Llegeixo al diari que la prova de Geografia de la selectivitat d’aquests dies preguntava als alumnes sobre els biocombustibles com a solució del canvi climàtic i la seva perillosa incidència a la crisi alimentària. M’envaeix una inusitada estupefacció. Em sembla bé que l’ensenyament secundari vulgui estimular l’esperit crític i que no es desentengui de l’actualitat –tot i que això no hauria de suplantar la seva funció essencial, que és proporcionar mètode i coneixements sòlids. Ara bé, que la prova de selectivitat s’ocupi d’un tema que és font de controvèrsia científica –a més de política– em sembla una exageració. Qui pot valorar adequadament les respostes? Fa més de 25 anys que m’interesso pels temes de sostenibilitat. Llegia sobre la matèria molt abans que esdevingués un lloc comú i tothom se’n tornés un especialista. Fins i tot, en parlava davant audiències minoritàries, que sovint m’escoltaven amb simpàtica condescendència. He seguit la qüestió dels biocombustibles amb interès. He engolit uns quants informes sobre la matèria. I no m’he format una idea clara de quin és el rol que poden jugar realment en la lluita contra el canvi climàtic i tinc la impressió que se’ls incrimina indegudament en la crisi alimentària. Potser sóc un presumptuós, però em fa l’efecte que, si jo no sé què respondre a la pregunta, més difícil ho tindran els alumnes de selectivitat. I també em fa l’efecte que seria preferible que, en aquests exàmens, s’evités la temptació de la moda i s’optés per interrogar sobre aspectes formatius més essencials.
De totes maneres, és probable que estigui equivocat i que l’ensenyament d’avui preconitzi i incentivi la idea que es pot opinar de qualsevol tema encara que sigui complex, d’escassa unanimitat entre els experts i amb una informació basada en notícies de premsa. Dec ser d’una altra era històrica, la pretertuliana.
Aquest i d'altres articles de'n Pere Torres podeu trobar-los publicats al seu bloc
El Comité de Ministres va fer públic ahir dia 11 de desembre de 2008 un informe sobre la situació de les llengües minoritàries a Espanya. L'informe ha estat elaborat per un Comité d'experts independents que verifica la posada en pràctica de la Carta europea de llengües regionals o minoritàries.
Una colla d’entitats de la societat civil catalana i d’institucions públiques que ofereixen serveis que fomenten el civisme i la cultura a la societat, preocupades per la situació de l’educació a casa nostra, volem posar a la consideració de la societat catalana la següent declaració, que emmarca els compromisos sectorials amb l’educació que estem disposats a assumir en els nostres àmbits respectius
Ara que ha plogut tantíssim, ara que no sembla haver-hi cap problema de subministrament d'aigua ni a curt ni a mitjà termini, convindria parlar en profunditat de les sequeres endèmiques que pateix aquest país, i de les infraestructures necessàries per pal·liar-les. Ara, tot just ara, sembla el moment més oportú per obrir un gran debat polític sobre la qüestió. Suposo que algun -o molts- lectors hauran mirat de reüll la foto que encapçala aquest article, tot pensant: aquest senyor cada dia està més tocat del bolet (o coses pitjors). Potser algú, fins i tot, ha afegit: podent parlar del cotxe del president del Parlament de Catalunya, o de l'óssa Hvala i les seves generoses contribucions a la biodiversitat del Pirineu, per què dimonis hem de perdre el temps amb un tema que ja no té el més mínim interès?
Més de 8000 líders mundials responsables de la presa de decisions sobre desenvolupament sostenible participen a aquesta trobada organitzada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
Del 22 al 24 de maig de 2008 es va celebrar a la Seu d’Urgell el 4t Congrés “Educació i Entorn”, organitzat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell
Segons diversos intel•lectuals i científics de gran prestigi com Stephen Hawking, el canvi climàtic es presenta com un dels problemes més importants que tota la humanitat haurà d’afrontar durant el segle XXI. Just abans d’ahir, dilluns 29 de setembre, l’Agència Mediambiental Europea (EEA) va publicar el seu darrer informe referent al canvi climàtic i les seves greus repercussions que pot tenir, sobretot, a Europa.
"El 1218 neix la primera Universitat espanyola a Salamanca. Pràcticament 800 anys després, tan sols 10 dones han aconseguit el mèrit de convertir-se en rectores de la Universitat pública en tot l’Estat."
Pots llegir la resta de l'article al Blog de la Comissió Dones en l'Espai Públic.
"En els darrers dies han aparegut una sèrie de dades oficials que confirmen una tendència malauradament consolidada, que es reprodueix arreu, allà on mirem i ens preguntem: la normalització de la igualtat home-dona està a les beceroles, sí."
Generalment, quan un historiador ha d’explicar el significat històric de la Diada Nacional de Catalunya, acostuma a recórrer a l'explicació (però, de vegades tan sols a la narració) dels fets ocorreguts entre el 1700 i el 1714 i, en concret, durant la defensa de Barcelona que va acabar amb la derrota de l'11 de setembre
El sociòleg català Manuel Castells, ponent del Fòrum de l’Associació Internacional de Sociologia (ISA) de Barcelona ha publicat un article a la Vanguardia sobre la presència de l’independentisme a les actuals relacions internacionals. Podeu llegir l’article sencer al Blog de la Comissió Internacional.
El cost de no disposar d'una única seu del Parlament és de més de 200 mil·lions d'euros l'any. Us imagineu les polítiques socials, econòmiques, culturals, etc.... que es podrien fer amb aquests diners?