Aquest dimecres els venedors de top manta van retornar a la il·legalitat. La setmana passada la Generalitat, els ajuntaments i els comerciants van arribar a un acord que deixava sense validesa el pacte que van arribar els consistoris del Vendrell i Calafell amb els manters. L’acord té una cara positiva però pot amagar-ne, al mateix temps, una altra de força negativa.

Avui comença a Washington un nou procés de negociació entre palestins i israelians. Es tracta del quart intent des del 1993. El primer va tenir lloc a Oslo aquell any, i després el seguiren Camp David el 2003 i Annapolis el 2007. Aquest cop, é el president nord-americà Barack Obama qui avala un nou intent per aconseguir un acord polític que permeti el final d'un conflicte que ha provocat un patiment humà incalculable des de mitjan segle passat.

Avui comença a Washington un nou procés de negociació entre palestins i israelians. Es tracta del quart intent des del 1993. El primer va tenir lloc a Oslo aquell any, i després el seguiren Camp David el 2003 i Annapolis el 2007. Aquest cop, é el president nord-americà Barack Obama qui avala un nou intent per aconseguir un acord polític que permeti el final d'un conflicte que ha provocat un patiment humà incalculable des de mitjan segle passat.

La Fundació Catdem aixeca de nou la persiana i recupera els editorials. Per tant, comencem el curs. Un curs que s’acabarà –tard o d’hora– amb la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya. L’estiu ha transcorregut amenitzat pel ridícul sainet d’una part del món independentista que de tant buscar una candidatura única ha acabat deixant al doctor Joan Carretero en fora de joc. En fi, una mica més de descrèdit i una llàstima.

El curs polítics s'ha acabat. I ho ha fet de molt mala manera. És una llàstima que la legislatura hagi acabat amb l'evidència que hi ha qui no sap fer política sense embrutar-la. Nosaltres n'hem patit les conseqüències. Però bé, d'on no n'hi ha no en pot rajar, diu la dita. Esperem que en tornar de vacances les coses millorin. O si més no,

El Parlament de Catalunya va aprovar ahir la iniciativa legislativa popular (ILP) que modifica l'article sis de la Llei de Protecció dels Animals per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. La llibertat de vot que els grups de CiU i PSC havien anunciat abans de la votació va crear més expectatives de les necessàries. Finalment, els diputats favorables a prohibir les curses de braus a Catalunya a partir del 2012

El curs polític s’acaba amb molt males notícies, que inclou un nefast estil de fer política per part de la coalició governant. Una d’aquestes notícies dolentes és que el català recula greument. Això és el que es desprèn de les dades de l’informe de política lingüística que va presentar el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira. En només cinc anys ―només cinc!―. tots els quals corresponents a l’etapa del govern d’esquerres i catalanista,

L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va presentar ahir al parlament el seu informe sobre les irregularitats detectades en la gestió del Palau de la Música. Del capítol de conclusions crida l'atenció que l'OAC determini que no està en condicions "ni d'afirmar ni de descartar que Convergència Democràtica de Catalunya hagi obtingut directament finançament al marge de la llei, aprofitant-se de l'estructura del Palau".

Un estudi conjunt entre la Universitat d’Oxford i la Universitat Autònoma de Barcelona conclou que els electors dels partits que tradicionalment s’han adscrit a ideologies pròximes a l’esquerra són els que avui nodreixen de vots formacions d’extrema dreta. És el cas del Front Nacional de Jean-Marie Le Pen o del BZÖ del desaparegut Jörg Haider, però també el de Plataforma per Catalunya (PxC), la formació del vigatà Josep Anglada.

“Hem d’acabar amb la crosta progre i amb l’esquerra casposa. Aquest país s’ha fet treballant i és profundament liberal.” Aquesta taxativa sentència va sortir de la boca de Joan Puigcercós, líder d’Esquerra Republicana, en una entrevista publicada al diari Avui fa tot just un any. El mateix Puigcercós fa dos anys va fer una conferència davant la plana major del seu partit i els va etzibar, amb tota la tranquil·litat del món, que

“Avui hem de donar resposta a l’interrogant que la sentència del Tribunal Constitucional ha plantejat a la societat catalana: Podem continuar treballant junts en un projecte compartit basat en el respecte a la diversitat?”, es va preguntar ahir el president de la Generalitat, José Montilla, després de la trobar-se a la Moncloa amb el president del Govern d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero.

