República Autònoma de...

Capital
Simferòpol

Nombre d’habitants
1.973.185 l’any 2007 (en disminució)

Llengües
Tàrtar de Crimea, Rus, Ucraïnès

Govern actual
Crimea és una república parlamentària basada en la Constitució de Crimea. El poder executiu està liderat per un Consell de Ministres i un Primer Ministre elegit pel poder legislatiu, amb l'acord del president d'Ucraïna. L'actual primer ministre és Víctor Plakida i el president del parlament és Anatoly Gritsenko.

Evolució històrica
Després d'haver estat sota la influència de gran quantitat de regnes, la península de Crimea va ser incorporada a l'imperi rus, seguit per la Unió Soviètica i finalment l'estat independent d'Ucraïna. Després de la creació l’any 1921 de la República Socialista Soviètica Autònoma de Crimea, la població d'origen tàrtar i grega van ser perseguides per Stalin. Amb la col•lectivització van perdre la seva terra i el rus progressivament va reemplaçar les seves llengües vernacles.
Durant la segona guerra mundial, Crimea va ser l'escenari d'un dels més ferotges enfrontaments entre els exèrcits nazi i rus, doncs Crimea formava part de les terres que el règim nazi volia repoblar amb alemanys a l'est d'Europa. Després d'haver recuperat Sebastopol i la resta de Crimea, Stalin va continuar la seva neteja ètnica i cultural. El 18 de maig del 1944 la totalitat de la població tàrtar va ser deportada en el que s’anomenà el Sürgün (exili, en tàrtar). Stalin va justificar aquest desplaçament forçat amb l'acusació que els tàrtars havien col•laborat amb les forces nazis. El 26 de juny del mateix any la població armènia, búlgara i grega va ser deportada al seu torn i va patir grans pèrdues humanes, tal com havia passat anteriorment amb els tàrtars. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, les poblacions llavors deportades van començar a tornar a la terra dels seus avantpassats. Un nou conflicte, encara actual, va sorgir quan els tàrtars van reclamar la devolució de les seves terres que, mentrestant, havien estat repoblades per famílies russes.
L’any 1954, Crimea va deixar de dependre administrativament de la Republica Federal Socialista i Soviètica Russa, per fer-ho de la República Socialista i Soviètica Ucraïnesa. Aquesta és la raó principal per la qual, avui en dia, Crimea forma part de la República d’Ucraïna. Malgrat això, van sorgir moltes tensions entre l'estat central i la població majoritàriament russes de la península. Entre 1991 i 1993 van tenir lloc múltiples referèndums, i Crimea va ser declarada independent mesos abans que l'estat central de la República d’Ucraïna atorgués un estatut d'autonomia a la península.
L’any 1998 va ser adoptada la constitució vigent en l’actualitat, provocant el canvi de nom oficial, que passà de Crimea a República Autònoma de Crimea.
Val a dir que els conflictes a Crimea no tenen orígen exclusivament en les confrontacions de la població prorussa i la població proucraïnesa; la península és també un lloc d'enfrontament geoestratègic entre Rússia, Ucraïna i els seus aliats respectius. Les tensions dels últims anys, però, s’han calmat en gran mesura gràcies al Tractat d'amistat, cooperació i associació entre Ucraïna i Rússia. Mitjançant aquest tractat, Rússia va reconèixer les fronteres d'Ucraïna a canvi de l'ús de les bases militars de Crimea.

Partits polítics
Al parlament, Verkhovna Rada, hi tenen representació els següents partits: "Za Yanukovycha" (el partit de les regions ucraïneses, prorus); "Soiuz"; "Kunytsyna"; el partit comunista ucraïnès; el moviment popular ucraïnès; el bloc de Yiulia Timoshenko; el bloc de Natalia Vitrenko i el "Ne Tak".