-lo una mitjana d'entre un 1 i un 1,5% de la població d'Aran” —va dir en unes declaracions de no fa gaires dies. Actualment, l’aranès és la llengua habitual del 23,4% dels poc més de 10.000 habitants d'Aran, mentre que el castellà és la llengua habitual del 38%.

Declaració institucional del M.H President de la Generalitat

El cicle electoral que va començar el 28-N i que acabarà l’any vinent amb les eleccions a Corts ha capgirat la política catalana. Des d’aquell 2003 en què el rampant tripartit celebrava que el poder de CiU hagués quedat reduït a l’Ajuntament de Sant Cugat fins ara, el canvi és radical. Com va confessar amb lucidesa postmortem Josep-Lluís Carod-Rovira, la pretensió de reduir —i en el cas d’ERC, de substituir— la coalició nacionalista al no-res ha fracassat.

"No fa gaire vaig generar una petita polèmica per una piulada meva al Twitter en veure dos joves uniformats a la manera dels Escamots d'Estat Català (és a dir, amb la camisa verda, per bé que a la fotografia em va semblar que era marró clar, i els corretjams de cuiro que donaven el toc militaritzat que tenien) en l'homenatge als germans Badia. Exactament vaig escriure: 'Un grup ha homenatjat els germans Badia i els feixistitzants Escamots. És com homenatjar les Patrulles de Control. Una colla d'assassins'. A partir d'aquell moment vaig rebre tota mena d'insults i amenaces, que és una de les pràctiques habituals en les sempre exaltades xarxes socials". Podeu llegir l'article sencer, publicat a l'Avui el 30/05/11, al Blog d'Agustí Colomines.

"A molts llocs del món la política i l’esfera acadèmica no es donen l’esquena. Al contrari, estableixen una estreta col·laboració. Afortunadament, els diré. Almenys per a mi. A més, en algunes tradicions polítiques, especialment en l’anglosaxona, hi ha acadèmics que han travessat la frontera per passar a l’arena política." Aixi és com va començar la seva intervenció el director de la fundació en l'acte inaugural del seminari Internaciona "Les petites nacions en un costext de crisi. Buscant la sortida", que va tenir lloc a l'edifici MediaTIC de la UOC entre el 25 i el 27 de maig

"Què explica la victòria esclatant de l’SNP a les darreres eleccions escoceses? No hi ha un factor únic, però segurament hi ha influït, i molt, el lideratge fort (en el sentit anglès que hi dóna Joseph Nye) d’Alex Salmond, el primer ministre escocès". Podeu llegir l'article sencer, publicat a El Temps el 17/05/11, al Blog d'Agustí Colomines.

Ja fa temps que em cansen les actituds, diguem-ne, políticament correctes. L’últim sobresalt en aquest sentit és l’opinió expressada per la coordinadora d’Amnistia Internacional a Catalunya (AI) Imma Guixé, en presentar l’informe anual 2011 sobre la situació dels Drets Humans al món i, en concret, a Espanya.

En el marc de l'Aberri Eguna d’enguany, Iñigo Urkullu, president del PNB, va deixar anar que tenia seriosos dubtes sobre la sinceritat de la reflexió de l'esquerra abertzale amb relació a la pau. La interpel·lació anava dirigida als integrants de Bildu, la plataforma electoral que s’ha empescat l’esquerra abertzale després de la il·legalització de Sortu, per poder concórrer a les eleccions del 22-M amb EA i Alternatiba

"Si servidor fos dona no hauria acceptat la invitació del FC Barcelona per seure a la Llotja del Camp Nou dissabte passat. La iniciativa dels dirigents barcelonistes d’invitar 147 dones a la Llotja com una forma de commemorar —ells en van dir homenatjar— per avançat el Dia de la Dona Treballadora, que s’escau el 8 de març, és un cop d’efecte i prou."