Ja hi estem acostumats i, per tant, la desunió en la votació de la resolució sobre la sentència de l’Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats no ha estat cap sorpresa. Tal com mana la tradició (i ja fa 30 anys!) i la disciplina de vot, ahir els diputats del PSC es van arrenglerar al costat dels diputats del PSOE per votar una resolució que no arriba ni als mínims de la ja pobra resolució que es va votar a Barcelona la setmana passada.

És d’agrair la claredat amb la qual Artur Mas explica quin és el camí que hauria de recórrer Catalunya en el futur més immediat. Ahir va tornar a ser diàfan aprofitant la seva intervenció en els cursos d’estiu de la Universitat Rei Joan Carles d’Aranjuez. Va insistir novament en què el lema de la manifestació contra la sentència del constitucional, “Som una nació. Nosaltres decidim”,

Mentre José Montilla continua creient en l’Estatut i Rodríguez Zapatero en un pacte constitucional que ningú ja no sap ben bé què ni a qui representa, el sondeig de l’Instituto Noxa que publicava ahir La Vanguardia revela que, per primera vegada, el percentatge de partidaris de la independència de Catalunya frega el 50% i supera els seus detractors. Si és una realitat conjuntural o no, ja es veurà.

“Si l’Espanya del futur és la que ha teoritzat el Tribunal Constitucional, la Catalunya de la que jo formo part no cap en aquest Estat”. Aquesta dura sentència va ser pronunciada per Joan Majó, exministre d’Indústria del primer govern de Felipe González. Majó, igual que molts altres socialistes alliberats intel·lectualment de la cadira, veu com l’entelèquia del federalisme predicat pel Partit Socialista s’ha reduït a un trist foc d’encenalls.

El crèdit polític del President espanyol Jose Luis Rodríguez Zapatero es va acabar ahir en el debat de política general. La seva incapacitat d’acceptar la realitat, l’absència absoluta de propostes, la negació constant de responsabilitats pròpies, la manca de lideratge com a president, i, especialment, el menyspreu absolut a Catalunya són raons suficients per no tenir cap mena d’esperança en aquest govern.

Com que les conseqüències de la crisi afecten, com no podia ser d’altra manera, les polítiques públiques de l’estat, el president Rodríguez Zapatero no podrà fer l’orni i haurà de parlar d’economia, per bé que, com tothom sap, no en sigui especialment expert. En segon lloc, el debat té lloc just després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya.

La selecció espanyola s’ha proclamat campiona del món de futbol. No cal dir que aquest triomf, tan sols futbolístic, s’ha viscut entre els catalans de moltes maneres diferents: des de l’amargor de tots aquells que volien que la “roja” perdés, a l’alegria de tots aquells que van embogir amb el gol d’Andrés Iniesta. Com diu el tòpic, el futbol és així i admet tantes emocions com aficionats el segueixen.

Punt d’inflexió. Aquesta ha estat l’expressió més repetida les últimes hores després de la manifestació de dissabte passat. El milió i mig de persones que van acudir-hi contra la sentència del Tribunal Constitucional semblen haver animat la classe política a escenificar una clara voluntat de canvi en la relació de Catalunya amb l’Estat.

És positiu que el President de la Generalitat acabi encapçalant la manifestació. És essencial que creixi la unitat i és veritat que sovint per garantir la unitat s’han de fer concessions. Fins aquí, cap problema. Forma part del joc democràtic. Ara bé, la tan preuada unitat no ens ha de fer perdre el nord de la qüestió. El preu de la unitat no pot ser la devaluació de la manifestació.

El valor de l'esport, i més concretament del futbol, per reforçar els elements definidors de la nació és prou conegut. I hi ha diversos exemples. Durant el mundial de 1990, la selecció alemanya va aprofitar-ho per difondre la fortalesa d’una Alemanya que acabava de reunificar-se. La selecció de Bèlgica, en canvi, s’ha convertit en un dels pocs elements simbòlics que uneix encara ara les comunitats nacionals valona i flamenca.

