El Cercle d'Economia ha presentat un document -Per a una resposta urgent a una crisi greu. La necessitat d'un acord soial i econòmic- en el que, a més d'analitzar les causes més estructurals de l'actual crisi econòmica de caràcter global, en subratlla les peculiaritats pròpies de l'economia catalana i espanyola. El Cercle aposta per un gran acord entre agents socials, econòmics, sindicals i institucionals de cara a generar la confiança necessària per a reduir l'impacte de la crisi i trobar les receptes necessàries per a superar-la.
En l'etapa de la Globalització en la qual vivim Europa s'ha vist sacsejada per una crisi que s'inicià amb la importació d'hipoteques considerades tòxiques pel seu escàs valor real i també pel comportament de molts governs, que des de feia anys necessitaven més recursos que els que produïen. Quantes vegades no hem sentit o llegit que es comportaven per damunt de les possibilitats?
n resposta a l'article “Regional Debts Add Woe in Spain” publicat el 30 de desembre al New York Times, el conseller d'Economia i Coneixement, el Dr. Andreu Mas-Colell, va dirigir ahir una carta a l'editor del diari. En el seu escrit, el conseller replica que la responsabilitat dels problemes fiscals a Espanya no pot recaure majoritàriament en les regions, com assegura l'article del NY Times.
Aquesta profunda reestructuració a Catalunya ja fa uns anys que ha començat en l'ampli camp de les empreses. El teixit extens i divers de la petita i mitjana empresa ha viscut i viu amb intensitat, angoixa i amb creativitat la necessitat de fer al salt a una nova etapa. La reestructuració en aquest camp ha estat i es viscuda amb l'afany de qui veu com de l'encert en depèn la continuïtat a través de la renovació.
Dimecres passat, el president dels EUA, Barack Obama, va pronunciar un important discurs a la Universitat George Washington de la capital nord-americana. Va poder seguir-lo tothom que va voler, ja que va ser retransmès pel canal de televisió per cable C-SPAN, especialitzat en política, i que ara el té penjat en una de les pàgines del seu web.
"El passat divendres dia 1 d'octubre, quasi a l'una del migdia, l'enorme capçal de tall de 6,75 metres de diàmetre de la tuneladora S-510 Sabadell va començar a girar. S'iniciava la perforació dels 2,9 km de túnel que amb 5 estacions ajudarà a canviar la ciutat, posant les bases de la mobilitat de les properes dècades."
El president de la patronal Cecot ha publicat un interessant article, Deixem-nos de fal·làcies, a l'Avui del diumenge 4 d'abril. Hi tracta la decisió del govern de Madrid d'apujar l'IVA amb l'excusa de voler pal·liar el dèficit públic. Reduir-lo, diu, exigeix lideratge, pedagogia i esforç: "La fórmula a aplicar a les finances públiques és 3A+C. A d'aprimament, d'agilitat i d'austeritat i la C de cooperació. Cooperació público-privada intensa, a fons."
Les llampants propostes polítiques de José Luís Rodríguez Zapatero fan aigües. Ja fa temps que el president espanyol sembla obsessionat a fer creïbles una bona colla de propostes que, segons ell i el seu executiu, haurien de permetre a Espanya avançar a bon ritme i deixar lluny –tan aviat com sigui possible– aquesta crisi que tant li va costar de reconèixer que existia i que ha situat Espanya entre els estats europeus de risc, amb xifres rècord d’atur.
Nou llibre de Montserrat Guibernau, Per un catalanisme cosmopolita (Angle Editoria), que va guanay el Premi d’Assaig Breu Eines que atorga la Fundació Josep Irla, el jurat del qual està format per Anna Maria Alabart, Guillem López-Casasnovas, Begonya Román, Antoni Segura i Eduard Voltas.
Segons una interessada i molt malintencionada caricatura, l'objectiu del liberalisme polític no és altre que l'aprimament de l'Estat i, a llarg termini, la seva transformació en una entitat decorativa que, en el si d'una societat desigual i regida només per la llei del més fort, ja no tindrà cap funció.
Dos articles d'Agustí Colomines, director de la Fundació CatDem. Un publicat a elsingulardigital, sobre els reptes que planteja el nou curs polític, i l'altre, publicat a l'Avui, sobre quina és la percepció que és té de Catalunya des de l'estranger.
I els del mig, tu i jo, podem penjar-nos directament davant l’agència tributària. Per a un governant que viu al trenta-sis un ric és qui no passa set ni gana, vesteix pantalons sense sorgits i ensenya les ungles netes i ben tallades. Així que prepareu les butxaques. A força de gratar-les no hi quedarà ni la burilla que hi vàreu desar de menuts.
Segons un conseller republicà del govern Montilla, ara resulta que hem de resignar-nos davant el mal finançament que s’augura atès els reiterats incompliments de Rodríguez Zapatero.
En la conferència inaugural de la tercera edició del curs Pensar el lideratge, organitzat per la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE, l’expresident del PNB Josu Jon Imaz va pronunciar la conferència "Lideratge polític i lideratge empresarial: una comparació"
Allò que ara cal (ja fa setmanes) són mesures efectives per a que Catalunya en pugui sortir el més ràpidament possible i, fins i tot, que permetin reforçar el nostre posicionament econòmic al món. D’això, el president de la Generalitat en va parlar ben poc!
L’economia catalana no pot seguir emmirallant-se amb la resta de l’Estat espanyol pel que fa al seu grau d’internacionalització i creure que les coses no estan anant del tot malament (del 1990 al 2002 les exportacions catalanes passaven del 23,8% al 28,1% del total d’Espanya). A tort i a dret, les empreses s’estan tirant de cap a tenir una major presència internacional com a via per treure’n més profit a la globalització en forma d’accés a mercats amb major expansió, mercats amb mà d’obra menys costosa o amb clar incentius fiscals.