24d' Abril de 2014
PRESENTACIÓ
Fundació Catalanista i Demòcrata -CatDem-

La Fundació CatDem és una plataforma de pensament polític que difon idees i fomenta debats per promoure el catalanisme i la democràcia. Si entre els anys 2007 i 2010 la Fundació CatDem va contribuir a construir la Casa Gran del catalanisme amb un esperit transversal per encarar el debat sobre les conseqüències de la globalització, l'increment de la diversitat i del pluralisme des del punt de vista social, cultural, lingüístic i religiós, ara el nostre propòsit és contribuir a donar arguments per fer el necessari salt endavant cap a la plena sobirania. El repte és passar del nacionalisme clàssic, renaixentista, basat en la defensa de la llengua i la cultura catalanes a un catalanisme cosmopolita, dialogant i integrador que promogui la identificació dels individus, independentment del seu origen, amb un projecte nacional compartit.

A finals del 2010 la CatDem va rebre l’encàrrec d’omplir de contingut la proposta de transició nacional que havia fet el president Artur Mas en el discurs d'investidura de novembre del 2010. La transició nacional consisteix, d’entrada, en el trànsit de l'autonomisme al sobiranisme, cosa que només es pot fer reforçant el sentit de catalanitat de la majoria social del país. Però el trànsit d’una situació a l’altra segurament s’haurà de fer en etapes, la primera de les quals és la proposta de pacte fiscal, en la línia del concert econòmic.

La proclamació immediata de la sobirania de Catalunya no depèn tan sols de l'aritmètica parlamentària. Plantejar-ho així és creure en les solucions “màgiques”, irreals, que recolzen en la idea que amb l'argument moral de la dignitat ja n'hi ha prou perquè una aspiració política es compleixi. Però la sobirania de Catalunya no és, almenys en el context geopolític que ens condiciona, una qüestió moral. La plena sobirania no sobrevindrà perquè creguem que és just que així sigui. Ni el món ni la política no actuen segons aquesta lògica. Potser fóra bo tenir present que, aquí i a arreu, el reclam de justícia topa, precisament, amb aquesta indiferència que ha ofegat la llibertat i la tradició republicana de la solidaritat quan les circumstàncies ho han reclamat. Tots els conflictes del món són resultat, per bé que no exclusivament, d'aquesta apologètica indiferència.

Catalunya ha conegut durant la seva historia formes molt diverses d'indiferència. La indiferència espanyola cap a Catalunya ha augmentat a mesura que Espanya anava creixent i es modernitzava econòmicament i políticament. La maduració de la democràcia espanyola no ha ajudat a fer més permeable el pensament espanyol a la idea d'autogovern i de llibertat. Ha tingut l'efecte contrari, precisament. La força centrípeta de l'espanyolisme no tan sols no ha minvat sinó que ha augmentat d'una manera angoixant. Durant la discussió de l'Estatut del 2006 es va poder constatar dramàticament. L'ofensiva homogeneïtzadora espanyola parteix del supòsit que la pluralitat nacional d'Espanya és un invent que els nacionalistes bascos i catalans van imposar en la Constitució del 1978. La diferència entre el que va passar el 1982 amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre la LOAPA i el que està passant després de la sentència del mateix tribunal sobre l'Estatut del 2006 és el resultat d'aquest gir en el pensament polític dominant actualment a Espanya.

L'aspecte positiu d'aquesta indiferència o de l’agressivitat és que el desvetllament nacional català cada vegada és més sòlid. El nombre de persones que creuen que cal fer alguna cosa perquè el país no s'enfonsi creix dia a dia. Hi ha ajudat, és clar, les conseqüències negatives de la gran crisi econòmica, que han posat al descobert les limitacions de l'autogovern. Ha estat un bon argument per obrir els ulls als indiferents interns, que tanmateix encara són molts. Segurament, una gran majoria de gent no comprèn “el dret metafísic de ser” però sí que pot veure quins són els efectes de la iniquitat, perquè sovint els pateix en carn pròpia, basada en la mentida i en un caduc principi de solidaritat.

La missió de la Fundació CatDem és, doncs, aglutinar aquest desvetllament nacional per tal d’encarar el futur amb optimisme i amb valentia. El camí de la transició nacional no serà fàcil, més aviat serà costerut, però el benestar social, polític i econòmic requereix paciència i no defallir. I per no fer-ho cal, d’entrada, estar preparats intel·lectualment. En aquest web trobareu tota mena de materials per reflexionar i fer reflexionar. Esperem que us siguin útils.


La Fundació CatDem és membre de les xarxes internacionals European Liberal Forum i European Network of Political Foundations.