La discussió suscitada arran de la participació o no del president de la Generalitat de Catalunya José Montilla a la capçalera de la manifestació de dissabte vinent és inaudita. Aquesta és una polèmica absurda: davant una sentència com la que el Tribunal Constitucional és realment caïnita i surrealista provocar aquesta situació per interessos partidistes. Ara mateix, la voluntat de tots els partits hauria de ser cercar la unitat

Òmnium Cultural va deixar ahir les coses clares donant per acabat el debat sobre l’eslògan que ha d’encapçalar la manifestació del proper dissabte. Finalment, l’entitat organitzadora, com no podia ser d’una altra manera, convocarà a tots els catalans a mostrar el seu rebuig a la sentència del constitucional sobre l’estatut al darrera de la frase “Nosaltres decidim. Som una nació”.

El Partito Radicale Nonviolento, Transnazionale e Transpartito celebrarà el seu proper Consell General a Barcelona del 3 al 5 de setembre, amb la col·laboració de la Fundació CatDem. Durant les jornades està prevista la participació de més de 100 parlamentaris, personalitats polítiques, activistes pels drets civils i humans, representants de pobles oprimits i altres autoritats.

"El passat 14 de juliol, el diputat del Plaid Cymru, Hywel Williams, va presentar una Moció al Parlament de Westminster sobre l'Estatut de Catalunya (Early Day Motion n.509)."
Pots llegir l'article sencer de Marc Guerrero, i la seva carta adreçada al Viceprimer Ministre britànic Nick Clegg, clicant aquí.

Pots escolta la tertúlia del programa El matí de Catalunya Ràdio emès el 31/08/10, amb Agustí Colomines, director de la Fundació CatDem, el periodista Toni Bolaño i la periodista i Delegada de La Razón a Catalunya Sònia Domenech, clicant aquí.

"És un assumpte crucial. L'any 1986, quan Catalunya entra a la UE, el 90% de les exportacions van a Espanya. El 2006, el 50% va Espanya i el 50% resta Europa i el món. Si es fa el tren, en pocs anys el 75% de les exportacions aniran cap a Europa. Aquest tren desespanyolitzaria l'economia catalana definitivament."
Pots llegir l'entrevista sencera amb Ramon Tremosa, publicada al diari de la Fundació Catalunya Oberta el 26/08/10, clicant aquí.

"El camí cap a la sobirania serà llarg. De moment, per tant, cal passar l’examen de les eleccions de la tardor que ve. S’equivocarà, doncs, qui difongui la idea que en aquestes eleccions es dirimeix el grau de sobirania del país. Aquest no és el repte". Podeu llegir l'article sencer, publicat a elSingularDigital, 30/08/10, al Blog d'Agustí Colomines.

La Fundació CatDem vol retre un homentage al Dr. Àlex Seglers, professor de Dret eclesiàstic a la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laborador de la Fundació, que ens ha deixat darrerament. En aquest recull de material podreu trobar alguns articles i entrevistes publicats en aquesta mateixa pàgina web, així com enllaços a altres de les seves publicacions.

<<Fa pocs dies vaig conèixer la Hannan Serroukh, vinculada a la fundació CatDem, i el seu projecte de posar en contacte diversos estrats socioeconòmics de la societat catalana, prescindint del fet que hi pugui haver o no nous catalans, per poder teixir complicitats i enfortir-nos socialment. “Tots junts hem de construir el país”, em deia.>>
Pots llegir l'article sencer de Xavier Ginesta, publicat a l'Avui el 18/08/10, al Blog de la Comissió Ciutadania, Diversitat i Identitats.

"L’absència dels consellers Carod-Rovira, Huguet, Saura, Baltasar i Castells a les llistes electorals d’ERC, ICV-EUiA i PSC, respectivament, és tot un símptoma que arriben canvis. Els dos tripartits, però especialment el segon, han estat vertaderes màquines de triturar polítics."
Podeu llegir l'article sencer, publicat a El Temps, 10/08/10, al Blog d'Agustí Colomines.

"Catalunya està a punt d'iniciar una nova edat daurada, fonamentada en el trànsit cap al dret a decidir. Davant la clara aposta de futur del catalanisme majoritari pel dret a decidir, accelerada pel trencament del pacte constitucional de 1978, i davant dels nous reptes internacionals, és clau –molt més important que mai fins ara– donar a conèixer la nostra realitat a la resta del món i treballar per assolir sòlids aliats. Si som capaços d'aprofitar les nombroses oportunitats que van sorgint per donar-nos a conèixer i forjar fidelitats exteriors en traurem bons rèdits."
Pots llegir l'article sencer, publicat a l'Avui el 12/08/10, al Blog de Marc Guerrero.

"Ha esdevingut un tòpic afirmar que el pacte constitucional del 1978 s'ha trencat o que s'ha esgotat. Ni s'ha trencat, ni s'ha esgotat. Segons la sentència del TC mai no ha existit. La teoria democràtica fa de la voluntat del poble la font del poder i li atribueix el poder constituent."
Pots llegir l'article sencer de Narcís Oliveres i Terrades, publicat al diari El Punt el 29/07/10, clicant aquí.

"El que no es pot fer, de cap de les maneres, és muntar una xarlotada com l'organitzada per aquesta comissió parlamentària que ha fet veure que investigava potencials irregularitats entre el Palau de la Música i Convergència. I això no es pot acceptar. No es buscava pas una solució al problema del finançament dels partits, sinó perjudicar la imatge d'un partit específic que les enquestes donen com a guanyador."
Pots llegir l'article sencer de Xavier Roig, publicat a l'Avui el 30/07/10, clicant aquí. Il·lustració de Daniel Boada.

"Un cop coneguts el passat divendres els resultats dels tests d’estrès, les proves de resistència a les que es va sotmetre la banca europea per comprovar si comptava amb prou capital per afrontar el futur, queda clar que a Espanya aproven La Caixa, El Banc de Sabadell, el Santander i el BBVA. Malauradament no superen el llistó els dos grups de caixes catalanes: Unnim (Sabadell, Terrassa i Manlleu) i Diada (Catalunya, Tarragona i Manresa)."
Pots llegir l'article sencer, publicat a e-noticies el 30/07/10, al Blog de Jordi Vilajoana.

Sakineh Mohammadi Ashtiani de 43 anys, mare de dos fills i condemnada a mort per lapidació, espera al corredor de la mort de la presó de Tabriz, al nord-oest de l’Iran. El cas de la Sakineh només n’és un entre molts.
Les organitzacions Dones per la Llibertat i Democràcia i International Network of Liberal Women faran arribar una petició a l’Assemblea General de les Nacions Unides per tal que es pronunciï en contra de l’Iran i de la pràctica de la lapidació en general.
Signeu la petició d’alliberació de la Sakineh, clicant aqui.

"El doctor en Geografia per la Universitat de València, Josep Vicent Boira i Maiques, parla en aquesta entrevista sobre el seu darrer assaig. “La commonwealth catalanovalenciana”, premi Ramon Trias Fargas d'assaig polític. En aquest treball exposa el full de ruta que ha de guiar les relacions entre ambdós territoris. Una nova narració per refer ponts i encarar junts el futur."
Pots llegir l'entrevista sencera, publicada a elsingulardigital.cat el 29/07/10, clicant aquí.

Ja es pot consultar el darrer número del butlletí electrònic de l'European Liberal Democrats (ELDR). En aquesta darrera edició, corresponent al mes de juliol, hi destaca el posicionament de la portaveu en Assumptes Exteriors del grup ALDE al Parlament europeu, la Presidenta de l'ELDR party, Annemie Neyts, respecte el reconeixement internacional de la independència de Kosovo.
Pots llegir el butlletí de l'ELDR clicant aquí.

Marc Guerrero, Patró i Cap de l'Àrea Internacional de la Fundació CatDem, Vice president del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ELDR Party) i membre de la direcció de CDC, impulsa una posició comuna de les institucions europees per reconèixer l’Estat de Kosova i obrir la primera Ambaixada Europea en aquell territori.
Pots llegir la nota de premsa publicada al web de CDC  i la nota distribuïda per l'Agència Efe el 27/07/10, clicant aquí.

"Per fi, després d'anys reivindicant l'ús de totes les llengües a al Cambra Territorial, hem fet un pas endavant. A partir del gener i només en el debat de les mocions es podran fer servir totes les llengües oficials." Pots llegir els articles "El senat parlarà català al gener", "El sostre de despesa no dóna respostes" i "El Senat i la llei de contractació de serveis" al Blog de Jordi Vilajoana.

"En una aclaridora sentència que va fer pública la setmana passada, el Tribunal internacional de Justícia va deixar clar que no hi havia cap argument en la legislació internacional que prohibís la independència d'un país: “El tribunal considera que la llei internacional no conté cap prohibició aplicable sobre la declaració d'independència', va dir el president, el jutge Hisashi Owada, en la seva resolució judicial."
Pots llegir l'article sencer, publicat a elsingulardigital.cat el 26/07/10, al Blog d'Agustí Colomines.